Gorges de Chassezac

• Activitat: Barranquisme al Losera, Occitània (Lozère, en francès)
• Altres toponímies:
  • Haut Chassezac
  • Chassezac Canyon
  • Chassesac
• Punt de sortida: Belvédère du Chassezac
• Població més propera: La Garde-Guérin
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada (número 9):
  • X: 574812
  • Y: 4927057
• Temps amb dos cotxes:
  • Temps d'aproximació: 27'
  • Temps de descens: 5h 30' (parant a menjar)
  • Temps de retorn: 1h 5'
• Dificultat: v3 a4 III
• Ràpel més llarg: 16 mts.
•  Cordes:
  • 2*20
•  Cartografia:
  • Mont Lozère - Florac - 2739OT (IGN Francès 1:25.000)
•  Bibliografia:
  • Tour de l'Europe en Canyon - Les plus belles descentes - Caracal Et Les Sancho Panza (2007)
  • Gorges et Canyons en Languedoc Roussillon - Ed. Édisud - Jean-Pierre Lucot et Richard Quintilla (ANY: 1990) - descatalogat
  • Descentes de Canyons en Ardèche (Franck Jourdan et Jean-François Fiorina) - descatalogat
• Material recomanable o observacions:
  • Equipament en químics en bones condicions generals

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANCS

Circulant per l'A7 en direcció nord passat Montpeller sortirem de la carretera a l'altura de Nimes, prenent la sortida 25 cap a Alés per la carretera N106, creuarem Alés per prendre la D906 cap al Nord i dirigint-nos a Génolhac primer i Villefort més enllà.

Passat Villefort la carretera esdevé la D901, i posarem rumb al llac de Villefort i a la rotonda a tocar del llac, direcció a La Garde-Guerin, de nou per la D906.

Vàries desenes de metres després de depassar el trencall cap a la vila de La Garde-Guerin, trobarem un trencall també a la dreta que duu al Belvedere des Gorgues de Chassezac. Seguirem aquesta pista fins a l'aparcament del mirador.

Es recomana no deixar res a la vista dins el cotxe, ja que és un lloc freqüentat per lladregots.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE CHASSEZAC

Sortirem del pàrquing seguint el camí pel qual hem vingut, ara convertit en vía verda fins trobar el primer camí a la dreta.

En el nostre camí cap al barranc trobarem un panell informatiu del barranc, semblant o igual als de l'aparcament, i també les entrades senyalitzades amb triangles i números de pintura als arbres, n'hi ha diverses. Nosaltres seguirem sempre el camí cap a Le Roure, que ens durà al barranc.

EL DESCENS DEL BARRANC DE CHASSEZAC

Resultarà enormement difícil ressenyar un descens que ronda ben bons, els tres quilòmetres amb tantíssims obstacles que alhora tenen tantíssimes formes de superar-se, ressenyarem pocs salts, perquè creiem que aquesta forma de progressar cal que formi part d'una valoració completament personal de cadascú.

Entrem doncs al barranc en el punt número nou, amb la intenció de fer tot el recorregut fins al zero.

El descens comença en un ambient molt obert, i de caos d'enormes blocs. De principi a final, resulta gairebé impossible d'aguantar l'equilibri caminant pels blocs de l'aigua, el barranc rellisca d'una manera que recordem en pocs descensos, és a dir, exagerada.

Del 9 fins al 8, se succeeixen, sense lluir massa, ressalts desgrimpables, petits tobogans i salts, mica en mica, i a mesura que avancem, les parets de roca faràn acte de presència, i en una corba del barranc a la dreta, que superem nedant per una llarguíssima badina, arribarem al número 8, punt on podrem escapar, com en totes les ocasions, per la dreta.

El caràcter del barranc canviarà poc del 8 al 7, i és que seguirem, en un ambient molt obert i de caos de blocs de diversos tamanys, passarem les runes del que sembla un antiquíssim pont, farem algun salt, minúsculs tobogans i toparem amb una presa natural que superarem per l'esquerra de forma prou delicada, davallant amb compte per una aresta de roca que encara cap al centre del barranc (podem equipar un ràpel a la dreta i no jugar-nos les costelles). Arribem al 7, on de nou podem sortir per la dreta.

