Gryka e Murdharit – Zallit Të Korrës

• Activitat: Barranquisme a Albània
• Altres toponímies:
  • Siri i Cyclopit (per al toll principal)
• Punt de sortida: Replans sota central hidroelèctrica
• Població més propera: Tirana (i altres amb menys serveis)
• Combinació de cotxes: possible per Pëllumbas, però llarguíssima
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 415374
  • Y: 4565336
• Temps amb un sol vehicle:
  • Temps aproximació: 1h
  • Temps de descens: 2h 45' per a un grup de 9 persones
  • Temps de retorn: 5'
• Dificultat: v3a3II
• Ràpel més llarg: 12 mts.
  
• Corda: 2x20
• Cartografia:
  • Soviet Military ~ 1980 - 1:50.000 (Consultables a l'APP Russian Topo Maps)
• Bibliografia:
  
  • Canyonisme en Albanie - Guillaume Coquin
  • Albania Canyoning - Pascal Van Duin
• Observacions:
  • Equipament correcte, amb tot, a Albània preveure sempre material de reposició

Des de Tirana prendrem l'autopista A3 cap a Elbasan i sortirem en direcció a Pëllumbas i Krrabë per la SH3, més tard, prendrem la SH48 en direcció a Krrabë creuant per sota l'autopista. La carretera baixa a la vall fent diverses corbes molt tancades. Restarem atents al primer desviament just passar dos coberts i una corba a l'esquerra, prendrem el trencall a l'esquerra i ben aviat ens trobarem remuntant el riu amb cotxe pel seu marge esquerre. Finalment creuarem el riu per un pont en direcció la central hidroelèctrica sota la qual deixarem el cotxe.

APROXIMACIÓ AL ZALLIT TË KORRËS

Per sota la central hidroelèctrica trobarem un camí que en els seus inicis es troba molt vestit però que mica en mica s'anirà obrint i ens permetirà gaudir d'aquesta fantàstica vall. En general el camí és prou definit en aquest primer tram, fins que arribarem al llit del riu just a l'indret on podrem observar una enorme esllavissada que ha tapat bona part del barranc. Amb compte, creuarem el torrent cercant l'altra banda del barranc (esquerra hidrogràfica) i remuntarem per l'esllavissada a fi d'aconseguir-ho (compte, blocs inestables).

Seguirem ara doncs pel marge esquerre del barranc fins a topar-nos amb una passarel·la típica d'Albània, quatre troncs, i una corda encara prou nova ens permeten de creuar a l'altre banda del torrent (compte, el temps i la manca de renovació poden fer inviable aquest pas!)

Passat aquest original pont Albanès, el camí remunta fent marrades i arriba a un minúscul planell on el camí resulta més confús, cal tombar a l'esquerra, i de seguida farem un gir ben tancat per seguir pujant i després mantenir l'alçada i progressar fins a observar uns prats on el barranc encara no ha estat engolit pels estrets que conformen el descens.

Cal no tenir pressa per baixar al llit del riu, esperarem que el bosc s'obri, i seguint la línia dels arbres davallarem per uns camps plens de falgueres. Quan la vegetació ens barri el pas, tombarem a la dreta seguint la línia del torrent endinsant-nos de nou al bosc i cercant la millor manera de baixar al riu entre la malesa que el custodia.

Arribarem just a l'entrada de la gorja, on ens podrem equipar còmodament al Sol.

EL DESCENS DEL GRYKA E MURDHARIT

Iniciarem el barranc caminant cap a la gorga que ens reclama incessant mentre ens equipem, i de seguida arribarem als primers ressalts bo i notant el marcat caràcter aquàtic del barranc, podent fer alguns saltirons, i observant també com el barranc està perfectament format i encaixonat sense treva de cap mena.

Una gran varietat de passos, estretors, sostres i obstacles diversos ens condueixen, sempre en un ambient fascinant i completament aquàtic cap al primer obstacle d'envergadura.

