El Picancel salvatge: dels Gira-sols al Serrat de Migdia pel Pic de Perris i els seus passos equipats

• Activitat: Senderisme assilvestrat al Berguedà
• Punt de sortida: Camí de Vilada a la Portella (Pontet de Campdou)
• Població més propera: la Quar
• Distància: 9,9 quilòmetres aprox.
• Desnivell positiu: 1.400 metres aprox.
• Temps: 4h
• Dificultats:
  • Molt exigent (Escala SENDIF)
    • Caiguda de pedres
    • Exposició al Buit
    • Trams equipats (precaris)
• Cartografia/Bibliografia:
  • Catllaràs - Picancel (Ed. Alpina - 1:25.000)
• Material necessari:
  • Casc, arnés, baga i dissipador
  • MOLT RECOMANABLE: Material d'assegurar i autorescat.

BUSQUES UN GUIA PER FER LA RUTA?

Per a accedir al Picancel des de la Quar i el santuari de La Portella prendrem la sortida 90 circulant per la C-16 en direcció Nord, just passat Gironella.

Aquesta sortida enllaça amb la carretera C62, i va cap a Olvan i Prats de Lluçanès. Passat Olvan, i abans d'arribar a l'Ajuntament de Sagàs, a peu de carretera, trobarem un trencall indicant St. Andreu de Sagàs i St. Maurici de la Quar per la carretera BV-4346

Arribarem doncs a la Quar i l'Hostal Sant Maurici, i seguirem la carretera sense prendre cap trencall i, sinuosament, ens conduirà a la Portella trobant primer el trencall sense asfaltar a Santa Maria de la Quar.

Abans de la Portella, en una corba d'esquerres, hi ha una pista sense asfaltar que segueix recte, i de seguida baixa després d'una corba a la dreta. La prendrem i baixarem fins a la fondalada passant a la vora d'una petita resclosa, i el següent trencall l'agafarem a l'esquerra, baixant per sota la casa de Cal Periques. Al següent trencall, si anem a la dreta haurem d'aparcar en l'espai que hi ha just abans de la cadena que a dies pot barrar-nos el pas.

És important aparcar sense que el cotxe destorbi el pas d'altres vehicles.

LA RUTA CIRCULAR PELS PICS DEL PICANCEL

Començarem a caminar per la mateixa pista per on hem arribat i prendrem el primer trencall a la dreta, una pista que remunta la rasa i que va en direcció a Coll del Tell. Al cap de gairebé nou-cents metres, haurem creuat la rasa i tornant a pujar per la pista trobarem unes fites que ens indiquen que  cal abandonar la pista i començar a pujant per damunt la roca nua a l'esquerra.

Aquí el camí esdevindrà força perdedor, i caldrà una bona combinació d'orientació i atenció a les fites que podrem anar trobant per seguir el camí sense problemes, un camí que buscarà la petita carena que tenim davant i seguirà més o menys pels passos més lògics cap al Coll del Tell.

En aquest punt prendrem de nou un camí ben poc evident cap a l'esquerra, deixant enrere els camins ben fressats, una tònica que ens acompanyarà durant una bona estona.

Anirem pujant cap als Gira-sols pel seu llom rocós i arribarem a un primer cim, que no és el que cerquem, així que continuarem fins al cim principal.

D'aquí estant ens pot semblar impossible de continuar tot resseguint la carena, i ben cert serà que caldrà rebuscar els passos.

Per seguir, cal baixar una mica per sota el cim, on una petita lleixa de roca ens condueix ben bé darrere d'aquest, des d'on observarem que un cable instal·lat de manera molt rudimentària i precària "ajuda" a salvar un fort desnivell cap a un tram més transitable al llom oest dels Gira-sols. Val a dir que el cable encara aguanta, però ofereix poca confiança davant d'una possible caiguda, i en aquest punt, se'ns farà ben evident que caure pot tenir conseqüències fatals.

Superat amb prudència aquest tram delicat de desgrimpada, seguirem caminant, ara per un terren boscós però més còmode fins a arribar a un cap de roca on una fita i un rastre d'animals ens poden confondre i animar-nos a tombar a l'esquerra i seguir avall per una canal boscosa. Res més lluny de la realitat, hem de tombar resseguint arran de roca cap a la dreta i trobarem un nou cable que ens ajudarà altra vegada a superar un flanqueig lateral.

Sense camí i pel mig d'una boixeda morta per la plaga de la papallona del boix, anirem cercant els passos més fressats i còmodes per baixar fins a la Collada del Pic de Perris. Altre cop, i sense camí evident, continuarem cap a l'Oest i en direcció al Pic de Perris, cercant una petita canal que ens permet d'avançar penosament, tot agafant-nos d'arbre a arbre, o d'arbust en arbust.

