Torrent de Milany

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme al Ripollès
• Altres toponímies: Riera de Milany
• Punt de sortida: Molí de Tavèrnoles
• Població més propera: Santa Maria de Besora
• Combinació de cotxes: possible
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 441522
  • Y: 4667446
• Temps aproximació: 1h30'
• Temps de descens: 3h
• Temps de retorn: 5'
• Dificultat: v3-a2-I
• Ràpel més llarg: 30 mts.
  
• Cartografia:
  • Puigsacalm - Bellmunt - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats del Pirineu de Girona 
• Corda: 2x40
  
• Observacions: Perfecte després de pluges. Instal·lacions inexistents, algun natural instal·lat com a màxim. Preveure cordino i maillons per a una desena ben bona de ràpels si no es vol llaçar la corda directament a arbres i arbustos.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de Sant Quirze de Besora, prendrem la carretera BV-5227 cap a Santa Maria de Besora, creuarem aquest bonic poble buscant un trencall a l'esquerra amb un indicador on hi podem llegir "A RIPOLL PER LLAERS". Seguirem la pista pavimentada que ens conduirà fins al Coll de Beví, punt de partida de la bonica ruta als Bufadors de Beví.

Nosaltres, però, continuarem, ara des del coll, baixant fins a creuar la Riera de Milany i veure les runes del Molí de Tavèrnoles.

Just passada la riera podrem aparcar el cotxe amb compte de no destorbar el pas d'altres vehicles.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DE MILANY

Un cop estiguem a punt per començar l'aproximació, caminarem retrocedint unes desenes de metres, tornant a creuar la riera de Milany en direcció Santa Maria de Besora, cercant a l'esquerra un inici de pista que ens portarà a trobar un petit sender mig desdibuixat i que ens puja força directe a la pista que vé del mas l'Espunyola i es dirigeix cap a les Baumes del teixidor creuant diversos afluents que avui brollen amb alegria, entre els quals destaca el Torrent de Massats, on podríem fer un ràpel d'uns 40 metres per accedir al final del Torrent de Milany.

Nosaltres, però seguim caminant per la pista veient algun trencall que reprèn la pista més endavant, sense patir així si hem de prendre'l a dreta o esquerra, fins que la pista creua el Torrent de Milany, i segueix cap a les Baumes del Teixidor, on descobrim un indret preciós, una bauma antigament habitada, amb restes de construccions i un bonic salt d'aigua que en brolla i forma part del Torrent de Burbau, proper objectiu de la nostra aproximació, doncs resseguirem la base de la Bauma del Teixidor cap a l'esquerra per cercar tan aviat com el trobem, un caminet que ens obliga a fer un gir pràcticament de 180 graus per anar a buscar el Torrent de Burbau i remuntar-lo pel seu marge fins a retrobar-nos amb una pista que duu a la casa del Burbau, recentment rehabilitada.

En aquest punt hem de destacar que creuarem diverses portes que eviten que s'escapi el bestiar que pastura a la zona, i que, per tant, és imprescindible que les tornem a tancar, si així les hem trobades.

Reprenent el fil de l'aproximació, per damunt la casa del Burbau surt un sender amb senyals grocs, que remunta cap a les baumes dels Fleus, on observarem un preciós saltant que brolla molt alegrement amb una bona quantitat d'aigua. A la base de la bauma dels Fleus, de nou, restes de construccions antigament habitades que podem anar a veure, però que el camí no hi passa.

Remuntarem la bauma per l'esquerra, seguint el camí evident, a la part alta, hi trobarem un camí que va a buscar la part alta del salt d'aigua, el creua i continua descendent cap al Torrent de Milany, l'hem seguit breument, però no n'hem acabat de comprovar la connexió amb el Torrent. Sembla que busca unir-se a la pista que remunta el torrent de Milany per la seva dreta hidrogràfica fins a sota la casa de Milany. No obstant obviem això, tornem al camí amb marques grogues que ens ha dut a remuntar la bauma dels Fleus, breument es retroba amb el Torrent de les Fleus, punt on hem tingut uns moments de confusió.

Segons els mapes, el camí amb les marques grogues, remunta pel marge esquerre del Torrent de les Fleus per anar a buscar la pista que duu al mas de Milany, però fa certa volta, tot i que pensem que pot ser l'opció més còmoda.

Diem que creiem que tot i fer volta pot ser l'opció més còmoda perquè nosaltres hem cercat un camí, just després de creuar el Torrent de les Fleus que abandona el principal i cerca resseguir la solana i anar a buscar també la pista que duu a Milany sense voltar tant. Durant el camí hi identificarem marques de pintura grogues i també de vermelles, ambdues molt envellides. Aquest camí és menys fresat que l'anterior, i a trams remunta passos bonics, però exposats, d'altres que són més aviat grimpades i, com ens ha passat a nosaltres, en algun moment proper a Milany es desdibuixa enmig dels prats de pastura sense conduir de forma evident a la pista.

