Torrent de Vallpregona, barranquisme al Berguedà

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Altres toponímies: Vall Pregona
• Punt de sortida: Pista a Gresolet (Molí de Can Ferrer)
• Població més propera: Saldes
• Combinació de cotxes: possible, per la fageda de Gresolet** compte turismes i època hivernal
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 398162
  • Y: 4678746
• Temps aproximació: 1h 5'
• Temps de descens: 3h
• Temps de retorn: 20'
• Dificultat: v3-a1-II
• Ràpel més llarg: 15 mts.
  
• Cartografia:
  • Moixeró - La Tosa - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:25.000 (Ed. Piolet)
• Corda: 2x20
  
• Observacions:
  • EQUPAMENT D'AVENTURA: Inexistent en tots els punts on es pot emprar naturals. Alguns espits monopunts llevat d'un que hem cregut obligat reforçar pel seu mal estat.
  • Preveure cordinos de substitució i maillons, martell i espitador obligats.
  • Recomanable tisores de podar, malgrat que no és indispensable per progressar.
  • Tolles evitables, llevat d'una al tram final, on cal fer una oposició digna de funambulista per evitar l'aigua.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Si circulem per la C-16 en sentit nord, i en direcció Guardiola de Berguedà, passades la vila de Cercs i la Rodonella, també els trencalls a la dreta de la Nou de Berguedà, així com el de Malanyeu, trobarem el túnel que passa per sota el Castell de Guardiola. En sortir d'aquest restarem ben atents ja que a la sortida hi ha el trencall a l'esquerra que va cap a Saldes, entre altres, per la B-400.

Passarem el Collet d'Aïna, i seguirem la carretera remuntant el riu Saldes en direcció al poble homònim i ja no ens hem de fixar en res més fins a passar i deixar a mà esquerra la benzinera Repsol de Saldes. A un centenar de metres, potser menys, hi trobarem l'enorme pont que creua el riu, i just abans d'aquest, l'inici de la pista que duu a Gresolet, marxant en sentit descendent per la dreta.

Seguirem sempre per la pista principal i sense prendre cap desviació fins a trobar el trencall de Can Ferrer, on aparcarem amb compte de no molestar al pas d'altres vehicles.

APROXIMACIÓ AL TORRENT DE VALLPREGONA

Un cop ho tinguem tot a punt, iniciarem la marxa seguint el camí que duu a Cal Ferrer.

Passarem el pont per damunt de la riera de Gresolet i just immediatament després tombarem a la dreta, per la pista que duu a les runes del molí de Baix i de Sant Sebastià del Sull.

No la seguirem gaires metres, perquè és el camí de retorn, nosaltres buscarem de seguida de creuar el Torrent de Llúria un sender, primer ample però que ja s'anira esprimatxant, amb marques verdes i blanques que es dirigeix cap al bonic Estret de Llúria, possiblement un dels punts més bonics que veurem durant la jornada i per on el camí remunta breument pel riu fins a tombar a la dreta, enfilant sense massa treva i fent força marrades cap al Coll de Llúria, on ja veurem tot el vas del Torrent de Vallpregona. Seguirem caminant pel sender bo i vorejant la capçalera del barranc fins que, malgrat no ser massa evident, se'ns farà necessari d'entrar al barranc perquè la continuació del camí ja ens en separa.

EL DESCENS DEL TORRENT DE VALL PREGONA

La primera part d'aquest descens de barrancs s'inicia per una canal molt i molt ampla i oberta, seca i sense massa dificultats, només hem de parar atenció a no relliscar i caure de cul.

A poc a poc, i a mesura que anem perdent alçada, la canal s'anirà estrenyent i formant un torrent igualment sense massa complicacions, amb algun ressalt en forma de rampa rocosa que podrem superar sense més, a la vegada que a poc a poc anirem notant que ens trobem dins d'una rasa de poca entitat, però excavada a la roca. Serà en aquest primer indret on toparem amb el primer ràpel, d'uns 9 metres, sec també, i que baixarem llaçant directament d'un boix a l'esquerra l'accés al qual és exposat. Si ho preferim, hi ha un arbre fort i sa un parell de metres més enrere, un xic alçat al marge, corresponent-se molt probablement als 14 metres de ràpel indicats a les topos.

Alguns ressalts de poca entitat ens separen d'un ressalt de 5 metres, comença a fer acte de presència certa mullena, podent ésser la surgència ressenyada.

Un curt passadís ens condueix a un nou ressalt a la base del qual hi ha aigua, però que podem evitar per una petita cornisa que hi ha a la dreta, al qual el segueix un nou ràpel, força vertical, que podem instal·lar d'un boix a la dreta i que ens duu a davallar uns nou metres d'alçada, caminarem un xic per a trobar un nou ràpel que baixarem llaçant la corda aquest cop a l'esquerra i a la base de la qual haurem d'evitar un petit toll d'aigua.

Seguirem, primer caminant però després superant alguns petits ressalts alhora que esquivem petits tolls d'aigua per no mullar-nos els peus, fins a arribar a un nou ràpel, que podem descendir instal·lant la corda en un boix força ferm a la dreta del torrent; no massa enllà, un nou ressalt d'uns quatre metres al qual hi posem la corda per no relliscar al baixar, però en el qual ni tant sols fa falta instal·lar el descensor.

Continuem el nostre descens, i ara ens toca un tram caminant pel torrent, sortint en moments en que la progressió és més còmode per fora que per dins quan convé, fins a arribar a una nova vertical, calculem que d'uns sis metres, i que estava instal·lada en un petit pi a la dreta que trobem tombat. Alternativament, netegem les branques d'un boix força petit a l'esquerra per llaçar la corda i poder baixar amb seguretat; a la base, de nou, un petit toll amb aigua que podem evitar creuant cap a la dreta.

