Barranquisme al Torrent de Comabona

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Altres toponímies: No en coneixem altra
• Punt de sortida: Carretera de Rasos de Peguera, sobre la casa dels Porxos
• Població més propera: Espinalvet (Castellar del Riu)
• Combinació de cotxes: poc útil i molt llarga
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 396204
  • Y: 4664589
• Temps aproximació: 30'
• Temps de descens: 1h30'
• Temps de retorn: 1h
• Dificultat: v3-a1-I
• Ràpel més llarg: 12 mts.
  
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:25.000 (Ed. Piolet)
• Corda: 2x20
  
• Observacions: Preveure alguns cordinos de substitució. COMPTE AMB LES RELLISCADES

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Si circulem per la C-16 en sentit nord, restarem atents a l'alçada de la ciutat de Berga, de la qual en passarem de llarg les entrades Sud i Centre, fins a arribar a la Nord, que també es correspon amb la sortida cap a l'hospital comarcal Sant Bernabé, per a ser més detallats, el trencall es troba just abans de l'entrada del túnel del nord de Berga, i a l'encreuament hi trobem diversos rètols, indicant Berga Nord i l'hospital, Sant Llorenç de Morunys però també Port del Comte i Rasos de Peguera a més del Santuari de la Mare de Déu de Queralt.

Uns centenars de metres més amunt, ja amb vistes sobre la ciutat de Berga, l'Hospital per darrere el qual veurem que s'enlairen els cingles de Queralt, trobarem un entramat de rotondes i trencalls on seguirem les indicacions a Sant Llorenç de Morunys i Rasos de Peguera, trencant al primer desviament a la dreta, pujant cap al conegut restaurant La Cabana, una ocasió genial per parar, almenys, a fer un cafetó i esmorzar.

Passada La Cabana, un nou trencall que prendrem a l'esquerra, en direcció Guixers, Sant Llorenç de Morunys, Santuari de Queralt i Rasos de Peguera. Aquesta carretera ens durà a resseguir les parets del Castell de Berga, alhora que és una atalaia molt maca damunt la ciutat i la plana central de Catalunya, compte però a no fer el badoc, perquè la carretera és estreta i prou transitada.

Restarem atents a trobar el trencant que puja al Santuari de Queralt i Rasos de Peguera, que prendrem a la dreta, deixant a la nostra esquerra la baixada a Berga. Passarem Fumanya i la Font Negra, just per sobre del restaurant amb el mateix nom on hi trobarem un altre trencall que puja a Espinalbet i Rasos de Peguera, de nou a la dreta.

Agafat aquest trencall, només ens restarà de seguir la carretera (BV-4243), restant atents, uns quilòmetres més amunt, passarem el característic Pas dels Lladres, més endavant, el Torrent dels Porxos, i poc després el punt quilomètric 9, al qual el segueix una corba molt marcada cap a la dreta.

Podem deixar el cotxe al generós aparcament que hi ha a l'esquerra just abans del p.k.9 o just a la sortida de la corba de dretes, a l'interior d'aquesta.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DE COMABONA

Per l'esquerra de la corba a la dreta que hem esmentat trobarem una pista que surt en direcció als Plans de la Corba, passa per sota la casa que els dona nom, ara abandonada i en runes, i voreja sempre en sentit descendent el Camp del Clot. Serà a partir d'aquí quan la pista esdevé paral·lela al Torrent de Comabona, i veurem les característiques Llosanques a l'altra banda d'aquest.

La pista baixa força recta, i una desena de metres abans d'una corba molt marcada a l'esquerra, i aproximadament a la cota 1450 veurem com un sender marxa per la dreta, no és gaire evident, i ens pot servir per identificar-lo un petit rètol de coto de caça en un arbre. Seguirem aquest sender que, més o menys fressat baixa directe al llit del Torrent de Comabona.

EL DESCENS DEL TORRENT DE COMABONA

Malgrat que hom pot dir que aquest barranc no presenta massa interès esportiu, nosaltres considerem que la seva bellesa paisatgística el situa directament entre els millors del nostre peculiar i particular rànquing de barrancs de col·leccionista del Berguedà.

Comencem el descens sense posar-nos ni tan sols la part baixa del neoprè, doncs el primer tram consta d'una successió de minúsculs ressalts entre una preciosa boixera. Com a element destacable d'aquest primer tram però també de tot el descens del Torrent de Comabona és que rellisca molt, i és molt fresc i humit.

Ben aviat arribarem a una petita estretor, que es reobre de seguida per donar pas a un entorn absolutament vestit de molsa, tant és així, que fins i tot trepitjar el terra ens remou la consciència i seguim avançant amb cura. Més endavant, el barranc es torna a engorjar tímidament, punt on trobem la primera tolla inevitable i que ens mullarà fins als genolls.

Ja amb els peus molls seguirem pel barranc trobant alguns ressalts més o menys complicats de superar, sempre amb molt de compte a les relliscades tant de peus i mans en el moment de baixar.

Amb la sensació típica de barranc de col·leccionista on ben bé ens podem haver saltat un ràpel sense voler, arribarem a un punt on es fa molt present la codina viva, roca conglomerada i on trobem un ressalt difícilment desgrimpable sense arriscar-nos a relliscar i prendre mal, això i el veure un pi petit a l'esquerra ens fa pensar que potser no ens hem saltat res, que ens trobem al ràpel esquerra, ressenyat amb una alçada de tres metres, que tot i generosos, poden concordar amb el que tenim davant nostre. Així doncs, fem una breu pausa per equipar-nos, i ja calçar-nos la part baixa del neoprè, doncs observem força aigua acumulada als tolls que veiem per endavant. Fem aquest petit ràpel (no equipat) llaçant directament a l'arbre i seguim progressant.

