Torrent de l’Ofre – Biniaraix

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA

• Activitat: Barranquisme a Mallorca
• Punt de sortida: Biniaraix
• Població més propera: Biniaraix/Sóller
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 479087
  • Y: 4401225
• Temps d'aproximació: 1h30'
• Temps de descens: 3h
• Temps de retorn: 40'
• Dificultat: v3 a3 III
• Ràpel més llarg: 23 mts.
• Cartografia:
  • Serra de Tramuntana - Central (Ed. Alpina 1:25.000)
• Bibliografia:
  • L'illa dels Torrents - Guia Torrentera de Mallorca - Autors: J. Barceló i M. Trias (Ed. 2015)
• Cordes: 2*30
• Observacions:
  • Instal·lat amb poc mirament amb químics i anella, molt de compte amb possibles enganxades de corda.

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANQUISME

Aparcar a tocar de l'inici de l'aproximació pot ser tasca impossible, doncs als safareigs o rentadors de Cal Don només hi caben dos cotxes, i dins el poble de Biniaraix és estorbar a la gent que hi viu o transita.

En el nostre cas vàrem decidir aparcar entre Sóller i Biniaraix, al que es coneix com a Camí de Biniaraix, per bé que la guia torrentera de Mallorca suggereix de fer-ho a la carretera de Fornalutx (Ma-2121), a nosaltres no ens va semblar una opció viable, o no vam saber trobar els espais on fer-ho.

Per trobar el camí de Biniaraix, prendrem la dita carretera de Fornalutx des de la carretera Ma-11 que arriba a Sóller, segons el navegador que emprem, és possible que passem per davant el camp de Futbol de Can Mayol i després de diversos revolts ben revirats arribarem a una cruïlla presidida per la Cooperativa Agricola Sant Bartomeu, on també observarem indicat cap a la dreta Biniaraix, creuarem un pont per damunt del Torrent de Biniaraix i tombarem a l'esquerra just en passar el pont, a partir d'aquí ja ens podem posar a cercar aparcament, doncs no són massa els espais, però si aparquem bé, no estorbarem gens.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE BINIARAIX

Aparquem on aparquem, seguirem el Camí de Biniaraix fins al poblet, hi entrarem i arribarem a la Plaça de sa Concepció, on no podeu perdre-us el menjar del Cafè Es Barranc. Seguint amb l'aproximació, però, a la plaça tombarem a la dreta pel Carrer de Sant Josep, al final del qual trobarem les Rentadores de Biniaraix, també conegudes com de cal Don.

Tombarem a l'esquerra i de seguida ens adonarem que estem seguint el GR 221. No abandonarem aquest GR, i pujarem pel preciós camí empedrat, a voltes més dret, d'altres més suau, però que mai deixa de pujar, creuant en nombroses ocasions el torrent. (També podríem optar per prendre el camí de s'Aladern, però es troba molt més descuidat i és de més mal caminar).

Així doncs seguint el GR, també conegut com a camí des Barranc i a mesura que guanyem alçada, podrem observar ja quan siguem prop d'arribar el salt des Cans, així com també si ens hi fixem les dues vies d'escapada possibles després d'aquest. Arribats a dalt, el camí planeja, i si seguim el GR veurem com ens condueix a un estret que tanca el torrent per dalt, on també hi ha un aforament per medir el cabal.

Nosaltres entrem al torrent just baixant de la balconada pedregosa que corona el camí, i que sembla formar part de la "cresta" de roca que forma el primer salt d'abans del Salt des Cans.

EL DESCENS DEL BARRANC DE L'OFRE O BINIARAIX

Dins el descens del barranc de l'Ofre observarem tres trams ben diferenciats, la primera, de pendents moderats fins a superar el salt des Cans, la segona, un curt tram de riera poc engorjada, més vestida i amb poc pendent i el millor tram, el tercer, amb molt més pendent i ràpels molt interessants i engorjats, on també podem passar més fred.

Així doncs, entrats al llit del torrent de Biniaraix o de l'Ofre ens equiparem còmodament i al sol, que és ben d'agraïr, i començarem  superant fins a cinc ressalts sense massa problema si el cabal no és elevat, el darrer dels quals, els més agosarats podran saltar si tenen bona tècnica, doncs el gorg de la base ronda el metre de fondària.

Arribarem al primer ràpel on el barranc s'engorja entre les parets i una formació de tosca, on trobarem dos químics (a parer nostre clavats massa junts com tots els del barranc) per rapelar fins a 13 metres més avall. Observarem a la tosca un pont de roca que ens permetrà de fraccionar el ràpel si ho volem, i així superar el tobogan de 6 metres, que altrament podríem desgrimpar amb compte.

Pràcticament de forma immediata, trobarem una nova vertical, de 9 metres i que ens col·loca al capdamunt del salt des Cans, en un toll prou engorjat i bonic on cercarem a la dreta la següent instal·lació, suposadament per a superar els següents 15 metres.

Amb tot, sigui per atreviment, o també per ser el nostre primer descens d'aquest bonic barranc, només sortir de la colada de tosca, uns 5 o 7 metres avall, deixem de rapelar i comencem a desgrimpar per una llengua rocosa ben seca, entre el curs de l'aigua i una gran "olla" excavada a la roca, per on el tir de la corda hauria seguit, amb certa forma baumada.