A aquesta vertical la segueixen una primera rampa virant a la dreta amb alguns tolls petits i un petit ressalt que podem desgrimpar per la dreta, i punt on el barranc vira de forma clara cap a l'esquerra.

Tenim per davant un llarg i monòton tram caminant pel barranc que a la topo es quantifica amb 300 metres de longitud.

Avorrits de caminar i desfer ressalts sense rellevància, trobarem un dels ràpels més bonics del barranc en sortir del bosc, veient com ens apropem al punt on dues grans cingleres convergeixen en el seu punt més baix just al llit del barranc, buscarem a l'esquerra, un boix prou precari però suficient per a baixar els 12 metres, dividits pràcticament per la meitat en dues verticals rocoses i boniques en un entorn ben bucòlic, envoltat d'alts cingles, un indret que ens recorda als Empedrats.

Seguirem altre cop per un tram que tot i més breu que l'anterior, es fa prou llarg altre cop, un centenar de metres, amb algun ressalt d'entitat però que es desgrimpa sense problemes fins a arribar a la base d'una tartera i on trobarem a la paret esquerra, força a prop del terra i endarrerit, un pitó amb una corda vella que hem deixat per facilitar trobar-lo.

Amb tot, hem pogut desgrimpar el ressalt, que no arriba als deu metres, per la dreta amb molta cura. (En un dia humit, si la roca és molla pot convenir instal·lar alguna cosa).

Seguim la nostra aventura! I no tardarem a trobar un nou ràpel, d'uns vuit metres i que trobarem equipat d'un espit amb el cordino i maillon renovats a la dreta del torrent de Vallpregona i que molt possiblement es correspon amb el Ràpel de 12 a l'esquerra des d'un pitó ressenyat a la topo del mapa de Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà, ubicat a l'avantsala de la petita gorga, punt d'interès del barranc.

Seguim i trobem un ressalt delicat de 4 metres, on hi havia una corda fixa molt envellida penjant d'un petit boix, la retirem pel perill que suposa, i no la substituïm, entenent que el barranc no està tant freqüentat com per haver de tenir cordes fixes, i per l'evidència de poder rapelar amb la nostra pròpia corda.

Continuem, i ben aviat un nou ràpel de quatre metres al nostre davant, davallant una petitíssima colada de tosca, i en el qual caldrà emprar els boixos de l'esquerra per progressar; el barranc fa una vira a l'esquerra i endinsant-se a la gorja, de seguida torna a tombar a la dreta, punt on trobem el nou ràpel.

En aquest punt, trobem un espit rovellat i una corda en fix ben recoberta de mig centímetre de tosca. Decidim enretirar la corda, i reforçar l'espit amb un segon espit, unint-los i afegint un maillon per al descens fent ràpel per baixar els 3/4 metres d'alçada.

És en el ressalt immediatament seguit al que hem descrit, on hem badat, i ens expliquem.

Trobem un espit a la dreta que teòricament permet davallar els dotze metres i en forma de dues petites verticals separades que acaben en un toll d'aigua "gairebé obligat".

En el nostre cas, hem davallat el primer ressalt d'uns cinc metres sense emprar l'espit que no te maillon i fem servir un boix precari.

Un cop a la base d'aquest ressalt ens adonem que no hi ha instal·lació per al següent, i no volem fer tobogan, que tot i semblar viable per l'aigua que hi ha al toll, el problema és precisament aquest, l'aigua, i és que no duem neoprè i volem evitar mullar-nos; així doncs, remuntem el ressalt i reinstal·lem en un arbre més ferm més alineat amb la següent vertical, però que no és accessible des de la capçalera del ressalt de 5 metres. Així doncs, i amb la corda alineada amb el següent ressalt, ens decidim, fent una oposició molt forçada on cal estirar braços i cames per tocar ambdues parets, ens estalviem de mullar-nos, no sense arriscar-nos a una caiguda absurda per no mullar-nos les cames.

A partir d'aquí, el barranc s'obre i a poc a poc anem tornant a entrar en un ambient emboscat, superarem alguns ressalts sense massa importància, amb l'únic a destacar d'una rampa rocosa d'uns vuit metres amb un pi gros a cada banda. En el nostre cas emprem el més gros, a la dreta i davallem aquest darrer ressalt d'entitat per, just després, iniciar una última llarga caminada pel llit del riu, obert i força més vestit que el que hem anat trobant fins ara, fent en algun punt obligat abandonar el llit del Torrent de Vallpregona per a progressar per fora.

Seguirem fins a començar a sentir l'aigua del riu de Saldes, però sense arribar-hi, ja que just abans, un camí amb marques grogues creua el torrent; és el camí de retorn.

Retorn del Torrent de Vallpregona

Un cop trobat el camí de retorn el prendrem a la dreta per, de forma força planera, passar per les runes del santuari de Sant Sebastià del Sull, continuarem caminant, trobarem un pas amb un passamà, i trobarem també les runes del Molí de Baix, amb una estranya construcció de fusta circular a tocar del riu. Seguint el camí, arribarem a la confluència d'aquest amb la pista (amb un cadenat) que duu al Molí de Baix. Si creuem la pista hi segueix el sender, però també podem anar per la pista, doncs ambdós camins retornen al pont de Cal Ferrer, des d'aquí només ens resta retornar al cotxe per un camí que ja ens és conegut.

Ressenya original de 2008/2009 amb petites apreciacions, sobretot relatives a instal·lacions artificials modificades o que no apareixien al croquis original.

RECORDA: A gener de 2023 no hi havia cap natural amb equipació per a muntar ràpel desembragable, però tots són perfectament viables amb "cordelette" directe a l'arbre o boix.