Piscia du Ghjaddu – Piscia di Gallu, Barranquisme a Còrsega

• Activitat: Barranquisme
• Punt de sortida: Parquing del mirador de la cascada entre P.Vecchio i Zonza
• Població més propera: L'Ospedale (per a serveis Porto Vecchio / Portivechju)
• Combinació de cotxes: no és possible
• Coordenades UTM de l'entrada del Piscia di Gallu:
  • X: 5177760
  • Y: 4614258
• Distància d'aproximació: 1,98 km
• Temps de descens: 2h15' per a dues persones
• Temps total emprat: 3h24'
• Dificultat: v4 a5 II
• Ràpel més llarg: 55 mts.
• Cordes: 2x60
• Cartografia:
  • Un mapa de carreteres per a viatjar ha estat suficient, els IGN Francesos poden ser interessants.
• Bibliografia:
  • Corse, Paradis du Canyoning (Hubert Ayasse, Philippe Dubreuil)
• Material recomanable: 
  • Material per a muntar i progressar per tirolina

A mig camí entre Zonza i Porto-Vecchio trobem un aparcament (uns 4€ de cost segons moltes guies però que a dia 8/5/2018 no pagarem, doncs la taquilla és tancada i no veiem enlloc ningú que cobri a cap dels visitants).

Sortint de l’aparcament trobarem un camí enmig dels bars que hi ha, marcat amb pintura groga que en uns 20 minuts ens durà, tot seguint un afluent del riu principal en un indret en vistes a grans roques just abans d’on es baixa als miradors del saltant, just en veure les roques, abans i tot si ho volem, és des d’on nosaltres entrarem al torrent.
Després d’uns metres de rasa oberta el torrent fa un gir a la dreta i comença a encaixonar-se.
Primer, amb un rapel curt, que enllaça dues tolles d’aigua (alerta doncs no hi ha instal·lació per a baixar d’una a l’altra i cal deixar corda suficient per enllaçar-les). Nosaltres optem per a muntar un passamà a la dreta, que ens baixa a la part hidrogràfica esquerra de la tolla per on baixa l’actiu.
Així, quedem en dues tolles mig seques i un xic més elevades a la principal des d’on prodrem assegurar l’accés al següent rapel.

El segon rapel, despenjant-nos d’una reunió amb maillons mig rosegats per la corrosió, ens deixa a una tolla, just a la vertical, queda un pas estret entre una roca enmig de la tolla i la paret. La  vorejarem per la dreta i havent previst al muntar la corda prou corda per arribar a la següent reunió, un tobogàn per on baixa l’actiu. Muntarem a la part esquerra, doncs queda protegida de l’aigua i la de la dreta es troba en un estat deplorable, alguna vàula de la cadena conserva menys del 30% (oju, a ull) del seu cos.
Creuat aquest tobogàn arribem a la reunió del darrer ràpel abans de la gran vertical de 55mts.

Aquest, ens ofereix la possibilitat de davallar directament a la tolla, o fer un passamà al mig del qual hi ha una xapa amb anella també per a baixar, ja fora dels moviments d’aigua i que ens deixa damunt d’un roc ocult sota l’aigua gràcies al qual podrem mirar-nos com enfrontar-nos a la tolla final.
La idea inicial era fer tot el passamà cap a l’esquerra (dreta hidrogràfica) fins cercar un cable que a mode de tirolina ens duia a l’esquerra hidrogràfica de l’actiu, punt des d’on s’assoleix el passamà que ens posa ja a la vertical de 55mts.

A 8/5/2018 però, el cable de la tirolina es trobava trencat, per tant, impracticable. Baixar de la reunió d’on penjava la tirolina i arribar a l’altra banda de l’actiu és tasca inhumana, impossible fins-hi tot, doncs cal vèncer la força de l’actiu que precisament ens empeny amb moltíssima força en el sentit contrari al que volem avançar.

Retornem a l’anella del mig del passamà, valorem llençar una motxilla amb una corda per fer un ràpel guiat. Ho descartem perquè no volem arriscar-nos a quedar amb les cordes dins els moviments d’aigua que provoca un actiu potent (encara que sembla ser l’habitual per les marques de cabal a les parets). Finalment, optem per rapelar de l’anella del passamà recte avall i intentar creuar nedant i assegurats per la corda, per darrere del salt d’aigua, un espai d’uns 50 cm màxim. Al primer intent ho fem amb motxilla, l’actiu ens l’omple d’aigua i ens empeny cap al fons, i no ens escup fins a la banda dreta del toll d’aigua, de no ser per la corda, hauríem acabat arraconats a la raconada del final del passamà (on també hi ha una corda fixa, suposem que per a sortir-ne en aquests casos). Recuperant la corda retornem a la pedra dessota l’anella de mig passamà i valorem de nou la situació. Pugem la motxilla a dalt al passamà i passem nedant, assegurats amb corda, de nou per darrere el salt d’aigua, sense motxilla passem bé i arribem a l’altra banda, des d’on muntarem una tirolina per guiar el ràpel per al segon, encastant un vuit a la reunió del final de tot del passamà i fixada amb una politja anti-retorn a la primera anella del passamà de la vertical de 55mts. Així arribem tots dos a la gran vertical.
El passamà de la gran vertical és ple de cordes, 3 o 4 que ens duen en 2 o 3 fraccionaments a la reunió des d’on ens despenjarem, ja fora de l’actiu. Utilitzem una corda de 60 per a baixar, més un 40 i un 30 units per a recuperar la corda activa. La vertical és neta i no presenta més problemes que roca que patina, i els vents amb aigua que provoca el salt d’aigua. Cal anar amb compte a la base, doncs els blocs patinen força i podríem prendre mal.
Sense dificultat recuperem les cordes, ens fem quatre fotos de rigor i enfilem la pujada per una canal rocosa i escalonada que ens durà a les feixes/miradors des d’on els turistes fan fotos al salt d’aigua. Una pujada feixuga ens durà en breu a un gran bloc on un cartell ens explica que anys enrere s’hi aixoplugaven els pastors de la transhumancia; metres enllà, retornem al planell amb els blocs que són referència per entrar a la rasa. D’aquí estant, només ens queda desfer el camí que hem utilitzat per a l’accés i arribarem de nou a l’aparcament, avui, sota una pluja fina que mica en mica va augmentant.

Sens dubte un barranc que creix a mesura que ens hi endinsem, curt i encaixonat i que permet, o demana, que posem en pràctica maniobres per evitar els moviments d’aigua que si bé no sembla que ens posin en risc, dificulten de bona manera una bona progressió pel barranc.

A destacar també l’advertència de l’existència d’una represa per abastir el nucli de l’Ospedalle que en moments puntuals i sense previ avís pot deixar anar aigua, d’aquí que resulti interessant deixar corda suficient per enllaçar de capçalera a capçalera sempre encordats.