Busquem una mica la suposada instal·lació al centre, i no la trobem, així que desgrimpem tot el salt des Cans, primer creuant-lo cap al seu extrem dret hidrogràfic, per a poc a poc anar creuant-lo a l'esquerra, buscant la part superior d'un darrer saltant d'uns cinc metres, coronat per uns blocs on hi ha un pont de roca. Decidim no davallar aquest salt, ja que tenim per davant el segon tram del barranc de l'Ofre, menys vestit, ens arrambem a l'esquerra i per un viarany desdibuixat seguim la paret fins a trobar el camí de s'Aladern i una tanca que en barra el pas. La seguirem i tornarem a entrar dins el llit del riu, uns ressalts abans del Salt des Noguer, on trobem un grupet de barranquistes gaudint de l'aigua, utilitzant la instal·lació de l'esquerra.

Com que són més que nosaltres, optem per avançar-los fent ús de la instal·lació de la dreta, que transcorre per fora l'aigua, i és menys estètica.

D'ara en endavant, el barranc guanya interès, s'encaixona més i més, i pren cada volta més verticalitat, i ho fa de pressa, ja que de la base del Salt des Noguer només una desena de metres ens separen d'un següent salt de 23 metres que cau ben vertical al cap de poc de començar a rapelar.

L'ambient és preciós, doncs ens trobem dins una profunda i estreta gorja, i encara no hem acabat, doncs cercarem ben aviat una nova instal·lació a la dreta per davallar la següent i sinuosa rampa d'una quinzena de metres i quedem a uns tres metres del següent toll, podent assegurar el pas d'un monopunt a la dreta.

Seguidament, el punt més tècnic i també interessant del barranc de l'Ofre, el Salt de Sa Figuereta.

Iniciarem el seu descens amb un primer ràpel de 12 metres instal·lat a l'esquerra, per anar a cercar una instal·lació més avall, poc còmoda i que ofereix espai per com a molt dues o tres persones. Des d'allí, caldrà valorar el cabal, podent baixar dret avall per l'actiu, endinsant-nos al forat gros de l'esquerra i a la base tombar i caminar cap a la dreta creuant una mena de cavitat formada per la visera de tosca, i quedant en un toll abans de dos petits ressalts de tres metres.

Si creiem que el cabal pot comprometre la nostra seguretat, tenim dues opcions, una, és cercar les instal·lacions precàries que davallen aquesta vertical per la dreta, evitant l'actiu, d'aquestes només en vam saber veure un natural antic. La segona i més viable, si es té una bona tècnica de ràpel és situar-nos igualment a la segona reunió, on igualment ens caurà aigua damunt, però d'aquesta creuar la vena d'aigua cap a la dreta, en equilibri damunt la llengua de tosca i així superar aquest tram evitant exposar-nos a l'aigua.

Per davant, toca superar de forma immediata els dos ressalts que ens treuen del salt de Sa Figuera i anar a cercar els dos següents ràpels, de 13 i 16 metres, en el segon dels quals se'ns enganxa la corda i toca remuntar-lo, la instal·lació és francament punyetera, i no es pot ser gens descuidat alhora d'instal·lar la corda.

Superats aquests dos ràpels, el barranc ens ofereix una petita treva, i trobem un tram més planer i obert, on de nou el camí de s'Aladern creua el torrent, just abans d'iniciar el darrer tram vertical del nostre descens del Barranc de l'Ofre. Una successió sense pausa de tres o quatre ràpels segons decidim instal·lar que amb prou feines són separats pels respectius tolls a la base de cadascun.

Començarem a endinsar-nos en aquesta preciosa i última gorja amb un ràpel que trobarem instal·lat a la dreta, superant una quinzena de metres, al toll de la base, a l'esquerra, una instal·lació ens permet superar els vuit metrs escassos de la vertical, seguim engorjant-nos més i més, i ja quedem a la capçalera del que podria ser el darrer ràpel, resultant en 32 metres en total, davallant una rampa rocosa que forma un angle pràcticament 90 graus caient al gorg de Can Catí.

Com que el cabal ho permet, però, i a fi d'evitar problemes en recuperar la corda, decidim davallar els primers 14 metres fins superat l'angle que forma la rampa, buscar els dos parabolts amb anella que hi ha a la paret de la dreta, per així fraccionar el ràpel i recuperar de manera més "neta". És important valorar bé aquesta opció, doncs la instal·lació d'aquest fraccionament ens exposa en bona manera a l'aigua del barranc.

Ja amb els peus dins el Gorg de Can Catí, observarem a l'esquerra les restes de la captació d'aigua i el safareig, que menaven part de les aigues del torrent de Biniaraix cap a la casa de Can Catí.

Som al final de la part esportiva del barranc, on observarem uns metres més avall el camí que, cap a la dreta ens duu al GR de nou.

RETORN DEL BARRANC DE L'OFRE O BINIARAIX

Des del camí que creua el torrent, només haurem de tombar a la dreta per arribar al GR, que agafarem en sentit descendent i en uns 40 o 45 minuts segons el nostre ritme, tornarem a ser al poble de Biniaraix, moment perfecte per parar a la plaça i fer un refrigeri o un bon tiberi, segons es vulgui, al Cafè Es Barranc!

El darrer ràpel, de 30 metres es pot fraccionar sobre dos parabolts uns 15 metres per sota la R principal, compte però si el cabal és alt, pot ser molt incòmode, ja que part de l'aigua ens cau damunt.

ATENCIÓ: Com sempre, marquem el tram de descens sobre mapa per evitar punts errants per manca de senyal o errors de GPS.