Gorgues du Saint Vincent

• Activitat: Barranquisme al massís del Canigó
• Altres toponímies: Gorgues de Sant Vicent - Sant Vicenç
• Punt de sortida: parking Cascade des Anglais
• Població més propera: Vernet (Vernet-les-Bains)
• Combinació de cotxes: possible però molt llarga
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 453618
    
  • Y: 4708586
• Horaris:
  • Temps aproximació: 2h10'
  • Temps de descens: 5h
  • Temps de retorn: 30'
• Dificultat: v5-a3-IV
• Ràpel més llarg: 50
  
• Cartografia:
  • Massif du Canigou - 2349ET - 1:25.000 (IGN)
• Bibliografia:
  • Gorges et canyons en Languedoc Rousillon - J.P. Lucot & R.Quintilla (Édisud)
• Corda: 2x60
  
• Observacions:
  • Se'n prohibeix el descens del 3r diumenge de setembre al segon d'abril. Cal entrar després de les 7 i abans de les 17h.

A la carretera N116 que uneix Perpinyà i la Guingueta d'Ix (Bourg Madame), just a la frontera entre Catalunya i França hi trobem la preciosa vila emmurallada de Vilafranca de Conflent on a la rotonda que hi ha a la carretera prendrem el desviament que remunta el riu Cadí, passant per sota d'un enorme tub de canalització d'aigua i en direcció a Vernet (Vernet-les-Bains) per la carretera D116. Caldrà creuar el poble, cosa que pot prou ser ben perdedora cercant el "Chemin de la Forêt et du Saint-Vincent".

Al final d'aquest camí trobarem un aparcament gran on deixarem el nostre vehicle.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE SAINT-VINCENT

Iniciarem la nostra aproximació prenent el camí de "les cascades du Saint-Vincent et des Anglais, degudament indicat i que parteix de la part final de l'aparcament, hi trobarem un rètol indicador amb extenses explicacions del camí que recorrerem en el retorn, i una part en l'aproximació.

El camí arrenca com una pista forestal i ben aviat, a la primera intersecció ens n'anirem a la dreta, obviant els senyals de les Cascades des Anglais, aquest darrer serà el nostre camí de retorn i el deixarem a l'esquerra. Ara ja en un sender que duu a Bois de la Ville, Col du Levant, seguirem també cap al Pic du Bosquet i Pic de l'Alzina, començant ja a guanyar alçada de forma progressiva.

Restarem atents a la següent intersecció, doncs és molt fàcil que passem de llarg el nostre camí. En aquesta segona intersecció hem de tombar a l'esquerra, i seguirem aquest preciós camí ara ja sense noves interseccions més enllà d'un camí secundari que ens sortirà per l'esquerra en sentit descendent i que haurem d'obviar.

Seguim el camí que pujarà de forma ràpida guanyant el fort desnivell que cal superar en l'aproximació, passarem algun tram on caldrà que grimpem una mica, on hi observarem també un cable "de seguretat".

Després d'una llarga pujada el camí planejarà, i aniran apareixent antics i enormes murs que aguanten els marges de la muntanya per salvaguardar el camí. Identificarem l'entrada al barranc quan veurem una pista forestal que vé per l'altre cantó de la vall, i arriba fins al mateix llit del torrent de Sant Vicenç en un indret amb nombroses represes dins el riu.

Podem començar aquí superant els dos primers ràpels en forma de llargues rampes, o bé esquivar aquest primer tram per la banda dreta del barranc fins a un petit bosquet on ens equiparem ja a tocar d'un nou ràpel.

EL DESCENS DE LES GORGUES DE SAINT-VINCENT

Iniciem el nostre descens en el tercer ràpel si tenim en compte la topografia que hem compartit aquí després de trobar-la per internet. Aquest primer ràpel, en un ambient obert i de barranc plenament alpí, consta d'una primera rampa allargassada que acaba en una tolla penjant damunt un darrer ressalt de cinc o sis metres que convindrà baixar també amb corda.

Travessarem un petit tram de bosc fins a trobar una petita rampa on tindrem la cautela de llançar corda suficient per arribar a la següent instal·lació, doncs ens trobem en una successió de rampes on cal prendre compte a no moure'ns sense corda per no relliscar i exposar-nos a una caiguda en aquest punt que culmina en una gran cascada de 45 o 50 metres bons.