Del 7 al 6 el caràcter del barranc ja canvia, guanya encara més interès paisatgístic, doncs les parets de roca a banda i banda es mantenen, per bé que l'ambient del barranc segueix sent prou obert i assolellat.

Diversos ressalts i alguna nedada curta ens condueixen al primer ressalt curiós, equipat a banda i banda, a l'esquerra sec, i a la dreta per l'actiu, resulta ser també un simpàtic però ben curiós tobogan dividit en dues parts, on qui el coneix es pot llençar de cara.

De la tolla de sortida, de nou, a la dreta trobem la instal·lació per l'actiu, podem sortir per l'esquerra també, per fer un ràpel per fora de l'aigua, o també llençar-nos per la llosa inclinada en forma de tobogan sec.

Al toll, podem grimpar per la dreta i saltar-hi, si ho volem. Si seguim endavant arribem al 6.

El següent tram, es caracteritza per presentar els primers engorjats d'entitat del barranc, guanyant encara més, si tal cosa era possible, en bellesa.

L'indret on trobem el 6 és una gran muralla rocosa on l'aigua cau pel centre, nosaltres equipem el ràpel a l'esquerra on es pot davallar per fora l'aigua, i just en sortir del toll, un tobogan ens permet de seguir i més endavant saltar ja al següent toll. Arribem a una preciosa gorja on de nou podem escollir per on rapelar, les instal·lacions sempre ofereixen múltiples opcions. Entrem a la gola del llop per l'esquerra, pel sec, la Glòria avui prefereix anar tranquila i no cremar més energies del compte, doncs encara no sóm ni a meitat de descens.

La gorja és certament profunda, i un enorme bloc ens barra el pas per seguir, un pas estret i de mal fer per la seva dreta ens obre el camí. Un salt, tram de nedar, un petit tobogan, i una miqueta de natació ens condueixen al número cinc. Punt sense escapatòria. Seguim en una bonica gorja, ara més oberta, però preciosa.

Rapel pel sec a l'esquerra, el dret sembla generar moviments d'aigua, sortim de la recepció amb un tobogan que no és net del tot alhora de lliscar però que es fa sense problemes quedant en un toll del qual sortim nadant i ens condueix a un ample tobogan que fem els dos plegats. Compte però, al límit d'on brolla l'aigua, una petita llastra a la part final del tobogan pot fer que se'ns enganxi el peu si no restem atents.

El barranc es torna a obrir i cal creuar un caos d'enormes blocs, que acaba en una llarga badina on trobem el número quatre on aprofitem la platgeta a l'esquerra per parar a dinar, que ens hem endut bon menjar per un descens llarg, el primer tant llarg per la Glòria.

Recuperem forces, i saltem al seguent toll, on mor una cresta rocosa on hi ha un sector d'escalada, observem una platgeta arenosa a la dreta i sortim per aquí, tornant al riu, un caos de blocs de tamany mitjà, passarem el número 3, i per tant, tenim per davant el tram més tècnic del descens, conegut com la Rajole.

A les portes d'aquesta preciosa estretor, fem un tobogan i un ràpel que fraccionem, ja que la Glòria considera que d'una tirada potser és massa tècnica per ella.
El ràpel supera una sèrie de blocs encastats entre els quals es formen amples espais on la tirada de la corda ens portarà de pet en cas de perdre l'equilibri.

Comencem el primer ràpel per l'esquerra, superant un bloc i tendint a canviar cap a la dreta, on des de damunt d'un altre bloc encastat, podrem equipar la segona part del ràpel, des de la dreta, que ens apropa encara més al tram "delicat", caldrà nedar un toll allargassat que acaba en un bloc encastat al qual costa enfilar-se per la dreta, on hi ha una instal·lació per a fer un nou ràpel, amb el cabal actual, sec.

