Pou de la Portella i Canal de la Figuereta, combinada montserratina

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme i espeleologia a Montserrat
• Altres toponímies: no en coneixem altra
• Punt de sortida: Aparcament de Can Maçana
• Població més propera: el Bruc / Sant Salvador de Guardiola
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • Pou de la Portella
    • X: 398389
      
    • Y: 4606670
  • Canal de la Figuereta
    • X: 398521
      
    • Y: 4607047
• Horaris:
  • Temps aproximació al Pou de la Portella: 30'
  • Temps de descens del Pou de la Portella: 1h.
  • Temps d'aproximació a la Canal de la Figuereta: 35'
  • Temps de descens de la Canal de la Figuereta: 50'
  • Temps de retorn: 20'
• Dificultat: v4-a1-II
• Ràpel més llarg del Pou de la Portella: 35 mts.
  
• Ràpel més llarg de la Canal de la Figuereta: 45 mts.
• Cartografia:
  • Montserrat - 1:10.000 + 1:5.000 (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • No n'hem emprat
• Corda: 2x50
  
• Observacions:
  • Instal·lacions en perfecte estat al Pou de la Portella
  • Instal·lacions correctes a la Canal de la Figuereta
  • Compte en ambdues activitats, podem fer caure pedres sobre els companys o companyes

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de Manresa ens dirigirem primerament a la carretera C-25, passant a tocar de Sant Joan de Vilatorrada, que passarem de llarg i estarem atents a la sortida 130, corresponent a la C-37 en direcció Tarragona i Igualada entre altres.

Ja per la C-37, passarem l'enorme viaducte de Suanya i després un parell de túnels, i amb el Massís de Montserrat al fons trobarem el trencall a Salelles i Manresa sud, per on abandonarem la carretera per la qual circulem. Ben aviat trobarem una rotonda de la qual prendrem la sortida a la C-37z, altre cop indicant Salelles i Manresa sud. A la següent rotonda, que trobarem immediatament, prendrem la primera sortida en direcció a Sant Salvador de Guardiola i El Bruc; no deixarem aquesta carretera fins a passar el famós coll de Can Maçana, on hi trobarem l'aparcament que els caps de setmana costa 6€, però, avantatges de circular entre setmana, ni massificació, ni pagar un duro per espais (suposem que públics) com aquest.

APROXIMACIÓ A LA BOCA DEL POU DE LA PORTELLA

Des de l'aparcament de can Maçana estant prendrem el camí cap al Refugi Vicenç Barbé tot seguint les indicacions i en primer moment el GR 172 fins al Collet de Guirló, punt on tombarem a la dreta per prendre el PR C-78, igualment en direcció al Refugi i per un camí ben fressat fins trobar codina montserratina que ens condueix cap al pas de la Portella, on potser ens caldrà ajudar-nos de les mans per grimpar.

Un cop dalt, tombarem a la dreta, però de manera dràstica, bo i deixant el PR a la nostra esquerra tot seguint una lleixa rocosa que sembla no tenir sortida (compte si està moll!). Seguint la roca sortirem a un replà on veurem, a la nostra dreta, una rampa de roca descomposta que ens duu a l'inici d'aquest interessant descens.

EL DESCENS DEL POU DE LA PORTELLA DE MONTSERRAT

Descendint per la rampa de roca descomposta, trobarem a l'esquerra, en una petita feixa de roca encara més descomposta i a punt per caure avall, la instal·lació per a fer un ràpel, o amb un passamà n'hi haurà prou per accedir amb seguretat a la instal·lació del primer ràpel, dir que les instal·lacions d'aquest descens són excel·lents, totes elles unides per cadenes, amb químics extra per a poder encabir a més persones a les reunions (cal preveure anell de corda d'uns 2,5 mts per unir-los).

Recordeu, i de fet ho recordareu quan sigueu a lloc, molt de compte amb les pedres.

Superat el primer passamà d'uns vuit metres segons la topografia de 2019 arribarem a la següent instal·lació que ja ens posa en la vertical de la cavitat del Pou de la Portella.

Aquí farem un ràpel d'uns dotze metres per una rampa de roca i cap a damunt un bloc encastat on veurem la següent instal·lació, possiblement la més incòmoda, ja que més de dues persones ja ho trobaran poc còmode. D'aquesta instal·lació, llancem la corda i l'atzar fa que ens passi just per darrere un petit bloc encastat i no fem ús del desviador que s'indica a la topo, així, la baixada és més directa i tot i que pensem que potser tindrem problemes al recuperar, no serà així.

Aquest ràpel ens deixa en un pla inclinat més que evident, on trobarem un passamà instal·lat amb una corda fixa. Ben bé que sense fer ús del passamà i amb un sol ràpel d'uns 45 metres ja hauríem pogut completar el descens del Pou de la Portella, però avís a navegants! A l'extrem superior del passamà que hi ha al pla inclinat intermedi hi trobareu preciosos espeleotemes blancs, i un parell de pessebres, un dels quals amb tots els personatges de l'auca!

