Avencs, bòfies i coves de la zona de les Llosanques i el Pla de la Corba, el Berguedà

• Activitat: Espeleologia
• Punt de sortida: Rasos de Peguera
• Població més propera: Espinalbet (Castellar del Riu), per a serveis Berga
• Distància d'aproximació: 1km aprox. per les més importants (Llosanques i Corba)
• Tipus de cavitat: Diversa
• Litologia: Conglomerat
• Coordenades UTM (ETRS89)
• Cartografia:
  • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
    
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina) 1:25.000
• Bibliografia:
  • Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol. 3
  • Espeleoíndex (la majoria de textos són, o semblen, extrets del catàleg)

A continuació exposem la llista de les diferents cavitats que coneixem de la zona, alguns els hem sortit a buscar, i altres queden pendents per a properes ocasions, sigui com sigui, n'indiquem la següent informació:

• Número corresponent a la relació d'avencs del mapa Alpina de Rasos de Peguera-Serra d'Ensija si els en correspon.
• Nom i els sinònims coneguts
• Descripció de la situació segons la nostra experiència en cercar la boca.
• Si l'hem localitzat, les coordenades UTM de la boca mesurades amb GPS.
• Comentaris si s'escauen.
• Pàgina on podem trobar informació al Catàleg

Encara no buscada, tot i que la tenim present d'una visita de fa anys.

Coordenades del catàleg:
x: 397.501
y:4665.630

Pàgina 63 del Catàleg Espeleològic.

Des de la Collada de Comabona, baixarem al torrent amb el mateix nom i el prendrem en sentit descendent, pel camí que discorre pel seu marge dret.
Al cap de pocs metres, el sender remunta direcció al cap de les Llosanques, i quan aquest comença a planejar, veurem un arbre on coincideixen una marca groga de sender i un senyal de coto de caça, aquí, deixarem el sender a mà esquerra, i anirem baixant en diagonal en direcció Sud-Oest.

Tot i que és factible baixar en oposició, és molt recomanable instal·lar una corda de seguretat en un pi proper a la boca.

Coordenades:
x: 396.813
y: 4664.777

Pàgina 77 al Catàleg Espeleològic.

No buscat.

Fent una mescla de les definicions del Catàleg i la que podem trobar a l'Espeleoíndex, aquesta cavitat és de les pitjors situades al mapa Alpina de la zona.
Sembla ser, que el trobaríem enfilant direcció NE, des de l'Avenc del Cingle de la Corba, remuntant el cingle i cercant la canal que davalla del turó de la cota 1611 (actualment 1619), la dada de la cota és confusa, doncs per ubicació, el mapa Alpina li otorga una cota de 1614, i l'ICC 1619.

Pàgina 50 al Catàleg Espeleològic.

No localitzat, s'hauria de trobar a uns 20/25 metres direcció N/NE des de la boca de la Bòfia de la Corba.
Hem trobat un enfonsament molt evident que coincideix amb la descripció, però es troba completament tapat de terra i restes vegetals.

Sembla ser, que podria coincidir amb la cúpula de la saleta que hi ha a la galeria inicial de la bòfia.

Pàgina 48 del Catàleg Espeleològic.

Sinònims: Avenc de l'Eura, Avenc Francesc Trepat, Avenc del Pla de la Corba

La coneixem de fa uns anys, és l'avenc més important de l'indret, amb els seus 110 metres de profunditat.

La trobarem, arribats als plans de la corba i quan passem per sota el turó de la cota 1614, just quan la pista fa un tímid gir a la dreta, la deixarem per dirigir-nos al cingle en direcció Sud/Sud-Est, a uns 60 metres de la pista, a tocar de cingle.

No és pas massa complicada de trobar, doncs la boca és gran, enmig d'una boixera força tupida, d'on surt un arbre (ara no recordem si roure o alzina), i al qual hi ha estacat un filferro que "protegeix" de caure forat avall.

Coordenades:
x: 396.806
y: 4664.355

Pàgina 48 al Catàleg Espeleològic.

Sinònim: Avenc del Sixto

Molt fàcil de localitzar, si seguim la pista que va a la casa de la Corba, arribarem als plans amb el mateix nom.
Just quan la pista comença a baixar i a tombar a l'esquerra, veurem a escassos metres de la pista, potser menys de dos, una depressió amb un bloc a l'esquerra del qual hi ha la boca de l'avenc.

Coordenades:
x: 396.674
y: 4664.404

Pàgina 38 al Catàleg Espeleològic.

Sinònim: Avenc Edelweiss*

*Val a dir, que segons llegim a Espeleoíndex, el primer dels noms, va ser Avenc Edelweiss (vora el 1970), i que el nom d'Avenc Gran dels Plans de la Corba vé d'una exploració posterior, dels 80, pensant que eren els primers en descobrir-lo. El nom d'Avenc Gran, no li escau gaire, doncs no és el gran de la zona, però menys li escau el nom d'una botiga (Edelweiss), així que, ens quedem amb el que al nostre parer va menys carregat de personalismes, per dir-ho d'alguna manera.

Trobarem l'Avenc Gran si partim de l'Avenc del Cingle de la Corba, seguint uns deu metres la pista i aleshores ens endinsarem al bosc amb direcció Oest/Nord-Oest, planejant en tot moment. La referència més clara, és un petit cap de serrat, al principi i al sud del qual, just quan el terreny comença un suau pendent descendent, trobarem l'Avenc Edelweiss.

Una boca d'uns 2 metres, a mig coberta de brancada, i amb un pi i quatre boixos molt esprimatxats al seu voltant.

En resum, la boca es troba a uns 50/60 metres Oest de l'Avenc del Cingle.
Si ens guiem pel mapa Alpina, trobarem l'Avenc Gran una mica a la dreta d'on el mapa hi situa precisament l'avenc del Cingle.

Coordenades, les donades a l'espeleoíndex són ben correctes, així que ens permetem reproduïr-les:
x: 396.615
y: 4664.405

Pàgina 100 al Catàleg Espeleològic, també citat com a Edelweiss a la pàgina 53 (sense informació).

Sort n'hi ha del que queda del cordill i l'estaca groga que des de fa anys han protegit bèsties i persones de caure en aquest forat que ja menciona l'espeleoíndex.
Actualment, la boca d'aquest forat es troba completament tapada de rames de la tal·la del bosc.

La descripció trobada a l'espeleoíndex és poc concreta, pel nostre parer.
Just sota la casa de la Corba la pista tomba molt bruscament a la dreta, per encarar una recta llarga, d'uns cent metres, al final de la qual tomba de nou, però ara de forma suau cap a la dreta. És aquí on deixarem el camí, per trobar la boca uns 50 metres en direcció Sud-Oest.

La boca, com hem dit és ben tapada de brancada, es troba situada al peu d'un pi, i a gener de 2020 hi resta un cordill i una estaca groga.

Coordenades:
x: 396.560
y: 4664.249