Torrent de Junyent Superior – Portells d’Infern

• Activitat: Barranquisme al Solsonès
• Altres toponímies: Torrent de Junyent (Tram Superior)
• Punt de sortida: "la Terma Roja", pista de la Serra de Canalda
• Població més propera: Odèn (per a serveis Sant Llorenç de Morunys)
• Combinació de cotxes: NO
• Temps aproximació: 50' / 30 o 40' per Roc Falcon
• Temps de descens: 45' / 1h30' per al tram superior complet
• Temps de retorn: 40' / Immediat si hi accedim per Roc Falcon
• Dificultat: v3-a2-III
• Ràpel més llarg: 16 mts
  
• Cartografia:
  • Muntanya d'Alinyà - Serres d'Aubenç i de Turp - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
•  Bibliografia:
  • Laberints de Roca i Aigua - Barranquisme pel Pirineu i les Comarques de Lleida (Xavier Culleré i Bergés)
• Corda: 2x20
  
• Observacions: El tram aquí descrit està equipat amb doble parabolt i anella en els dos ràpels llargs. A la primera vertical el parabolt de la dreta no genera massa confiança, ja que l'espàrrec girava, l'hem recollat però no dúiem material de substitució per a canviar-lo ni reinstal·lar un altre ancoratge.

BUSQUES UN GUIA PER FER EL BARRANC?

ACCÉS PER ROC FALCON (OPCIÓ IDEAL AL NOSTRE PARER)

Partirem de Coll de Jou, punt on es troba la carretera que puja de Sant Llorenç de Morunys i l'antiga carretera de Solsona i agafarem la carretera L-401 en direcció a Cambrils, atents al trencall que trobarem passat el Zoo del Pirineu, indicat com a Camí de Cavallera, i un cop près el trencall ja trobarem un nou rètol on indica les cases de Cavallera Alta i Cavallera Baixa, també Roc Falcon (un espai dedicat a la falconeria) i Junyent.

Seguirem aquesta pista, a partir d'ara amb més respecte que mai, doncs entrem en una finca privada, i anirem baixant fins trobar-nos amb un tram asfaltat, on en un indret anomenat el Serrat, trobarem un trencall a l'esquerra, d'on surt una pista forestal en estat acceptable i que ens portarà a baixar fins a un pontarró que creua el Torrent de Junyent, on deixarem el cotxe amb compte de no destorbar el possible pas d'altres vehicles.

Des d'aquí, remuntarem la pista per on hem vingut fins a trobar a la dreta la primera porta que permet l'entrada a una vinya que es troba envoltada d'una tanca infranquejable, passarem per la porta amb compte de tornar-la a tancar bé, i seguirem la pista, fins al final, on tomba a l'esquerra i puja vers una altra porta, que creuarem, tancarem degudament, i prendrem la pista a la dreta, que ens durà a Esplugapalla, d'aquí, arran de paret surt el Camí de Canalda, amb marques vermelles i que als primers metres va paral·lel a la pista just un o dos metres per damunt, però que de mica en mica vira a nord per enfilar fins a la capçalera del Portell d'Infern de Canalda, punt on es creua amb el Torrent de Junyent.

ACCÉS DES DE LA SERRA DE CANALDA

Per tal de posar un punt de referència, partirem de Coll de Jou, punt on es troba la carretera que puja de Sant Llorenç de Morunys i l'antiga carretera de Solsona.

Agafarem la carretera L-401 en direcció a Cambrils, atents al trencant de Canalda, on també s'hi senyalitzen totes les masies que hi podem trobar.

Passarem a tocar de la Rectoria, més endavant també entre l'Estudi Canalda i Can Costa per just després veure com la pista asfaltada tomba a l'esquerra, però just en aquesta corba hi surt una pista forestal cap a la dreta. La prendrem i seguirem fins on el cotxe ens ho permeti, sempre seguint la principal.

