Barranco de Artazulo

• Activitat: Barranquisme a Euskal Herria
• Altres toponímies: Barranco de Artazul
• Punt de sortida: Pàrquing del nacedero de Arteta
• Població més propera: Aizpun / Ultzurrun
• Combinació de cotxes: possible i útil
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 591642
  • Y: 4743359
• Temps d'Aproximació: 1h
• Temps de descens: 1h 45'
• Temps de retorn: 10'
• Dificultat: v4 a3 IV
• Ràpel més llarg: 50mts
• Cartografia:
  • IDENA
  • IGN
• Bibliografia:
  • Barrancos y Cañones de Euskal Herria - Javier Iturritxa - Autoeditat
  • Tour de l'Europe en Canyon - Les plus belles descentes - Stéphane Coté (Caracal) - Autoeditat
• Cordes:
  • 2*50
• Material recomanable: Guants, a finals de març i del desglaç, aigua molt freda

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANCS

D'Iruña estant, ens ubicarem a la carretera A-15 i prendrem la sortida 92 en direcció a Orkoien i Arazuri, quedant a la carretera NA-700, passarem de seguida el poble d'Arazuri i també el d'Orobia, aquest per l'interior i on trobarem el trencall a Asiáin i Irurtzun, deixant el poble enrere per la carretera NA-7010, passarem Asiáin, resseguint el riu Arakil.

Passat el punt quilomètric numero 16 i força enllà d'aquest observarem a l'esquerra el poblet d'Anoz, i que la carretera fa una llarga corba a la dreta i al mig de la qual trobem un trencall a l'esquerra indicant un museu etnogràfic, i la carretera NA-7020 cap a Anotz i Irujo, seguirem la carretera quan en un tram recte una desviació curiosa a la dreta segueix ben recte, on hi trobarem indicat el Artetako Iturburua (el Manantial d'Arteta) per la NA-7030 però l'abandonarem al cap de poc quan en una corba a la dreta que busca un pont per travessar el riu Udarbe, tombarem a l'esquerra seguint les indicacions del brollador i per anar al poblet d'Ultzurrun.

D'aquí estant només ens restarà seguir les indicacions per arribar al Manantial de Arteta abans del qual hi trobarem un generós aparcament.

APROXIMACIÓ AL BARRANCO DE ARTAZULO

Malgrat que totes les aproximacions que hem llegit amb un sol cotxe suggereixen prendre la pista que surt al final i a l'esquerra de l'aparcament per fer un gir gairebé de 360º, aquesta fa molta volta i amb més desconeixement que intuïció nosaltres ens dirigim al ràpel final del barranco de Artazulo, punt on aquest també conflueix amb el Lizebar.

Allí ens fixem que per l'esquerra (dreta hidrogràfica del barranc), un caminet prou definit remunta molt directe per la dreta hidrogràfica del barranc de Lizebar, la idea ens agrada, tot i que no coneixem on duu el camí, aquest remunta amb fort pendent fins a guanyar una canal tributària que ens separa tambe del barranc d'Elizabart o Lizebar. Allí el camí tomba a sud-oest i oest per dirigir-se al barranc de Lizebar; just abans de trobar-lo, coronarem un turonet on coincidim amb una tanca amb pues metàl·liques on el camí es desdibuixa. Decidim seguir-la cap al barranc de Lizébar i observem com a l'altra banda del barranc hi ha una pista forestal de desembosc.

Mirant i remirant, trobem un pas per baixar al barranc i que condueix sens dubte a un pas de bestiar que remunta per l'altra banda, permetent-nos de creuar el torrent i remuntar a l'altra riba trobant la dita pista forestal on haurem de creuar una tanca amb pues amb molt de compte per entrar a la pista.

Des d'aquí només ens resta prendre aquesta pista, que en un sentit més o menys descendent ens condueix a l'inici del tram esportiu del barranco de Artazulo saltant-nos el primer ràpel de 30 (alerta, pot ser 35).

Disconformes amb la idea de saltar-nos aquest ràpel, ens dirigim fins a la base d'aquest seguint un caminet que surt a l'esquerra de la pista per la qual hem arribat, just quan aquesta troba el riu. Remuntem el riu per la seva riba dreta fins a trobar el preciós saltant desplomat. Altre cop a la dreta hidrogràfica d'aquest, hi ha un sender poc definit i que es perd resseguint la cinglera en direcció al nord (just d'esquena al saltant d'aigua). El camí però, per sota la cinglera torna a prendre forma i busca el primer pas dèbil i còmode per superar la cinglera, a la carena d'aquesta, creuarem de nou una tanca amb pues, amb molt de compte i anirem resseguint la carena ara en direcció a la capçalera del primer ràpel de l'Artazul. Entrarem en una pastura de vaques per una gran porta metàl·lica, així que compte de deixar la porta tal com la trobeu, i no esverar excessivament un bestiar que, ja per si sol ja s'exalta simplement amb la nostra presència.

Ja a tocar del primer ràpel, passarem de nou amb compte per sota el filat ple de pues i ens aproparem a l'inici del descens. Tot plegat i malgrat algunes pauses pels dubtes, entorn d'una hora després d'haver abandonat el cotxe, així doncs retallant ben bé mitja hora a les aproximacions a peu que hom pot trobar descrites a llibres i ressenyes a internet.

