Torrent de Versoud (inferior)

• Activitat: Barranquisme al massís del Vercors (França)
• Altres toponímies:
  • Ruisseau du Versoud (aval)
  • Ruisseau du Versoud (partie basse)
• Punt de sortida: Lignet
• Població més propera: La Rivière
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada (número 9):
  • X: 696389
  • Y: 5010301
• Temps amb un cotxe:
  • Temps d'aproximació: 30'
  • Temps de descens: 1h 30' (topant amb un grup comercial)
  • Temps de retorn: 15'
• Dificultat: v3 a3 II
• Ràpel més llarg: 15 mts.
•  Cordes:
  • 2*20
•  Cartografia:
  • Autrans - Gorges de la Bourne / PNR du Vercors - 3235OT (IGN Francès 1:25.000)
•  Bibliografia:
  • 100 descentes de canyons autour de Grenoble - Autoeditat - Arnaud Astier
• Material recomanable o observacions:
  • Equipament variat, capçaleres doblades en tot moment, i en algun cas fins i tot triplicades.

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANCS

Des de Grenoble prendrem la carretera A48 en direcció Valence, aquesta carretera voreja el Vercors pel nord i just després de Voreppe tomba al sud en direcció St. Quentin sur Isère. Passat St. Quentin, i també La Rivière, ja circulant per la carretera D1532.

Habitualment, cal tombar a l'esquerra just per darrere d'una gran nau industrial i dirigir-se al llogaret de Lignet, per, des d'allí, seguir les indicacions blaves que menen a l'aparcament autoritzat per a barranquistes, ubicat en una antiga gravera.

Excepcionalment, el camí de l'aparcament es trobava en tasques de manteniment i no s'hi podia passar, motiu pel qual, vàrem variar els plans, i enlloc de trencar a l'indret on s'hi troba la nau industrial, hem de seguir, per poder aparcar a l'esquerra de la carretera, en una petita àrea de descans, just davant d'un taller mecànic a peu de carretera, i pràcticament a la falda de la dita gravera de la Riviere.

APROXIMACIÓ AL CANYON DE VERSOUD

De l'aparcament estant, desfem la carretera un centenar de metres en direcció Grenoble per cercar el primer trencall cap a Lignet, i talment com si anéssim amb cotxe seguirem les indicacions que condueixen a l'aparcament del barranc de Versoud.

Ja fora del poble i a la falda de la muntanya, un camí a l'esquerra voreja per damunt un camp de noguers i es dirigeix directe fins la sortida del barranc, on hi ha una petita central hidroelèctrica. En aquest punt, si ens hi fixem, un camí remunta per la esquerra hidrogràfica del barranc, fins a arribar a un pont antic que creua per damunt el barranc, passarem doncs al marge dret del barranc per cercar un sender que de nou remunta amunt fins topar amb una mena de pista forestal en estat d'abandó que mor a tocar del barranc. Aquí cal creuar la pista tendint un xic a l'esquerra per cercar de nou un sender que segueix remuntant el torrent de Versoud pel marge esquerre, fins a una bifurcació on el camí més evident toma a l'esquerra, cap a la capçalera d'una tirolina on hi ha el motor d'un montacàrregues, tot abandonat.

Nosaltres prendrem el sender de la dreta, que tot i ser menys evident, ens duu d'una manera clara al llit del barranc, just en el punt on hi ha una antiga captació d'aigua.

EL DESCENS DE LE RUISSEAU DU VERSOUD AVAL

L'inici del descens és ben immediat, i la resta, a partir d'ara, no oferirà pràcticament pauses, ja que un cop arrenques aquest bonic descens, els ressalts es van precipitant un rere l'altre sense gairebé pauses intermèdies, tant és així, que ja cap al final, topem amb un grup comercial, i decidim no avançar-los, per restar més estona dins d'aquest bonic indret.

Comencem desgrimpant la resclosa per l'esquerra hidrogràfica, on una corda fixa ajuda a evitar possibles relliscades, ja que el ressalt és més aviat una rampa rocosa dividida en dos trams. A la part baixa, amb compte, si que podem deixar el nostre cos lliscar per acabar a l'aigua.

