Torrent dels Porxos

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Altres toponímies:
  • Torrent de Castellar (aigues avall)
• Punt de sortida:
  • Petit aparcament sobre els Porxos:
    • X: 397742
    • Y: 4664769
• Població més propera: Espinalbet / Berga
• Combinació de cotxes: NO
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 397782
  • Y: 4664723
• Horaris amb un sol cotxe:
  • Temps aproximació: 2'
  • Temps de descens: 2h'
  • Temps de retorn: 40'
• Dificultat: v2-a1-I
• Ràpel més llarg: 14 mts
  
• Corda: 2x20
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina 1:25.000)
• Bibliografia:
  • Dossiers d'obertures EGAN
    
• Observacions:
  • Barranc nu, pura aventura, nombrosos arbres i arbustos d'on rapelar.
  • En època de desgel o pluges, escarpins molt recomanables, i recomanable pantaló de peto.

BUSQUES UN GUIA DE BARRANCS?

Circulant per la C-16 en sentit nord, estarem atents a l'alçada de la ciutat de Berga, de la qual en passarem de llarg les entrades Sud i Centre, fins a arribar a la Nord, que també es correspon amb la sortida cap a l'hospital comarcal Sant Bernabé, el trencall es troba just abans de l'entrada del túnel del nord de Berga, i a l'encreuament hi trobem diversos rètols, indicant Berga Nord i l'hospital, Sant Llorenç de Morunys però també Port del Comte i Rasos de Peguera a més del Santuari de la Mare de Déu de Queralt.

Uns centenars de metres més amunt, ja amb vistes sobre la ciutat de Berga, l'Hospital per darrere el qual veurem que s'enlairen els cingles de Queralt, trobarem un entramat de rotondes i trencalls on seguirem les indicacions a Sant Llorenç de Morunys i Rasos de Peguera, trencant al primer desviament a la dreta, pujant cap al conegut restaurant La Cabana, una ocasió genial per parar, almenys, a fer un cafetó i esmorzar, però si teniu temps, també per dinar!

Passada La Cabana, un nou trencall que prendrem a l'esquerra, en direcció Guixers, Sant Llorenç de Morunys, Santuari de Queralt i Rasos de Peguera. Aquesta carretera ens durà a resseguir les parets del Castell de Berga, alhora que és una atalaia molt maca damunt la ciutat i la plana central de Catalunya, compte però a no fer el badoc, perquè la carretera és estreta i prou transitada.

Restarem atents a trobar el trencant que puja al Santuari de Queralt i Rasos de Peguera, que prendrem a la dreta, deixant a la nostra esquerra la baixada a Berga. Passarem Fumanya i la Font Negra, just per sobre del restaurant amb el mateix nom on trobarem un altre trencall que puja a Espinalbet i Rasos de Peguera, de nou a la dreta.

Agafat aquest trencall, només ens restarà de seguir la carretera (BV-4243), restant atents, uns quilòmetres més amunt, passarem el característic Pas dels Lladres, més endavant, el Torrent dels Porxos, el nostre objectiu i després del qual, a unes desenes de metres, trobarem un petit aparcament a l'esquerra de la carretera.

Aproximació al Torrent dels Porxos

L'aproximació és d'allò més breu, i podem contemplar dues opcions, just de l'aparcament on hem deixat el cotxe en surt una antiga pista que ens durà cap a la pista principal que mena a la casa abandonada dels Porxos, prendrem aquesta cap a l'est, i creuarem el torrent.

L'altra opció, i potser més fàcil, és retrocedir lleugerament pel voral de la carretera, fins al senyal que indica el nom del torrent, a la dreta, observarem unes marques blanques i blaves; prenent aquest sender, arribarem també al torrent, i podrem entrar quan més ens convingui, doncs per unes desenes de metres, el sender ressegueix el marge dret del torrent dels Porxos.

EL DESCENS DEL TORRENT DELS PORXOS

Descriure un descens com aquest, sempre és una aventura, talment com n'ha estat el seu descens, ja que en tot el que n'hem recorregut, tant sols hi hem trobat una cinta plana en un pont de roca, i un cordill penjant d'un arbre, del qual costa de creure que algú s'hi hagi pogut penjar mai. Però tampoc serà la primera vegada que descrivim un barranc feréstec com aquest, sense ressenyes ni instal·lacions que marquin el compàs del descens. Així que tingueu ben present, com en tantes ocasions, que aquesta és la descripció del descens que hem fet nosaltres, amb més aigua, molt possiblement convindrà instal·lar més ràpels, i que la paraula parabolt o espit, no la fareu servir en tot el barranc, i els químics ni mencionar-los, llevat que la conversa derivi cap a termes molt noctàmbuls.

Som-hi, el barranc dels Porxos comença amb un parell de ressalts d'uns quatre metres, que amb aigua seran complicats de desgrimpar sense prendre mal, un llit del riu prou excavat i força presència de roca.

Arribarem a una visera rocosa a la dreta d'on podrem fer un ràpel d'uns boixos endarrerits, o desgrimpar per l'esquerra del torrent, en aquesta ocasió ho hem trobat sec, però és fàcil que en el desgel d'un hivern generós hi corri l'aigua. El ràpel no arriba als dos metres.

