Torrent de les Tines

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a l'Alt Urgell
• Altres toponímies: Clot de les Tines - "la canal"
• Punt de sortida: Aparcament a la sortida de Fígols
• Població més propera: Fígols - Organyà
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 363858
  • Y: 4673142
• Horaris amb un sol cotxe:
  • Temps aproximació: 40'
  • Temps de descens: 1h30'
  • Temps de retorn: 15'
• Dificultat: v3-a1-I
• Ràpel més llarg: 30 mts.
  
• Cartografia:
  • Muntanya d'Alinyà - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Descenso de Cañones - Lleida (Tomo III) - Eduardo Gómez (Autoeditat)
  • Guía de Descenso de Cañones y Barrancos - Cataluña - Eduardo Gómez (Barrabes Editorial)
  • Gorgs Organyà - Guia de barrancs · Alt Urgell (Edicions Salòria)
• Corda: 2x30
  
• Observacions:
  • 5 a 10 mts de corda per substituïr els passamans
    
  • Tisores de podar, col·laborem a mantenir la sortida neta

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Dirigint-nos a Organyà des de Coll de Nargó per la C-14 restarem atents al trencall a la dreta indicant Fígols, Alinyà, Cambrils i Sant Llorenç de Morunys, que per un pont pren la carretera L-401 i creua el riu Segre. Just a l'altra banda del riu, deixarem la carretera a l'esquerra, en direcció a Fígols,abans del poble, però també abans de creuar el torrent de Fígols veurem a l'esquerra un gran aparcament on també hi ha una font, podem aparcar aquí.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DE LES TINES

Des de l'aparcament, seguirem uns metres la carretera en direcció al poble de Fígols, però no pas massa, ja que de seguida per la dreta una pista remunta passant ben aviat una bassa artificial, i segueix enllà, fins a trobar-nos un tanca que barra el pas a vehicles, a l'altra banda, senyals de l'itinerari de trail de Roca Narieda. Seguirem aquesta pista, només deixant-la en algunes ocasions per fer drecera per un sender que va tallant la pista, amb marques grogues.

Arribarem al Coll d'Escala, molt evident i no la pista fa una corba a la dreta i en sentit descendent, des d'aquí, deixarem la pista per la seva esquerra, també en sentit descendent i cercant el millor pas per arribar al torrent, que ja se'ns evidencia davant. Com a referència, si el pas dels anys no ho modifica, davallant pel suau llom de muntanya que va a cercar el torrent, trobarem la línia més que evident on acaba el bosc, i que també en sentit descendent perd alçada seguint el llom de la muntanya fins al torrent, uns ressalts just abans de la confluència amb un altre torrent.

No hi ha camí, però el pas és net, només cal parar atenció amb la grava que pot provocar algun cop de cul sense massa més conseqüències que alguna rialla.

EL DESCENS DEL TORRENT DE LES TINES

Entrem al torrent trobant-lo completament sec, uns vuitanta metres abans de la confluència amb una altra torrentera que se'ns incorpora per la dreta superant algun ressalt de tres o quatre metres sense cap dificultat i un ràpel d'una desena de metres després del qual caminarem breument per trobar la torrentera que hem esmentat.

Virarem juntament amb el torrent cap a l'esquerra i seguirem caminant fins a trobar una estreta desgrimpada formant un minúscul engorjat del qual sortim amb dues passes.

No massa enllà, un nou ràpel equipat a l'esquerra ens endinsa altre cop en un tall perfecte a la roca, estret i obac. Amb aquest ràpel baixarem a una primera "marmita" seca, de la qual surt un petit passadísset revirat que condueix a una darrera marmita penjant amb restes d'aigua però que s'evita sense problema ni mullena.

Superem un ressalt d'un metre i seguim per aquest fresc i bonic engorjat, la sorpresa resulta agradable, doncs és estèticament més bonic del que havíem imaginat, i no massa metres ens separen del següent ràpel, equipat a l'esquerra un o dos metres per damunt d'uns blocs mitjans encastats. Ens trobem a la capçalera d'una successió de ràpels molt vertical.

Aquest primer ràpel, aparentment fraccionat arran d'una recent reequipació (ja que no concorda amb la informació aportada per la guia del Gorgs d'Organyà), ens deixa en una primera marmita completament seca, a la sortida de la qual i a la dreta, trobarem dos parabolts units per cadena i amb anella gràcies als quals podrem davallar el següent ràpel, d'uns deu metres i a la base del qual hi trobarem un passamà instal·lat en fix a la dreta que ens permetrà de superar les restes d'aigua que hi ha a la marmita.

A l'extrem del passamà, una nova instal·lació ens treu amb un bonic ràpel d'aquest tram tan engorjat, uns dotze metres per acabar a una tolla amb aigua, però que podrem evitar, de nou, gràcies a un passamà instal·lat a la dreta des de mig ràpel fins a la base, tot traient-nos de l'aigua. Ben mirat, més que un passamà, és una corda guia per ancorar-nos-hi i seguir rapelant, però sortint de la línia natural que cauria a l'aigua.

Malauradament, no comptàvem en haver de substituir cap corda, i el cordino que portàvem no ens arribava per canviar-la, i és que aquesta corda es troba en un estat pèssim, mostrant l'ànima completament nua en la seva pràctica totalitat. Així que fins que algú la canviï, aquesta corda perdrà encara més la seva fiabilitat.

De gorja en gorja, el torrent de les Tines ens torna a portar roca endins, amb el següent ràpel, prou immediat. Compte amb aquest ràpel, però, ja que ben bé calen 20 metres de corda per superar els dos ressalts, el primer que veurem des de la capçalera, instal·lada a l'esquerra (alerta també amb el fregament) ens pot dur a pensar que hem de quedar-nos a la primera marmita de grava que veiem per després fer un altre curt ràpel i seguir el barranc, però cal preveure corda suficient per sortir de la primera marmita, ja que aquesta no té instal·lació intermèdia.

El Torrent de les Tines farà ara una vira a l'esquerra, i cercarem una instal·lació a l'esquerra que ens permet superar el següent ràpel, d'uns dotze metres i passar dos petits tolls o marmites amb resta d'aigua, ja intuïnt el darrer ràpel del Torrent de les Tines.

Caminarem cap al darrer ràpel, trobant-lo instal·lat al centre en un bloc encastat, llançarem 30 metres de corda i farem un bonic ràpel ben format en roca polida a la part alta, i amb més vegetació a la part baixa, deixant-nos en una bonica raconada excavada a la roca.

Segons les ressenyes, aquí podríem plegar cordes, ja que ja només ens queda seguir el torrent fins a trobar el camí que el creua per a sortir. Val a dir, però, que amb bon criteri, s'ha equipat el ressalt de quatre metres per tal de poder-lo rapelar si es troba moll, ja que tot i que no hem tingut cap problema en desgrimpar ara que és sec, pot ser de gran utilitat els dies de mullena.

Retorn del Torrent de les Tines

Ja superats els darrers ressalts el torrent es torna pla i en un pas guanyat a la malesa arriba a un camí que el creua, se'ns farà evident perquè la malesa tanca qualsevol opció de prosseguir pel barranc.

Prendrem el camí a l'esquerra, i no el deixarem per res del món fins a topar-nos amb la pista de l'aproximació, a tocar de l'aparcament, prendrem aquesta pista a la dreta, i arribats a la carretera tombarem a l'esquerra, ja veient l'aparcament on tenim el cotxe.

Quina sorpresa, el Torrent de les Tines!