A partir d'aquí, podem considerar que ens trobem a la meitat final del barranc, i l'ambient canvia considerablement, a partir d'aquí, la roca i un tímid barranc excavat a aquesta serà l'ambient que ens acompanyarà fins a l'espectacular final d'aquest bonic torrent.

Els petits tolls amb aigua s'aniran succeint, i de mica en mica intuirem a l'horitzó com ens espera una vertical d'importància. Anirem seguint aquest llarguíssim passadís, poc sinuós però que va fent petites vires a dreta i esquerra, a voltes més profund, d'altres no gaire, fins que haurem de fer una petita desgrimpada per una llosa inclinada amb uns grans blocs de roca que ens permeten baixar amb seguretat. Serà també en aquest punt on trobarem una petita surgència que farà que a partir d'ara, un petit filet d'aigua circuli en tot moment pel torrent.

Avançant uns metres més, creuarem un breu espai boscós per retornar al passadís de roca que fa estona que ens acompanya i no tardarem massa a trobar-nos amb la vertical del barranc.

Fraccionada amb tres ràpels, començarem trobant una primera instal·lació en uns boixos a la dreta, la canviarem per una de nova a causa del seu mal estat i la reubiquem més a la base del boix. Aquest primer ràpel supera un primer ressalt per encarar el segon i més llarg, que ens deixa a un petit toll, a l'esquerra del qual hi trobarem la instal·lació, un parabolt sense anella i un espit amb una anella ben casolana. De nou, en canviem el cordino a causa del seu mal estat i baixem el segon dels tres ràpels que conformen aquesta vertical. Aquí el barranc vira lleugerament a l'esquerra, i aquest segon ràpel acaba en un toll amenaçador i d'uns dos metres de profunditat, per bé que podem evitar-lo sense problemes si anem amb compte de no patinar. Precisament a l'esquerra d'aquest toll, trobarem un petit replà i la següent instal·lació que consta de dos espits amb argolla casolana com l'anterior.

Aquest últim i tercer ràpel d'aquesta vertical, ronda la quinzena de metres si volem recuperar amb comoditat (per bé que la ressenya n'indica 12) i supera un bonic saltant d'aigua ubicat en un racó típicament inhòspit com acostumen a ser molts dels barrancs de la zona.

Immediatament després, podem cercar en els boixos de la dreta la soca de boix que més ens agradi per rapelar entre la paret i un enorme bloc al centre del barranc, o bé desgimpar per l'esquerra del gran bloc sense massa dificultat.

De nou el bosc guanya protagonisme, i ens queden ben pocs obstacles per a abandonar el torrent. El següent pas serà un forat entre blocs que trobarem de forma molt evident al centre del barranc, i que ens conduirà de forma gairebé immediata al darrer obstacle, un caos de blocs que forma una cavitat, on hi podem trobar un natural al centre per rapelar, però trobem que el fregament i la recuperació des d'aquest element poden ser problemàtics, així que decidim no reemplaçar el cordino, però deixar la instal·lació per si algú altre la considera útil.

Nosaltres optem per desgrimpar per la dreta, a menys de dos metres de la instal·lació, per, sense massa problemes, baixar a la base del caos de blocs i passar per la petita cavitat que s'ha format sota d'aquests i sortir amb una última desgrimpada al camí de retorn.

Retorn del Torrent de Comabona

Descriure el retorn d'aquest torrent no és pas tasca senzilla, per bé que qualsevol persona que s'orienti mínimament bé a muntanya comprendrà a la perfecció com sortir-ne i tornar al cotxe.

Just en sortir dessota els blocs que conformen la petita cavitat final, observarem un sender que per l'esquerra s'alça i busca seguir la cinglera de ben a prop. Compte, però perquè ben aviat ens trobarem seguint únicament el rastre d'aquest sender entre els boixos, molt probablement l'antic camí que unia Mataplana amb les Baumes de Sant Pere. Seguint el rastre de sender, creuarem primer una rasa poc evident, i més endavant una segona, aquesta si, presentant un petit però bonic saltant, habitualment sec.

Poc després, remuntarem uns metres per arribar a un petit monticle, o senzillament un canvi de pendent on s'evidencia el rastre d'una antiga divisió de camins, on un rastre segueix recte, presumiblement cap al mas de Mataplana, i un altre rastre, a l'esquerra, supera una minúscula grimpada i remunta cap al que hauria estat un petit mas o barraca de cultivadors de Cal Pa-i-Sopes. El camí es perdrà ben aviat, però no és pas que sigui massa necessari, amb intuïció i cercant sempre els passos més evidents seguirem remuntant el vessant de muntanya on ens trobem, sabent que per damunt hi tenim la pista forestal.

En el nostre cas, hem arribat al replà de Cal Pa-i-Sopes, i hem agafat l'antic camí que hi menava per arribar fins a la pista forestal, que hem pres a l'esquerra i en sentit ascendent per desfer el camí que ens queda fins al cotxe, tot passant de nou pel trencall de l'accés, i la casa i els Plans de la Corba.