Les parets es van ajuntant més i més, fins a arribar al punt d'estar separades per dos o tres pams. Aquí hom pot restar bocabadat observant les senyals de poliments a la roca a gran alçada, records de cabals d'aigua exagerats. Un passatge certament preciós.

Seguint l'allargassat toll arribem al pas més famós del barranc, on a la dreta s'ha instal·lat un passamà per evitar el que segons tenim entès, és un perill que el peu se'ns enganxi amb blocs submergits.

El pas, si bé és de bon fer en oposició, a la Glòria se li entrevessa un xic, potser pels nervis de saber-se en la "zona de perill" o potser pel cansament acumulat. El cas és que sense ser un indret excessivament complex, cal prendre's amb calma si com és el cas anem amb barranquistes poc rodats.

Superat el pas de la Rajolle de les Gorges du Chassezac, no hem acabat res en absolut, doncs el barranc, pensem, ens reserva el millor per al final. Greuem nadant un gran toll que ens condueix a un caos de blocs previ a una gran paret que fa virar el barran.

Abans però, per superar el caos de blocs equipem un ràpel a la dreta, rellisca molt. Superat un petit tobogan, continuem el barranc i arribem a un passadís allargassat que comença amb ràpel, i que ens permet de saltar des d'on volguem, de l'esquerra cap a la dreta, doncs una enorme esquena d'ase de roca ens facilita triar l'alçada del salt, que ronda els 5 o 6 metres, sortim nedant i arribarem ben aviat a l'u.

Cal seguir pel passadís, un ràpel a la dreta ens permet d'evitar l'aigua i caure a un toll d'on no és pas ben senzill de sortir amb el cansament acumulat, i és que a no ser que se'ns hagi passat alguna altra possibilitat, el toll de recepció del ràpel que hem esmentat és tancat per un enorme bloc encastat el qual hem de superar grimpant una lleixa de roca força polida que ens permet arribar a un replà rocós del qual anirem desgimpant mica en mica a mesura que anem progressant per arribar a un altre bloc encastat que o bé superem submergint-nos i superant el seu sifó, o bé per la dreta, amb una grimpada també un xic penosa.

Continuem per un passadís on la roca de l'esquerra ens facilita la progressió i no tardarem ja en arribar a una vira del barranc cap a la dreta i a veure la sortida, abans però, queda el darrer ràpel, i potser el més punyetero, doncs és obligat per l'aigua.

Aquest ràpel es troba a la dreta i és molt recomanable de muntar el passamà per accedir a la capçalera, un cop instal·lat també el ràpel, el davallarem, rellisca molt, i és fàcil de perdre l'equilibri i caure de qualsevol manera a un toll minúscul, fora de l'actiu i lleugerament alçat respecte el toll de recepció del ràpel.

Superat aquest, un últim ràpel que podriem fer sense corda ens deixa ja a tocar del petit embassament format per una minúscula represa que aprofita de forma molt intel·ligent la morfologia del terreny per formar una antiga captació d'aigua.

Si en tenim prou, a la dreta, podrem anar a cercar el camí blau de tornada, si volem algun salt més, podem seguir la captació per cercar un salt al toll que hi ha unes desenes de metres més avall.

RETORN DEL BARRANC DE CHASSEZAC

Després de la petita presa, ens situarem a les grans roques inclinades de la dreta, punt on observarem el rètol i les pintures blaves que indiquen el camí.

Aquest remunta decidit, dret i sense treves cap a la Garde-Guerin, sent un camí molt bonic, però també cansat. Superada bona part del desnivell, a tocar de la Garde-Guerin, haurem d'anar a voltar al poble per evitar creuar una finca particular. A la sortida del poble prendrem el sender a la dreta, passant per les antigues fonts i abeuradors del poble i al cap de poc, a l'aparcament de nou.

Paga la pena tenir ben present també el pla de socors que hi ha establert a les Gorges de Chassezac, les podeu descarregar AQUI

ATENCIÓ: El tram de barranc ha estat modificat sobre mapa per eliminar els punts errants per falta de senyal de GPS. Preneu-lo com a mera referència per a la localització del barranc, l'aproximació i el retorn, sí que han estat enregistrats amb GPS.