Amb més o menys alegria, anirem pujant fins a trobar-nos de nou caminant damunt del típic conglomerat del Picancel fins a arribar a un avant cim on hi ha una asta que anys enrere havia sustentat una senyera. Aquí tombarem a l'esquerra resseguint el llom de la muntanya en direcció a un gran roc que sembla infranquejable. Ho farem caminant per la seva dreta (oest) baixant lleugerament i remuntant de nou just passat la gran massa de roca i dirigint-nos als peus del Pic de Perris, on darrere d'un petit bosquet trobarem la paret, i la via ferrada del Picancel.

La Via Ferrada del Picancel

Més un pas equipat per poder seguir la bonica ruta que uneix els cims del Salgaguda i el Serrat de Migdia, la via ferrada del Picancel, a prop de Vilada però encara en terme municipal de la Quar, va ser la primera via ferrada de la qual vam sentir a parlar a la comarca del Berguedà, segons sembla, muntada per membres del Centre Excursionista de Prats de Lluçanès, primerament sense tenir ni tan sols línia de vida; un cable que a posteriori i amb prou bon criteri s'hi ha afegit.

Malgrat la seva brevetat, salvant la vintena de metres de la paret nord del pic de Perris, la via ferrada és prou ben vertical, i la majoria de graons fimbregen lleugerament.

El primer tram remunta la paret cap a una petita feixa herbosa, on podrem tornar-nos a posar d'dempeus per seguir la ferrada, els primers passos de represa poden ser un xic complicats. Sortirem, ja sense graons fent servir la roca per mans i peus i arribant al cim del Pic de Perris.

Des del Pic de Perris la cosa canvia per una estona, i és que podem oblidar-nos de grimpades i desgrimpades, per tant, seguirem a peu pel llom de la carena cap al Grau de Rossa i els peus del Cingle de la Por on reprendrem el camí senyalitzat amb pintura fins al Collet dels Pins, on ens desviarem per anant i tornant pel mateix camí, arribar al Serrat de Migdia, podent pujar a un cim previ, per després acabar d'arribar al cim principal del Serrat de Migdia, creuant un pas equipat amb cordes per a facilitar la progressió si algú és maldestre, res complicat si s'ha arribat fins aquí seguint la ruta descrita.

El cim del Serrat de Migdia és un perfecte mirador al Sobrepuny, el poble de Vilada i tota la vall del Mergançol en general.

Retornats al Collet dels Pins, seguirem el camí senyalitzat que va vorejant pels peus del Cingle de la Por i passada la Font dels Cóms remunta encarant-se gairebé cap al sud i cercant el Collet de les Corts.

Abans de baixar de nou cap al Collet, quan hàgim arribat al llom dels cingles de la Por, en una clariana al bosc, deixarem altra vegada el camí més fressat per tal de tombar a l'esquerra, per un rastre de sender que ens condueix a les Corts de Corrubies, de les quals ja ni les runes en son visibles.

ATENCIÓ EN AQUEST PUNT: Si ens trobem seguint el mapa Alpina de la zona, aquest ens convida a resseguir la carena de les Corts de Corrubies i a tombar a l'esquerra cap a les Canals Males un centenar de metres més enllà. Aquest camí NO EXISTEIX, i és impossible de baixar per aquí, ja que ens trobarem damunt d'una alta cinglera.

En canvi, quan en el mateix punt en què abandonem el camí dels Cingles de la Por, enfilem cap a la carena i just abans d'aquesta, tombarem cap a dins el bosc a l'esquerra i prenent de manera evident la canal. Cercarem el camí més fressat, per bé que l'indret és molt perdedor, i seguirem baixant seguint primer pel marge dret de la rasa desdibuixada, més avall passant a l'esquerra d'aquesta i trobant la paret on hi podrem observar la Cova del Massana, una cova on es fa difícil d'imaginar que algú pogués dormir amb un mínim de comoditat. Resseguirem la paret i reprendrem la rasa, circulant a estones pel seu llit, d'altres cercant els passos més fàcils. Repetim, l'indret és prou perdedor. Anirem trobant de tant en tant, si la intuïció ens guia pel camí més fàcil uns punts de pintura blava.

Molt possiblement, seguint la rasa arribarem a un punt on ens és impossible de superar un ressalt o salt d'aigua per la seva alçada. Cal que ens fixem uns metres per damunt d'aquest punt, on un camí molt evident el supera per la dreta de manera molt més fàcil, i ja sense dubtes, ens condueix a trobar un camí, de nou amb marques grogues.

Prendrem aquest camí a l'esquerra, que ens conduirà primer a les runes de la casa de Puigseguí, on el camí es bifurca, però es retroba més enllà. Seguim fins a Campdou i depassada la casa, fins al cotxe, després d'haver resseguit una ruta ben feréstega pel Picancel.

ATENCIÓ: Hem decidit de mantenir alguns errors de navegació al track per evidenciar el que possiblement és dels punts més confosos de la ruta, ja que fins i tot els mapes emprats contenen errors quant a la ubicació dels "camins" si és que en podem dir així.