Pic de la Dona per la vessant NE

• Activitat: Raquetes de neu / Esquí de Muntanya
• Punt de sortida: Estació d'Esquí Vallter 2000
• Població més propera: Setcases
• Distància: 6,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 748 metres
• Temps: 3h53' Temps marcat a ritme lent.
• Dificultat: Mitja Itinerari de baixa dificultat, amb alguns pendents forts.
• Cartografia:
  • Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter (Ed. Alpina 1:25.000)
• Material recomanable: Si es fa amb esquís, portar les ganivetes o grampons. Al NE podem trobar trams de pendents delicats a l'arribada a cim.

Sortim tard per vist que hem quedat per anar a fer canals a la zona d'Ulldeter, enfilem carretera enllà amb el Marcel i la mandra que duem a sobre per afrontar el que al final serà una bona activitat d'Skimo (Ski i Mongetes).
Parada obligatòria a esmorzar a Camprodon, entrem al bar "els Castanyers" on ens ben atiparem amb un bon plat de botifarra i mongetes (molt ben fetes, per cert).

Arribats a l'estació de Vallter, ens equipem i sortim pitant cap a la Portella de Mentet on ja hi ha menys gent que a pistes, és clar, però seguim molt acompanyats. En general a la pujada trobem neu però cal estar al cas doncs es toquen alguns rocs.
La portella l'hem de creuar sense els esquís, doncs el vent ha estat treballant i de valent tot deixant-la ben pelada.
Ens tornem a calçar els esquís ja en territori francès, treiem les pells i xal·lem en una baixada de la Portella cap a la Coma ben carregada de neu.
Arribats a baix, tombem cap a l'Oest per la vall que voreja pel nord el Pic de la Dona segons Setcases i ens condueix a l'ampla i estètica pala que uneix els dos Pics de la Dona. L'entorn és espectacular, veiem tot de gent carenejant prop de les cornises que hi ha formades a la carena, alguns esquiadors encetant diferents traçats per la gran pala.

A poc a poc, nosaltres anirem enfilant direcció al llom que puja al Pic de la Dona pel Nord-Est; de baix estant, sembla un collet pel qual podríem saltar a la vall de darrere, on hi ha les canals del Pic de la Dona, però un cop dalt, es reconeix el llom costerut que duu a cim.
Pugem sense més problemes que la mandra insistent que avui tots portem al damunt, fins a trobar els primers trams ventats, de gel a la vista, on la volta maria es fa terriblement delicada. Estrevant una mica en passem algun, fins que no podem més, cal parar, i calçar-se les ganivetes, o grampons segons es vulgui.

Un cop ben equipats, la pujada continua ja més tranquil·la, fins a cim, per un llom estètic i bonic que serà la cirereta del pastís i que ens haurà ofert una ascensió francament més bonica que les habituals per la carena al Pic de la Dona.

Fem una llarga parada al cim, fa sol i no bufa el vent, la fem petar amb uns bagencs que ens il·lustren amb la nomenada de cims desconeguts que veiem a l'est, entre altres Roc Colom, Roc de la Mort de l'Escolà, i el Comabona.

Per a baixar, descartem la carena per manca de neu, tombem direcció al coll de la Geganta, però saltarem cap a l'estació per la Xemeneia, un ample corredor a mig camí del Puig de l'Ombriaga. Qui hagi estrenat aquest corredor, avui, haurà disfrutat de valent, nosaltres fem el que podem, baixem gaudint i patint a parts iguals, tot pescant algun tauró de sota la neu.
Arribarem doncs a pistes, havent acabat una bona circular d'esquí de muntanya imprevista, tranquil·la, i traginant tot el material d'alpinisme per res, però ja li arribarà el dia, les canals es troben ben carregades i la paciència tindrà premi segur.