Arribats als prats, hem optat per passar per sota la casa de Milany, creuar un torrent i anar, ara si, a cercar la pista que ja se'ns fa evident a l'altra banda de la rasa i que ens conduirà inconfusiblement a l'entrada i punt d'inici del descens del barranc del Torrent de Milany.

EL DESCENS DEL TORRENT DE MILANY

Comencem doncs aquest barranc tan anhelat, observant que la riera de Milany brolla amb força i porta molta aigua, prometent-nos una aventura més que assegurada, més encara sabedors de la gran quantitat d'afluents que hem vist durant el camí recorregut fins aquí.

Ens posem a caminar per un petit sender que hi ha a la dreta del torrent per entrar a l'aigua quan aquest se'n comença a separar, i trobarem molt aviat el primer obstacle, en forma de ràpel just després d'una antiga represa esbotzada presumiblement per la força de l'aigua. A l'esquerra hi ha un gran arbre des del qual podrem rapelar, això si, sense trobar-hi cap mena d'instal·lació.

Superats aquests cinc o sis metres seguirem per buscar la següent vertical, que, aquesta si, és equipada a la dreta de forma molt precària en un arbre enorme. A causa del fet que no anem molt sobrats de material de reposició i sóm just a la capçalera del barranc, decidim no renovar ni tampoc utilitzar aquesta instal·lació, així doncs, llaçarem directament l'arbre per rapelar els quinze metres d'aquesta bonica vertical en un ambient totalment obert enmig del bosc.

Caminarem un tros superant un parell de ressalts en un bosc prou frondós fins a arribar a una gran i preciosa vertical que és equipada a la dreta en un natural i que reforcem amb un cordino, ja que els existents no ens inspiren confiança. Atenció a aquest ràpel, ja que el llibre de Barrancs de Girona el ressenya amb una alçada de 25 metres, i ben bé voreja la trentena, perquè el natural sobre el qual instal·lem la corda és molt endarrerit de la vertical en si mateixa.

Aquesta cascada és molt fotogènica, supera una gran colada de tosca, i dos blocs d'enormes dimensions n'ocupen la base, més bonica és avui, amb el generós doll d'aigua que baixa.

Seguint caminant pel torrent arribarem a una important rampa, força dreta i a l'esquerra de la qual en un grup de petits arbres més algun arbust on descobrim la instal·lació per rapelar, curiosament amb un cordino molt nou, l'únic que veurem en tot el recorregut! L'argolla metàl·lica és d'allò més curiosa.

Tenim ara per endavant el primer dels trams de caminar, on ens trobarem alguns ressalts sense massa rellevància, i també restes d'una captació d'aigua, amb algun filtre d'aigua, i més endavant, en un punt on intuirem que una antiga pista creua el Torrent de Milany ens haurem de fixar a la dreta, si no ho recordem malament, ens va semblar identificar un lluc d'avellaners, podrem instal·lar la corda per superar altre cop una considerable colada de tosca on cal comptar altre cop amb trenta metres de corda i no pas els vint-i-cinc indicats al llibre editat el 2015 de Barrancs de Girona.

Seguirem Torrent de Milany avall superant alguns ressalts de diverses alçades i per topar-nos altre cop amb una vertical important, on l'aigua cau en forma de ventall per la dreta, la primera meitat, per damunt una capa de tosca, i l'altra formant una cascada. Potser amb poc cabal és factible de desgrimpar la tosca, però preferim optar per muntar la corda en uns boixos a l'esquerra i baixar superant primer un tram de roca força coberta d'herba i fang. Identificarem el ràpel per la capa de tosca i tres blocs de tamany mitjà que hi ha a la base del ràpel. A més, les dues terceres parts inferiors del ràpel són volats.

Més endavant trobem un nou obstacle, una gran rampa de tosca amb una paret molt laminadaa la dreta i amb un gran arbre que travessa el barranc de banda a banda ajagut sobre la paret de la dreta. Desgrimpar aquesta rampa ens sembla un xic temerari sense fer ús de la corda, i, per tant, la muntem llaçant diversos boixos morts que hi ha a l'esquerra del torrent. Possiblement amb entre deu i quinze metres de recorregut.

A continuació toca caminar, superar diversos ressalts i fins i tot sortir del Torrent de Milany per progressar més còmodament i guanyar temps estalviant-nos trepitjar la llera del torrent en un tram sense interès esportiu. Identificarem que s'acaba el tram de caminar perquè toparem amb un camí molt ben fressat que ens reincorpora al barranc travessant una porta com les que hem creuat a l'aproximació.

