Barranc Ribera dels Pouets

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a la Vall de Lord - Solsonès
• Altres toponímies: Rasa de Vallissera
• Punt de sortida: Cra. Odèn a Cambrils (pk+/-22) - L-401
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
• Combinació de cotxes: POSSIBLE PER LLINARS (4X4)
• Temps aproximació: 1h10'
• Temps de descens: 3h
• Temps de retorn: 30'
• Dificultat: v4-a1-II
• Ràpel més llarg: 50 mts.
  
• Cartografia:
  • Muntanya d'Alinyà - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Barrancs del Solsonès (Gorgs 2011) - CLICA PER A DESCARREGAR-LO
  • Descenso de Cañones - LLEIDA - Tomo II - Eduardo Gómez
• Corda: 2x55
  
• Observacions: Compte durant les èpoques de nidificació del voltor comú (desembre a abril), molts nius a la gran vertical de 100 metres.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de Sant Llorenç de Morunys ens dirigirem a Coll de Jou, on seguirem prenent la carretera cap a Odèn i Cambrils, la L-401. Passat el quilòmetre 25 i abans d'entrar a un túnel força estret, veurem caure per la dreta de la carretera una rampa de roca descomposta que es correspon a la rasa de Vallisseria, i, per tant, també al barranc de la ribera dels Pouets.

Seguirem per la carretera fins passar el quilòmetre 23 i abans d'arribar al 22, podrem aparcar en una corba a la dreta des de la qual veiem la casa de cal Xinquet (l'espai per a deixar el cotxe se'ns farà evident a l'esquerra de la carretera).
NOTA: Tots els llibres consultats aconsellen aparcar al descampat que hi ha a la dreta de la carretera just abans del trencall cap a la casa de Cal Xinquet. Nosaltres aconsellem la primera opció i no pas aquesta segona, ja que en aquest descampat s'hi feineja sovint, i el nostre cotxe pot molestar.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DELS POUETS

Ens dirigirem a la masia de Cal Xinquet, caminant amb absoluta discreció i silenci per tal de no estorbar la gent que hi habita, i sense arribar a la casa, just quan la carretereta fa un gir brusc a la dreta, seguirem per un petit sender que segueix recte cap al Nord i enllaça amb una pista forestal que vé de damunt la casa i ens duu cap a una casa en runes, compte abans d'arribar-hi, davant d'un pal indicador de senderisme tombarem a la dreta.

Passant per darrere la casa enfilem el camí que va pujant sense pausa cap a la Font del Mosso, sota la Roca Roja i cap a la Plana d'Encau, últim repòs, doncs el camí torna a pujar decidit amb una orientació cap a l'Est molt marcada. Quan hàgim superat la pràctica totalitat del desnivell i comencem a sortir del bosc i gaudint d'unes fantàstiques vistes, se'ns farà evident davant nostre la vall de la Rasa de Vallissera, que es correspon al Barranc de la Ribera dels Pouets. Aquí el camí tombarà cap a Nord, i de forma més o menys planera, anirem apropant-nos a l'entrada del barranc, primer passarem un afluent, tampoc massa evident, però que no ens ha de confondre, per accedir al barranc dels Pouets des de la seva capçalera hem de dirigir-nos ap al Boïgot del Jano, un planell sense arbres a la llera mateix de la rasa. Serà aquí on ens equiparem per començar el descens.

EL DESCENS DEL BARRANC DE LA RASA DELS POUETS

Tant bon punt ens decidim a començar el descens d'aquest barranc ja descobrim el seu principal tret característic, l'espessa massa de boixos que n'ocupen la llera, i que tot i no ser excessivament molesta, ens dificultarà la progressió gairebé en tot moment.

De seguida ens toparem amb una primera estretor, molt característica, i tan estreta que ens obliga a treure'ns les motxilles per a poder-la superar.

Seguirem per un bon tram obert i superant alguns ressalts delicats, alguns dels quals podríem haver assegurat des d'algun boix o arbre, que n'hi ha força.

Arribarem a una petita i curta gorja a la qual entrarem gràcies a un ràpel d'uns 10 metres instal·lat en un parabolt a la dreta, dins la gorja, el barranc vira primer a la dreta i després a l'esquerra, per seguir avançant fins al següent ràpel, no pas lluny, i que amb uns 20 metres d'alçada i també equipat amb parabolt a la dreta ens permet superar un bonic i curiós ràpel que acaba essent volat en superar una ampla bauma.

