Barranc del Cañón del Río Trevélez

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a Andalusia
• Altres toponímies:
  • Río Trevélez, Río Guadalfeo (aigües avall)
• Punt de sortida: Aparcament C.H. El Duque
• Població més propera: Órgiva
• Combinació de cotxes: no
• Coordenades UTM de l'entrada*:
  • X: 467917
    
  • Y: 4085412
    
• Horaris amb un sol cotxe:
  • Temps aproximació: 1h20'
  • Temps de descens: 2h20'
  • Temps de retorn: 15'
• Dificultat: v5-a5-V
• Ràpel més llarg: 26 mts. (Puente de Palos)**
  
• Cordes: 2x30
• Cartografia:
  • IGN
• Bibliografia:
  • Barrancos de Andalucia - 30 Descensos - David Prieto Plaza
    
• Observacions:
  • Cal valorar molt bé el cabal d'aquest barranc, doncs concentra molts accidents, alguns d'ells mortals. Recomanable material de reinstal·lar a principis de temporada. Moltes instal·lacions estan penjades, recomanable dur un pedal per si els que hi ha en fix es troben en mal estat o han desaparegut.

* Sobre les coordenades de l'entrada, arran dels accidents recents al ràpel d'entrada del Trevélez, a 2022 el ràpel original d'accés ha estat eliminat per les autoritats, per bé que hi trobarem un ràpel d'un natural amb força fregament. Si seguim la feixa on som en sentit descendent del riu, trobarem la instal·lació per rapelar dins el barranc i un xic més enllà, encara, unes cordes fixes per desgrimpar per accedir-hi. En aquest sentit, les coordenades són les corresponents al ràpel que hem fet nosaltres, no a l'entrada original on hi havia antigament el "puente de palos" que en forma de passarel·la passaven el riu.

** El ràpel més llarg de 26 es correspon al d'entrada, podent reduïr la necessitat de corda a 2x20 si desgrimpem o fem el nou ràpel, uns metres més avall.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de la carretera A-44 prendrem la sortida número 164 que pren la carretera A-348 en direcció Béznar i sobretot, La Alpujarra, passant per Lanjarón. Arribats a Órgiva, creuarem el poble passant per davant del Teatro-Casa de la Ciudad, just en una corba molt característica cap a l'esquerra amb uns semàfors. Just després d'aquest punt hem de cercar el trencall a l'esquerra pel carrer Profesor Lora Tamayo, el qual seguirem fins trobar el trencall a la dreta amb un rètol indicant Tijola - Agustines i El Duque, començant en sentit descendent sent la pista asfaltada GR-4202. Aquesta pista acabarà sense asfalt, però en bones condicions ens conduirà fins a l'aparcament de la Central Hidroelèctrica el Duque.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE TREVÉLEZ

Des del cotxe, desfarem la pista fins a trobar el trencall que baixa al riu i un cop a la llera d'aquest buscarem el pas a nivell que el creua, per apropar-nos al llom de muntanya que tindrem davant i que resseguirem pel camí de cabres, a voltes molt desdibuixat, molt proper a una tanca metàl·lica que remunta també pel llom de la muntanya. En un punt poc concret de la muntanya, començarem a creuar terrers, alguns amb passos delicats, en direcció unes runes i unes plantacions d'ametllers abandonades. El nostre objectiu és un collet molt característic, des d'on tendirem a l'oest per un antic camí, entrant ja a la vall del Trevélez. El descens fins al punt d'accés és un camí vertiginós, poc definit en alguns trams, i que condueix al punt on hi havia el Puente de Palos, ara ja desaparegut, a l'altra banda del qual hi observem restes d'un antic camí que fa feredat només de pensar com antigament la gent es movia per la zona.

EL DESCENS DEL BARRANC DEL RÍO TREVÉLEZ

Iniciem el nostre descens a les instal·lacions que hi ha uns metres més avall de Puente de Palos, on també alguns del grup desgrimpen per les cordes fixes que permeten accedir al curs del río Trevélez.

Un cop dins, restem meravellats de l'indret, la bellesa d'aquesta gorja és incommensurable, a més, les aigües tèrboles i ferruginoses del barranc li donen un afegit al qual estem poc acostumats.

Iniciem el nostre descens i ben aviat trobarem un passamà a l'esquerra que ens permetrà de fer un salt (sempre comproveu, ja que no veureu mai què hi ha dins l'aigua per la seva terbolesa).