Com fins ara, plenament bocabadats, accedim a la capçalera d'un primer salt cap a un gran toll dins una enorme sala. Malauradament, el salt per on arribem no es pot repetir, però si ens ajudem els uns als altres, podrem saltar de nou des de la lleixa que hi ha davant per davant del primer salt. Un plaer per als sentits, i perquè no, també per l'infant que duem dins, així que ens recreem en els salts i la bellesa de l'indret.

Desgraciadament, la bellesa es veu interrompuda de seguida, ja que sortint d'aquesta bella sala, després d'una vira a l'esquerra, un sifó produeix una acumulació de residus vegetals i una gran quantitat de plàstics que fastiguejen una mica. El sifó, el superarem grimpant el gran bloc per la dreta, i superant uns altres blocs grans podrem saltar i passar nedant per sota un enorme bloc. L'aigua ha recuperat el seu color turquesa.

Sortint de l'aigua, el més recomanable és grimpar per l'esquerra i sortir del curs del riu, ja que sóm just abans de la gran esllavissada, que en barrar o frenar el pas de l'aigua, ha provocat una preocupant acumulació de fang, punt on alguns companys queden clavats i requereixen cordes per sortir-ne. Així doncs com hem dit, el millor és sortir per l'esquerra i remuntar fins a trobar l'esllavissada, i tal com hem fet en l'aproximació, però a la inversa, creuar al marge dret del riu per continuar amb la nostra progressió.

Superada l'esllavissada, el barranc s'obre, però ens ofereix un pas inferior que no arriba a ser sifonat, però que s'enfosqueix força.

Continuarem per un tram obert fins trobar un nou i petit passadís on hi ha un altre ràpel d'uns deu metres, del qual sortim per seguir cercant passos divertits, petits espais entre blocs encastats com el següent ràpel, que davalla un caos de grans blocs desordenats.

Descendim més i arribem a un altre ràpel que, enganyós, podria semblar un salt, però que cal fer amb corda, ja que hi ha blocs amagats a la recepció i podriem prendre mal. Identificarem l'indret perquè per l'esquerra podem accedir a una enorme roca per damunt la qual podem caminar fins a poder fer fotos davant per davant del ràpel. Compte, per cert, amb el ràpel, doncs acaba desplomat i s'hi produeixen fregaments.

Seguirem per arribar a un ràpel molt i molt estètic, que s'endinsa a una gorja per sota un enorme bloc encastat i a la base del qual l'aigua gira gairebé 90 graus a la dreta per un passadís, altre cop, molt estètic i ombrívol.

Seguim, farem salts, desgrimpades, el barranc s'obrirà de nou i observarem un antic pont del qual només en resten les bases a banda i banda del barranc i el cablejat que les unia.

L'interès del barranc s'ha acabat, només ens resta seguir progressant, fins a observar el que sembla una antiga boca mina a l'esquerra, per, poc més endavant trobar els edificis abandonats que hi ha a l'esquerra del barranc, on convé no pujar, i seguir el riu, doncs tot el complex esquerre sembla un antic complex miner, o potser militar, que encara avui dia es troba vigilat, ja que des de la llunyania un home ens ha vist dins el barranc, i sense articular paraula, però amb una gestualitat prou clara, ens ha convidat a seguir riu avall i no pujar a xafardejar.

Superats tots els edificis, els primers, i més avall uns altres als quals un sender ens fa arribar per error, farem un curt tram més de riu obert, i en sentir el brugit de la central hidroelèctrica restarem atents a la dreta per trobar el camí de tornada.

Retorn del barranc Gryka e Murdarit

Un cop identificat el camí de retorn, el seguirem fins a la pista, i tombarem a la dreta cap a la central, trobant abans, els nostres vehicles.

Podeu trobar el barranc descrit als llibres ressenyats a la bibliografia d'aquesta fitxa.

Les topografies, les trobareu dibuixades només al llibre de Guillaume Coquin.