Resseguirem la visera i continuem pel torrent fins a trobar un nou ràpel, que instal·larem des de l'esquerra, de nou, dos metres i algun centímetre de propina, poc més.

El bosc guanyarà protagonisme durant una estona, i sense arribar a ser dificultós de progressar, les branques ens destorbaran durant una bona estona, superant una bona colla de ressalts.

No serà fins en vistes a l'ermita dels Porxos, o més ben dit, sota la seva cinglera, que (en plena sequera 2021-2023) la remor d'un curs d'aigua ens cridarà l'atenció, i és que una important surgència, i un afluent dret provinent de les molleres de la masia dels Porxos ens sorprenen aportant un curs d'aigua al torrent que no esperàvem per res del món, coses del Karst de la zona, ben segur.

Que comenci la festa (la de procurar no mullar-se els peus), i és que en endavant ens acompanyarà un bonic raig d'aigua, amb tolles que no sobrepassaran mai dels genolls, però que al no comptar-hi, farem filigranes per evitar la remullada pertinent.

El primer ràpel en companyia de l'aigua el farem de la dreta, d'un natural, malgrat haver trobar una antiga cinta plana en un pont de roca. La trajectòria ens condueix sortosament per fora l'aigua.

Seguim, i no tardarem a trobar un nou ressalt complex de desgrimpar, així que muntem corda en un pi ben gros a la dreta. A la base, un toll d'aigua que evitarem per la dreta, fent una mica el porc fer entre els boixos.

Al següent ressalt on decidim muntar la corda, trobem un cordill que fa por a mitja alçada en un pi a l'esquerra, enretirem el cordill i llacem directament el pi per fer un ràpel d'uns 5 o 6 metres i seguir amb la progressió cap al pròxim ràpel, d'uns 7 metres, que altra vegada, muntem sobre un pi a la dreta del barranc.

Continuem, i ben aviat trobem una rampa rocosa fàcilment identificable i que davallarem per la dreta, muntant la corda altra vegada en un pi, força endarrerit.

No podia ser d'altra manera, el següent ràpel també l'equipem d'un pi, petit, i a l'esquerra, havent de tallar brancada de savina i boixos per poder accedir a la base. Aquest ràpel es fa estrany, ja que davallem per la vora d'un bloc mig penjat per quedar en una lleixa de roca i tosca de la qual difícilment podríem baixar sense corda, així, haurem d'allargar-la fins a la base.

Seguirem sense problemes fins una nova vertical, més marcada i llarga, no n'hem comptat els metres, però degut a que el més fiable que hem trobat és un pi força endarrerit de la vertical, cal comptar ben bé amb uns 13 o 14 metres de corda, potser més, i per això recomanem cordes més llargues a la fitxa tècnica.

El proper ràpel, el farem just quan el cable elèctric de la casa dels Porxos creua el torrent, que avui ja gairebé sec rapelem des de l'esquerra, per quedar en una lleixa de roca que podem desgrimpar amb compte si és sec, i saltar al mig d'un toll, que avui permetia tenir els peus fora l'aigua i damunt d'uns còdols al mig del toll.

En endavant, el barranc esdevé una successió prou feixuga de ressalts, que amb aigua poden ser necessàriament ràpels fins a creuar un rastre de sender o camí de ferradura que creua el torrent.

Seguim torrent avall per trobar un ràpel que instal·lem d'un arç molt gros i endarrerit uns 4 o 5 metres de la vertical. Sortosament, aquí l'aigua ha desaparegut, ja que per contra, ens mullaríem de plè (malgrat haver-hi arbres que ofereixen alternatives). Prosseguirem si ho volem per un petit pas inferior per sota d'un gran bloc encastat.

Alguns ressalts més ens duran a un altre ràpel ben curt, per bé que podríem desgrimpar-lo amb compte desviant-nos uns metres a l'esquerra, uns boixos ens permeten de muntar corda, i baixar els dos o tres metres d'alçada que fa el bloc per on arrosseguem els nostres peus.

Poc més a destacar llevat d'algun ressalt i arribarem a una pista molt clara.

RETORN DEL TORRENT DELS PORXOS

Prendrem la pista a l'esquerra per arribar de seguida al petit veïnat de Castellar, amb grans cases en un estat de conservació molt regular.

Depassades aquestes cases, una pista i després camí tomben a l'esquerra costes amunt, altra vegada amb marques blanques i blaves.

Seguirem aquest camí que a trams no perdona al nostre alè i remunta ràpid i dret, creuant el barranc i dirigint-se al seu marge dret, ens conduirà als plans dels Porxos, just per sota la casa, que acabarem vorejant per les seves façanes orientades a l'Oest.

Passada la casa toparem amb la pista que hi mena, i la seguirem ben bé fins al torrent, punt on ens retrobarem amb el curt sender que ens caldrà remuntar ara cap a l'esquerra per retornar a la carretera de Rasos de Peguera i el cotxe.

No en coneixem l'existència.

La quantitat de ràpels la determinarà l'habilitat de cadascú per desgrimpar o no segons quins ressalts, a més de les condicions d'aigua, especialment en el tram inferior.

Recordeu, barranc SENSE EQUIPAMENTS de cap mena.

ATENCIÓ: Com sempre, marquem el tram de descens sobre mapa per evitar punts errants per manca de senyal o errors de GPS.