Seguim el descens per l'estretor amb alguns passos en oposició on no costa gaire imaginar la força que pot prendre l'aigua en aquests indrets. Riu avall, les parets perden un xic l'alçada i la sensació de gorja desapareix per uns minuts, per bé que seguim un passadís ben excavat a la roca.

No tardarem gaire a endinsar-nos de nou en una bona gorja, ara a través d'un rapel al qual accedim per un passamà equipat a la dreta del barranc i més enllà arribar a un salt, en un punt força característic on al fons observarem un petit bosc que es despenja per la dreta des de mitja muntanya fins al riu.

El proper obstacle ens obligarà a fer una desgrimpada molt delicada saltant a terreny dur, perquè no hem trobat instal·lació per a fer-ho amb corda, un lloc amb enormes blocs i una paret altíssima a l'esquerra on buscarem la reunió per rapelar per fora de l'aigua de nou, cap a dins una gorja que guanya profunditat entre les altives parets del Trevélez (compte amb els fregaments en aquest punt).

Seguirem per cercar un altre ràpel gairebé de forma immediata, de nou, a l'esquerra del barranc, i com és habitual al barranc de Trevélez, al final d'un passamà per evitar l'actiu. En aquest punt el barranc fa una vira suau a l'esquerra, i a la dreta observarem una gran quantitat de vegetació vestint una cinglera per on plora l'aigua. Al final de la corba del riu trobem un preciós ràpel que amb cabal alt pot presentar complicacions a la recepció, doncs s'hi intueix que crea moviments d'aigua; en el nostre cas, no serà res més que un ràpel espectacular i molt fotogènic, la instal·lació d'aquest ràpel es troba plenament penjada i hi trobem un pedal instal·lat fix per ajudar-nos a alliberar-nos dels caps d'ancoratge.

Riu avall, no molt enllà i seguint una preciosa gorja molt estreta trobarem un nou passamà a la dreta al final del qual veurem una nova capçalera de ràpel totalment penjada.

El proper ràpel a l'esquerra ens permet davallar per sota d'un gran bloc encastat, punt on amb cabal alt seria recomanable enfilar-nos al bloc, i cercar a la dreta el ràpel que ens permet evitar l'actiu. La gorja aprofundeix més endins de la muntanya i s'estreny, les parets guanyen vermellor i l'indret ens fa estar embadalits tota l'estona, però no ens desconcentrem, els ràpels se segueixen succeint i davant nostre ja ens trobem amb un nou ràpel a la capçalera del qual accedir mitjançant dos passamans, un damunt l'altre separats per uns cinquanta centímetres i que ens deixa en un toll on el barranc tomba bruscament a la dreta per trobar immediatament un nou ràpel des d'un abalakov directe a la roca. En aquest punt cal prendre molta cura en cas de cabal alt, doncs just abans del ràpel hi ha un forat a la part esquerra del barranc que podem no veure amb molta aigua, però podem empassar-nos forat endins.

Seguim barranc avall sense que aquest perdi l'estretor, si no és que encara en guanya més fins a arribar a la colada de tosca ferruginosa i enorme coneguda com "la Catedral". Aquí el barranc s'obre tímidament, o més ben dit, les parets se separen l'una de l'altre, i passarem per sota un bloc encastat gegant damunt el qual veiem uns murs de pedra de construcció humana.

Prosseguirem pel riu, trobant algun salt al final de cordes fixes i que com sempre cal comprovar per seguir un passadís ja amb vista al gran turó que separa la Central Hidroelèctrica el Duque del seu aparcament. Al final del passadís restarem atents a la dreta, buscant un camí vell que ens duu a unes restes d'una séquia i més enllà a tocar de la central hidroelèctrica, punt on podem saltar al darrer toll del barranc Poqueira, i aprofitar per netejar-ho tot del fang i ferro del Trevélez a les aigües netes del Poqueira.

Retorn del barranco del Río TREVÉLEZ

Remuntarem la llera esquerra del Poqueira per passar per darrere la central hidroelèctrica i la vorejarem per complet per creuar el Poqueira pel pont que uneix la central amb el túnel. Just passat el pont a l'esquerra trobarem un camí que voreja per la dreta el riu que conformen ara ja la unió del Poqueira i el Trevélez, i arribarem en uns minuts seguint una antiga séquia a l'aparcament on tenim el cotxe.