En el nostre cas, hem deixat el cotxe a l'indret que el mapa indica com a la Terma Roja.

Des d'aquí hem començat a caminar seguint la pista i voltant el Graell per arribar a un coll ample amb diversos trencalls i un sofà abandonat del que sembla un pas del porc fer. Per a aquesta ocasió el camí d'accés que hem pres és més endavant, hem seguit recte per la pista fins a trobar un sender que baixava a la dreta, primer força evident, però que uns tres o quatre-cents metres més endavant en una clariana al bosc, just on el mapa indica que fa una corba molt pronunciada, es perd i no es torna a trobar (sembla en alguns mapes que segueix recte, i de fet l'Oriol així ho ha comentat quan hi érem), llevat d'alguns trams, fins passada la primera rasa. Així doncs no recomanem seguir aquest sender si no es coneix molt bé l'indret, o seguint el track amb GPS.

Un cop retrobat, el sender esdevé una mica més clar de seguir, però amb força bardisses que de tant en tant ens van entorpint el pas. Amb tot, segueix davallant fins a cercar el Torrent de Junyent, per creuar-lo i trobar a l'altra banda una generosa pista de desembosc. De sobte, caminem còmodament fins a Esplugapalla, un racó ben bonic on algú es va prendre la molèstia de refer els coberts i el forn que hi ha dins la gran bauma.

Si ens hi hem fixat, però, just abans de l'espluga, resseguint la paret i marcat amb pintura vermella molt envellida surt el sender de Canalda, que puja pel marge dret del Torrent de Junyent, el camí és net i de bon caminar, i ens durà a remuntar el torrent, passant per altres restes de construccions en una petita bauma, i més endavant, a creuar el Torrent de Junyent, punt on al cap d'uns deu metres ja es fa evident la gorja que forma els Portells d'Infern.

EL DESCENS DELS PORTELLS D'INFERN

No ens podrem esplaiar gaire en la descripció d'aquest descens, doncs és terriblement curt, igualment com és també terriblement bonic.

Immediatament després d'equipar-nos, ja ens trobem que la gorja dels Portells d'Infern s'enfonsa terra endins, formant un profund tall al fons del qual s'hi sent brollar aigua, res més lluny de la realitat que tenim a dalt, doncs ens trobem en un torrent sec.

Instal·larem el primer ràpel a la dreta, comptant uns quinze o setze metres, la instal·lació, un parabolt vell amb anella, i un que sembla més nou, però instal·lat de forma un xic maldestra, i per a més inri, l'espàrrec gira en intentar recollar-lo. Amb tot i bo i fent palanca amb la placa aconseguim estrènyer-lo fins que deixi de bellugar.

Baixant aquest primer ràpel de seguida prenem consciència de l'enorme bellesa de l'indret, a mig baixar, a l'esquerra brolla una surgència, i per altres punts de la paret cauen gotes d'aigua, formant-hi diverses concrecions amb formes ben curioses i que de seguida ens deixen embadalits.

A la base d'aquest ràpel, un toll allargassat i poc profund acaba en un ressalt d'uns tres o quatre metres, que segons la topografia esperàvem trobar equipat, i o bé se l'ha endut l'aigua o no li hem sabut veure. Sense problemes, hem pogut deixar-nos caure al següent toll, d'aigües absolutament cristal·lines, i que de seguida acaba en una nova vertical, més baixa que la primera, però amb una curiosíssima formació de tosca, i acabant de nou en un toll, un xic més profund i d'aigües gairebé turqueses.

Al final d'aquest toll, hi trobarem un ressalt que podrem superar sense cap mena de problema i que ens deixa en un passadís final que ens condueix al final de la gorja, i per tant, de la part interessant d'aquest descens.

Tot i això, encara no haurem acabat, doncs cal seguir baixant per la rasa, i la intenció primera era anar a cercar el camí pel qual hem creuat el torrent en l'aproximació.