La propera vertical, constant de dos ressalts ben diferenciats, l'instal·larem a l'esquerra del torrent, ben aviat tornarem a abandonar el torrent per seguir-lo per la dreta, trobant evidents restes de tala del bosc, entrant de nou per superar alguns ressalts de relatiu interès, però per no deixar perdre la continuïtat del descens, observant alguns arbres enormes i antics que es ramifiquen i molt a pocs metres del terra. Alguns d'aquests ressalts són força alts, per bé que conformats per diferents "balcons" a mode d'escala fa que sigui molt fàcil superar-los, malgrat l'aigua que els cobreix de cap a cap. El cabal en aquest punt és ja molt important, sort en tenim que el torrent no s'encaixona i li ofereix espai suficient. Finalment i després d'alguns trams on també caminarem pel riu, tant si sortim d'aquest com si no, arribarem a una nova i vertical, molt important i bonica. Identificarem l'indret perquè a la capçalera hi trobarem una porta com les que ja hem travessat amb anterioritat, a la dreta del riu, barrant el pas de la pista que creua en aquest punt, i un cartell que indica certes prohibicions dins els Emprius de Llaers.

Sorprenentment, trobarem la instal·lació d'aquesta vertical en un lluc d'avellaners penjant mig metre per sota del marge del saltant, al cantó dret. No és difícil d'arribar-hi, però si que és molt exposat, a més de presentar un inici de ràpel molt complicat, obligant-nos gairebé a llençar-nos al buit. Tot i que la vista des de la part superior imposa cert respecte per la quantitat d'aigua que brolla torrent avall, baixarem per una colada de tosca d'enormes dimensions, rondant els vint-i-cinc metres generosos.

Seguirem pel torrent i haurem de superar el següent ressalt, d'uns sis metres amb l'ajut de la corda, que muntarem tot llaçant un faig que mig ajagut viu torçat per damunt de l'aigua.

No haurem de caminar gaire per topar-nos amb la presa que es descriu a les ressenyes, però decidim de no fer el ràpel que s'indica en totes elles i sortim pel camí de l'esquerra on de seguida s'evidencia un pas molt continuat de vaques, tant és així que les acabarem trobant a la pista amb la qual hem creuat el Torrent de Milany en l'aproximació. En aquest punt tornarem a entrar al torrent i el resseguirem amb algunes desgrimpades senzilles per la dreta.

Sóm clarament al tram final del barranc, on predominaran les rampes rocoses, i enormes llastres rogenques inclinades per les quals corre l'aigua de forma himnòtica. El lloc és preciós, però a més d'un segur que se li pot fer monòton, perquè pràcticament només haurem de caminar, i a fe de déu que és un tram llarg. Desconeixem però si la presa s'enduu aigua, doncs amb el doll tant important que teníem abans d'ella, ara trobem alguns encaixonaments en petits caos de troncs on l'aigua ens hauria d'haver donat algun problema i no ha estat així, tot i que l'aigua empenyia amb força, hem pogut progressar amb seguretat i sense necessitat de maniobrar amb la corda.

Passarem un curt tram son el torrent de Milany serpenteja entre parets de roca laminada, amb la llosa rogenca sempre als peus que ens ofereix una adherència perfecte i de nou algun tram amb un cert caos de blocs.

Finalment intuirem la darrera vertical del barranc, amb el Salt de Massats que salta, elegant i amb força aigua per l'esquerra.

Cercarem la instal·lació en un boix mort a la dreta, éssent ressenyat com a ràpel de 20 metres, considerem que cal comptar més aviat amb trenta metres de corda.

Desgraciadament no duiem el xerrac de mà, i no hem pogut serrar els boixos morts per reinstal·lar aquesta vertical en un arbre gros que hi ha darrere d'aquests, que de ben segur ens oferiria molta més seguretat. Amb tot, hem posat un cordino nou perquè l'existent no ens inspirava confiança. Altre cop, fent aquest ràpel progressarem per damunt d'una gran colada de tosca, potser la més delicada que hem trepitjat.

Arribem a la base del ràpel, i restem bocabadats amb uns blocs esllavissats de la paret del salt de Massats i el circ que conforma el conjunt que és francament preciós.

Podem plegar la corda, doncs no ens queda més verticalitat per endavant, seguirem el riu, superant algun bloc i sempre atents a la dreta on hi podrem intuïr el camí que duu al Molí de Tavèrnoles.

Retorn del Barranc del Torrent de Milany

Des del torrent estant, i sense pressa per incorporar-nos al camí, podem obviar-lo en la primera ocasió que el veiguem, perquè ens obliga a pujar i baixar algun llom innecessari i de mal caminar.

Podem seguir pel torrent de Milany i en la segona ocasió que el camí de la dreta se'ns presenti davant dels ulls, llavors si, el podem agafar per tornar en menys de cinc minuts al Molí de Tavèrnoles, a peu de pista, punt on també tenim el cotxe.

Evidentment no cal preocupar-se per si no trobem el camí, ja que és impossible saltar-nos el cotxe, doncs el Torrent de Milany passa per sota el pont de la pista.

Tot i ser més antiquada, menys vistosa i de lectura un xic complicada, preferim publicar aquesta topografia que la publicada en el llibre ja descatalogat, doncs pensem que la del llibre presta a confusions amb les alçades dels ràpels. Tot i això, ningú hauria de tenir problemes si es fa el barranc amb dues cordes de 35, o 40 metres si es vol anar tranquil.