EL DESCENS DEL BARRANCO DE ARTAZUL

Ens dirigirem directament a l'esquerra del barranc, per trobar el passsamà que condueix a la primera instal·lació del primer ràpel, compte però doncs la ressenya que trobareu el llibre de barrancs d'Euskal Herria l'acota amb 25 metres d'alçada, i la nostra corda de 60 en doble ha quedat lluny de tocar terra des de la instal·lació de l'esquerra, sense comprovar-ho de forma fefaent pensem que ben bé calen 35 metres de corda per poder arribar a terra sense problemes. Aquest primer ràpel, tot i quedar aïllat de la resta del barranc és ben bonic, brolla alegrement d'aigua, i el baixem sense problemes per l'esquerra. Si observem massa cabal, hi ha una instal·lació al terra del marge dret, per evitar l'actiu. Alerta, però, si ens veiem obligats a fer servir aquesta instal·lació, tocarà gestionar aigües vives dins el tram esportiu del barranco d'Artazulo.

Acabat el ràpel, ensaquem les cordes al bonic toll de la base, i seguim, decidim abandonar el llit del riu per caminar per la dreta, just pel camí pel qual hem vingut, i no tornem a entrar a la llera del riu fins retrobar la pista forestal per la qual hem arribat i que creua el riu. Aquí comença la part més esportiva, interessant i continuada del barranco de Artazulo.

Començarem davallant per una corrua de ressalts rocosos en un ambient obert que es dirigeix inequívocament cap a un interessantíssim engorjat.

Trobarem el primer ràpel equipat a l'esquerra, dirigint-se a una petita marmita penjada a l'esquerra i acabant davallant un metre més per arribar a la martmita del curs principal del barraanc, caminarem breument per un passadís ja ben format i estret al final del qual el barranc d'Artazul tomba lleugerament a la dreta, trobant altre cop equipat a l'esquerra un ràpel d'uns vuit metres i que ens deixa en un toll d'aigua amb un centre ben profund, toll que fa de vèrtex d'una vira molt pronunciada a l'esquerra de tot l'engorjat.

Seguirem el curs del barranc i trobarem un salt que no acabem de veure clar, i amb la fresca que fa, les poques ganes de sondejar-lo ens fan instal·lar corda i baixar els quatre metres rapelant, ja saltarem més endavant!

Tombem a la dreta i seguim l'engorjat fent algun ressalt fins a trobar-nos un salt molt evident, després del qual un ressalt delicat si el cabal és alt ens duu a prosseguir una nova successió de ressalts que sense massa espera ens aboca al seguent ràpel, equipat a l'esquerra i d'escassos tres o quatre metres, seguit d'un nou ràpel d'uns 8 o 10 metres, a la base del qual el barranc tomba a l'esquerra i s'encaixona encara més, amb unes parets encara més altes i d'unes formes i textures precioses abocant-nos al que sembla un salt tècnic, on cal apuntar a l'esquerra del toll de recepció. De nou, amb poques ganes de mullar-nos en excés ni molt menys prendre mal, muntem corda i davallem els dos metres de ressalt.

El passadís en el qual ens trobem és interessantíssim i preciós, a més de curt, doncs no caminarem massa per arribar a un nou ràpel, instal·lat a la dreta i aprofundint-nos més en aquest preciós engorjat, tot superant una colada.

Més endavant, després d'un petit saltet, un altre ràpel, més llarg i aquàtic, instal·lat a la dreta (i a l'esquerra per dies de cabal alt). Baixa un canaló per on s'acumula l'aigua i a la base del qual tomba a l'esquerra havent de creuar la vena d'aigua.

Superat aquest darrer ràpel, tombarem a la dreta, encarant-nos ja amb el barranc de Lizebar, i la darrera successió de tolls on podem saltar, fer tobogans i alguna desgrimpada. Compte amb la darrera marmita on observarem just abans un petit tram de ferrata a l'esquerra. Sembla que quan hi ha poca aigua, costa o pot ser impossible de sortir-ne, sent recomanable abandonar el descens per la ferrada.

Sortosament l'Artazul duu prou aigua i podem arribar a la capçalera del darrer ràpel, instal·lat a banda i banda, escollim l'esquerra per baixar per l'aigua, i fem aquest darrer i preciós ràpel de cinquanta metres (una mica menys) que acaba en volat i abocant-nos al preciós circ que conforma la confluència dels barrancs d'Artazulo i Lizebar.

RETORN DEL BARRANCO DE ARTAZULO

Acabat el preciós i darrer ràpel del barranc, prendrem el caminet que hem emprat per arribar a primera hora i que ens condueix a la pista pavimentada que seguint el curs de l'aigua ens retorna a l'aparcament.

ATENCIÓ: El tram de barranc ha estat modificat sobre mapa per eliminar els punts errants per falta de senyal de GPS. Preneu-lo com a mera referència per a la localització del barranc, l'aproximació i retorn, si que han estat enregistrades amb GPS afegint algunes correccions sobre mapa.