Uns ressalts més avall, però, en el que sembla una antiga carbonera a l'esquerra del torrent de Junyent hi veiem una pista molt evident, ja ocupada per alguns pins joves i que puja en la direcció que ens interessa. Amb el record desagradable del camí de baixada, decidim prendre aquesta pista.

SI HO VOLEU, SEGUIM! Acabarem descendint tot el Torrent de Junyent Superior, en descensos posteriors no sortim aquí, sinó que acabarem al cotxe amb un retorn immediat (si hem seguit l'accés per Roc Falcon, és clar).

Seguirem un tram amb relatiu interès que ens connectarà de nou amb una bonica gorja, molt ben formada i amb alguns ressalts que ens conduirà de nou a un tram més emboscat, on trobarem la pista o sender que baixa de la Serra de Canalda i que creua el riu per a anar a Esplugapalla.

Més endavant, el Torrent de Junyent esdevé gorja de nou, un xic més oberta, i des d'aquí ens espera un llarg tram amb ressalts, petits tobogans, o més ben dit desgrimpades on amb compte ens podrem anar deixant caient, també algunes instal·lacions d'un sol punt que ens permetran assegurar les desgrimpades més delicades.

Al final d'aquest tram, si no fem el descens després de pluges, l'aigua desapareix, i tindrem uns centenars de metres de riera, ara ja cada cop més oberta i emboscada, on ja intuirem a l'esquerra una antiga pista i a poca estona de progressar pel torrent, el pont on hem deixat el cotxe. Si el creuem per sota, podrem sortir sense problemes per l'esquerra i arribar a la pista on hem aparcat.

RETORN DELS PORTELLS D'INFERN

SI FEM TOT EL TRAM SUPERIOR, ACABEM AL COTXE, PERÒ SI SORTIM A LA CARBONERA, LA DESCRIPCIÓ PER A RETORNAR A LA SERRA DE CANALDA ÉS LA SEGÜENT:

Comencem a remuntar pista amunt amb l'esperança que sigui la que s'indica als mapes de l'Editorial Alpina, i que erròniament al mapa no acaba d'arribar al torrent. Efectivament així serà, i amb un ascens progressiu, de nou amb marques vermelles i una progressió còmoda tornarem a l'encreuament del sofà abandonat, i desfarem les passes que hem fet de bon matí per tornar al cotxe.

NOTA: Just on aquesta pista arriba al Torrent de Junyent, a l'altre cantó, a la dreta d'aquest hi hem entrevist un sender que sembla remuntar cap al camí que remunta els Portells d'Infern, no ho hem comprovat, però un cop descarregats els tracks a l'ordinador hem pogut observar que ambdós camins es troben realment propers en aquest punt, i a més la coincidència dels punts vermells fa pensar que potser és un camí de caçadors que connecta ambdues lleres del torrent.

Tot i que per al descens aquí descrit francament no fa falta topografia o croquis, al llibre descrit a la bibliografia n'hi podreu trobar una.
Per internet també es pot trobar circulant la que s'edità en ocasió del reequipament per part de l'EGAN el 2013.

Val a dir que el monopunt dreta entre els ràpels de 15 i 12 sembla haver saltat fa anys, a la paret de la dreta s'hi aprecia el que podria haver estat l'emplaçament d'un spit que ja no hi és, i s'hi aprecia el con d'extracció, que és clar, també hi manca.

Sortits del Portell d'Infern, trobarem també uns 3 punts més per a assegurar alguns ressalts, tot i que realment només en trobem realment necessari el darrer, un spit amb anella.

ATENCIÓ: El tram de l'engorjat ha estat traçat sobre mapa com a referència visual. El track és real només per a l'aproximació i retorn.

Descarrega el track fent clic dret i seleccionant "Guardar com"
Track d'accés des de Roc Falcon (el que heu vist al mapa)
Track d'accés i retorn des de la Serra de Canalda (ALERTA, sender d'accés perdedor)