Val a dir també, que abans d'arribar a la base del ràpel de 35, si no fem ús del desviador com ha estat el nostre cas, trobarem una reunió intermèdia, segurament d'alguna via d'escalada que remunta el Pou de la Portella, no ens n'hem informat, però que pot servir per estalviar en cordes, si es donés el cas. En el nostre, però, com que traginàvem cordes per poder fer la Canal de la Figuereta, ni hem contemplat tal opció.

En havent fet els badocs amb els espeleotemes, seguim el nostre descens, tornem a cercar la instal·lació que es troba al final del passamà i amb un nou ràpel d'una desena de metres llarga arribarem a terra, a l'escletxa que dóna pas a la sortida.

Abans de sortir pot resultar incòmode caminar per terra a causa d'una petita estretor que hi ha, i pot ser útil grimpar-la i caminar per damunt la roca que la forma.

Un cop fora, tombarem a la dreta amb tendència a remuntar fins a trobar el camí pel qual hem vingut.

Enllaç o aproximació Pou de la Portella a la Canal de la Figuereta

Arribats al camí, malauradament per horaris l'Oriol ens deixa i amb l'Òscar i la Marina el prendrem a la dreta, reconeixent-lo de seguida, és el que hem emprat per a l'aproximació al Pou de la Portella, remuntarem doncs de nou la portella i aquesta vegada tombarem a l'esquerra, deixant el PR i la feixa rocosa a la dreta. Seguirem marques vermelles.

En general el camí és força evident tot i transitar en bona mesura per damunt de codina viva, seguirem les marques fins a la zona d'Agulles i arribarem a un punt on una rampa amb cordes a la dreta ens indicarà el camí, remuntarem aquest tram i seguirem, com fins ara, les marques vermelles. Baixarem lleument per després remuntar un xic i trobar ja l'accés a la canal de la Figuereta a l'esquerra.

EL DESCENS DE LA CANAL DE LA FIGUERETA

Interessantíssim i bonic descobriment aquest, per bé que breu.

Començarem el descens davallant amb compte una rampa amb còdols com punys fins a un arbre, doncs la instal·lació d'entrada ben segurament ha estat expoliada, antigament hi havia hagut dues xapes artesanals amb anella.

Davallant aquesta rampa plena de còdols trobarem al centre un arbre amb una instal·lació que ens permetrà fer el ràpel que ens ajuda a accedir al segon i més interessant de tots els ràpels. Aquest ràpel fa uns 15 metres màxim si voleu assegurar tenir corda de sobra, tot i que es veu bé la base, i ens deixa en una petita lleixa plena de rocs, divisòria entre dues esquerdes, la més evident, la sortida natural de la canal de la Figuereta, l'altra, a l'esquerra hidrogràfica.

Instal·larem el segon ràpel damunt de dos parabolts del 12 amb unes plaques ben artesanals i generoses, amb una anella cadascuna.

Aquest ràpel de 45 metres caldrà instal·lar-lo amb cura, ja que la corda corre el risc d'enganxar-se en recuperar, ja que passa entre de la roca i un arbust formant una V força perfecta. En el nostre cas hem optat per muntar un desembragable, i en havent assegurat que la corda arriba bé a la següent instal·lació, substituït aquest per un nus de nou. Una maniobra molt típica de ràpels llargs.

Gaudiu i feu el ràpel a poc a poc, que bé s'ho mereix de bonic com és, i quedareu també distretes i distrets de la via de burils i pitons que hi puja, quins valents els escaladors d'abans!

Pràcticament acabant el ràpel arribarem a una petita repisa de roca on tendirem cap a l'esquerra (sempre hidrogràfica) i en una rampa rocosa que sembla poder-se desgrimpar en bona part, trobarem un arbre mig mort (o mig viu segons us agradi veure les coses) on hi ha el natural que amb uns 30 metres de corda més ens permetrà superar el darrer ràpel i tocar terra ferma.

Compte quan recupereu la corda des de la reunió natural del tercer ràpel, la pluja de pedres està força garantida.

Retorn de la Canal de la Figuereta

Des de la base del darrer ràpel, se'ns farà evident la marca de l'aigua formant un petit torrent i per la dreta d'aquest un sender poc fressat però net de bardisses que va baixant. El seguirem, gairebé sempre en direcció descendent llevat d'un, o potser dos flanquejos cap a la dreta i planejant fins a arribar al camí, un camí que és ni més ni menys que el PR que condueix al Refugi Vicenç Barbé. El prendrem a la dreta i desfarem el camí fet a primera hora per ara, retornar al cotxe, feliços i contents de l'activitat realitzada.

En la mesura de les nostres capacitats, hem tret la quadrícula tan molesta de fons que caracteritzen els croquis de la Federació Catalana d'Espeleologia, la resta l'hem mantinguda igual per respecte al treball dels autors.

No hem emprat cap ressenya, doncs només cal coneixer que des de la desaparició de la primera instal·lació els ràpels són:
R1: Natural 15mts
R2: 2 parabolts amb anella esquerra 45 mts.
!! Compte amb la recuperació de R2, possible enganxada de cordes i caiguda de pedres !!
Superat R2 cal seguir cap a l'esquerra per trobar R3 en una rampa rocosa.
R3: Natural 30 mts.