Davant nostre, de nou, el bosc, una boixera per la qual progressarem durant una bona estona, superant alguns ressalts, uns més delicats que altres, passant pel que semblen les restes del que hauria estat la font de Vallissera (al nostre pas, seca), fins a topar-nos amb un nou ràpel d'uns 6 metres que no podem superar amb seguretat sense la corda, que equiparem des d'un pi a la dreta, del qual penja una cadena amb maillon.

A aquest ràpel el segueix un altre de 12 metres equipat a l'esquerra, i seguit a la vegada per un altre ràpel bonic, equipat a la visera rocosa esquerra.

Amb aquest bonic ràpel superarem una rampa rocosa d'uns 13 metres que en la seva primera meitat podríem desgrimpar, però que ens presentarà problemes a la part baixa si no fem ràpel. Seguirem barranc avall observant alguns exemplars de Teix enormes i preciosos.

Superarem de nou altres ressalts, alguns dels quals ens obliguen a sortir de la llera de la rasa dels Pouets fins trobar a la dreta un ràpel d'uns 8 metres que ens duu a una petita acumulació d'aigua que no presenta cap problema doncs la vertical ens en deixa fora i no ens hem de mullar ni tan sols els peus.

A poc a poc, l'ambient ens comença a donar senyals que ens apropem a la gran vertical, i és ben cert, doncs les vistes comencen a fer acte de presència de nou.

Cercarem la instal·lació del següent ràpel a l'esquerra, un espit molt alçat i que ens pot arribar a costar de trobar ens permet superar els 10 metres escassos que ens permeten accedir de nou a la llera del barranc dels Pouets i seguir el nostre descens per trobar la instal·lació a l'esquerra del ràpel d'uns 27 metres que supera una rampa amb diferents "marmites" seques.

Pocs metres més enllà ja veurem la capçalera de la gran vertical del barranc de la ribera dels Pouets.

A l'esquerra hidrogràfica hi trobarem dos parabolts amb doble anella, més una altra instal·lació doble unida amb cadena.

Tot i que hem de reconèixer que en un primer descens se'ns hi va enganxar la corda (per un error nostre), aquest primer tram de la vertical és de molt bon gestionar, doncs es fa molt evident el replà inferior al qual hem d'accedir, i, per tant, saber on trobarem la següent instal·lació.

També volem treure ferro al pèndol d'un metre que s'indica arreu i fins i tot a la topo, hem decidit deixar-hi la puntualització, tot i que el més fàcil és no fer el pèndol i baixar per sota la instal·lació de la segona part, on tocarem amb els peus la feixa rocosa i podrem pujar fàcilment fins la instal·lació, una feixa on també cal dir que al nostre pas hi habitava una simpàtica parella de voltor comú, que per sort es va fer el mort mentre protegia els ous de la nostra presència.

La instal·lació intermitja d'aquesta gran vertical es troba molt equipada amb diversos parabolts units per una cadena, i algun altre parabolt sense unir a aquesta. Amb 50 metres arribarem a terra passant per la copa d'una alzina. Compte amb el fregament just abans del llarg tram volat d'aquest darrer ràpel de la vertical, doncs la roca és força abrasiva.

Superada la vertical doncs, el barranc perd interès i es torna molt obert, ben bé només ens queda seguir baixant pel bosc, intentant seguir més o menys el que intuïm pot ser la rasa, superant i esquivant alguns ressalts que no podríem fer sense corda, fins trobar això si un curt ràpel volat després del qual arribarem a la rampa final, un xic descomposta però que sense problemes ens permet baixar a la carretera.

NOTA: Tot i que el descens que descrivim acaba aquí, a la boca del túnel, podem buscar a l'altra banda de la carretera, a la dreta, la instal·lació per a poder seguir el barranc, que continua per fer 3 ràpels més (13-20-28 mts.), tram del qual retornarem pel GR (dreta), punt on acaba el descens integral del Barranc de la Ribera dels Pouets, o Rasa de Vallissera.

Retorn del Barranc de la Ribera dels Pouets

La nostra opció, en tant que no hem cregut oportú desplaçar-nos amb dos cotxes per fer combinada de vehicles per estalviar-nos els tan sols 3 quilòmetres del retorn, ha estat creuar el túnel i caminar per la carretera fins a arribar de nou al cotxe. Poc menys de mitja hora fent petar la xerrada per una caminada sempre de baixada fins al cotxe.