A la base d'aquesta gran i bonica cascada tombarem una mica a la dreta, i buscarem a la paret esquerra del barranc la instal·lació que ens permetrà superar una rampa on l'aigua forma una espècie de essa i que identificarem molt fàcilment.

Breument, el barranc perdrà en verticalitat i alternarem trams a peu amb petits ressalts, un primer per exemple equipat a la dreta en un pont de roca artificial, el següent a l'esquerra en una estretor rocosa. Com en tot el barranc no descansarem gairebé ni un moment superant rampes rapelant, fent algun petit tobogan sense massa verticalitat ni aigua a la base fins a arribar a un petit i bonic engorjat on el barranc tomba primer a l'esquerra per un ràpel d'uns 25 metres i seguidament a la dreta per un nou i bonic ràpel d'una desena llarga de metres i per l'actiu si instal·lem a la dreta.

Seguirem caminant en un nou tram que ens permet en certa manera abaixar una mica l'atenció que hem estat posant fins ara, perquè ens trobem en una successió de petits tobogans i que ens condueixen de forma inequívoca al ràpel sinuós, o la cascade en "essa". Trobarem el ràpel d'accés equipat a la dreta, que ens permet accedir a la reunió penjada 17 metres més avall per, des d'aquí fer un llarg i preciós ràpel de 30 metres (la topo en marca 28, però la nostra corda de 60 ens va arribar ben justa a baix). Aquest bonic ràpel consta d'una primera part vertical, per trobar un llarg caneló a la seva base.

De forma molt immediata a l'esquerra hi trobarem la instal·lació del següent ràpel d'uns 8 metres d'alçada, amb grans blocs de roca a la seva base.

Seguirem progressant pel barranc, superant diferents tipus de ressalts i ràpels, esquivant-ne alguns per fora del llit del riu. Tot i resumir-lo en una sola línia de text, aquest tram és ben llarg i gairebé sense donar-nos treva ens condueix de forma inequívoca al Forat del Mort, la gran cascada del barranc.

Aquesta cascada es pot fraccionar de múltiples maneres, doncs si no ens en vam deixar cap, hi hem comptat fins a quatre capçaleres. La primera ens permetrà superar la rampa inicial per apropar-nos a les instal·lacions que hi ha més a prop de la part alta de la cascada. En el nostre cas, hem allargat fins a la tercera instal·lació, comptant-hi aquesta primera que hem descrit.
Des d'aquí hem fet el ràpel d'una tirada, d'uns cinquanta metres d'alçada. Cal destacar el fet que ens ha costat recuperar la corda, podent ser recomanable arribar fins a la quarta instal·lació, ubicada més a la vertical i que ens permetrà de recuperar evitant en bona part el fregament de la corda amb la paret.

Ben possiblement ens trobem a la part més engorjada i bonica del barranc, i no hem acabat pas! Doncs se seguiran succeint les verticals de diferents alçades mentre anirem observant que el barranc es va obrint a poc a poc, la vegetació anirà guanyant protagonisme, obligant-nos fins i tot en algun tram a sortir per fora de l'aigua per poder continuar. Tot i el cansament cal mantenir l'atenció, doncs en aquest punt trobem llargs trams on cal caminar per terrenys molt relliscosos entre ràpel i ràpel, fins a arribar després d'una llarga rampa que identificarem per tenir una visera rocosa a la dreta molt característica, a la part alta de la cascade des Anglais. On farem un primer tobogan, i després podem rapelar o desgrimpar per la dreta i així donar per acabat aquest bonic, interessantíssim, però més que exigent barranc.

Retorn del barranc de Sant Vicenç

Superada la cascade des Anglais, trobarem el camí turístic que duu fins aquí des de l'aparcament i que marxa per la dreta de la cascada iniciant-se damunt unes passarel·les de fusta. El camí és molt fressat, i pràcticament sense pujar gens ni mica, baixa tot travessant el riu en alguns punts, i amb curioses rampes fins a l'aparcament sense cap mena de pèrdua.