Només unes desenes de metres a peu ens separen del primer ràpel, equipat amb químics i possibles passamans a dreta i esquerra, equipem per l'actiu, ja que el cabal no és pas alt, i tenim ganes de divertir-nos en un barranc del qual hem llegit que és molt breu, però bonic. Aquest primer ràpel, com és costum en els barrancs més comercials a França està marcat amb el número 6, i fa uns cinc metres d'alçada.

El següent ràpel té fins a tres instal·lacions! Optem per equipar des de la que es troba ubicada al centre, ja que volem anar plenament per l'actiu,

Aquest ràpel, d'uns 12 metres, i és una rampa gairebé perfecta, talment com si pogués ser un tobogan (no l'hem pas fet ni comprovat).

Sortim del generós toll de recepció per trobar-nos de cop amb un vistós passamà muntat en fix i que ens permet d'accedir a les capçaleres a dreta i esquerra. Muntem a la dreta, volem anar de nou per l'actiu. Aquesta capçalera té el número quatre, i el ràpel, d'uns quinze metres té una petita lleixa a la tosca (part centreesquerra) on podem parar i fer un salt d'uns 4 metres a l'ample i profund toll de la base. Si ens hem quedat amb ganes de més, a la dreta hi trobarem un petit passamà que ens permetrà remuntar un xic la paret per saltar de nou.

Seguim, i el barranc vira a l'esquerra i un petit ressalt de poc més d'un metre ens ubica en un passadís de roca on hi ha una placa commemorativa a la memòria d'un noi. Al final d'aquest passadís, que no deu fer més d'una vintena de metres, el barranc vira a l'esquerra, i podrem observar a la dreta una petita construcció, vestigi de la canalització de l'antiga captació.

Ens trobem en l'únic tram de "temps mort" del barranc, i és que superarem un primer ressalt sense importància i un segon, de més envergadura on hi ha una corda per superar-lo.

Alguns ressalts més sense dificultat ens duran a albirar el pont per on hem creuat abans i, segurament, el ràpel més tècnic del barranc.

Si volem anar el més a prop possible de l'actiu, caldrà que instal·lem un passamà senzill, amb un punt intermedi que ja té el mosquetó posat per accedir sense perill a la capçalera, que és volada i incòmode, encara gràcies, d'unes antigues grapes a la paret que anys enrere devien suportar el pes del tub de captació, i ara permet de fer-nos la progressió fins la capçalera un xic més còmode.

A la gorja de la base del ràpel, malauradament observem com un munt de gent amb poques neurones han ratllat la paret amb els seus noms, possiblement, clients de guies esperant el seu torn per fer el següent ràpel. Qui pot permetre això!

El ràpel que segueix, pot fer recomanable de muntar passamà si el cabal és elevat; com que no és el cas, podem accedir a la capçalera de l'esquerra sense problemes i fem aquest curt ràpel, d'uns quatre metres que sembla que hagi d'acabar volat, però no acaba sent així.

Passem per sota el pont, i immediatament sota d'aquest, podem superar el ressalt bo i fent un pas interior per la dreta, i un cop superat el ressalt, passar a la banda esquerre, on trobarem, en l'enorme bloc encastat, una instal·lació que ens permetrà de muntar una corda per superar el següent ressalt, que algunes topografies indiquen com a tobogan, però que no hem considerat prou "net" com per llançar-nos-hi a la valenta. Aixi doncs, davallem un xic i desgrimpem els darrers metres amb cura, caiem a l'aigua, i aquesta amb prou feines ens cobreix els genolls.

Vist i no vist, el barranc arriba al seu final. Tant breu com bonix.

RETORN DEL BARRANC DE VERSOUD (PART BAIXA)

Superat aquest darrer tobogan estrany, el barranc vira a l'esquerra i just abans que torni a girar a la dreta d'una forma força immediata podrem abandonar el barranc per l'esquerra remuntant un petit llom de la muntanya (també podem superar dos ressalts i sortir més avall, just als peus de la petita hidroelèctrica, quan les bardisses s'abraonen damunt el curs de l'aigua i impedeixen el pas d'una persona).

En trobareu una fantàstica ressenya en forma de croquis al llibre descrit a la fitxa tècnica.

ATENCIÓ: El tram de barranc ha estat modificat sobre mapa per eliminar els punts errants per falta de senyal de GPS. Preneu-lo com a mera referència per a la localització del barranc, l'aproximació i el retorn, sí que han estat enregistrats amb GPS.