Barranc de la Llosa – Torrent de Pixavaques

• Activitat: Barranquisme al Solsonès (Lleida)
• Altres toponímies:
  • Barranc de la Llosa
  • Torrent de Pixavaques
  • Rasa de Peumul
• Punt de sortida: Peumul
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
• Combinació de cotxes: si
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 383187
  • Y: 4661538
• Temps amb dos cotxes:
  • Temps aproximació:10'
  • Temps de descens: 3h
  • Temps de retorn: 30'
• Dificultat: v5 a1 III
• Ràpel més llarg: uns 55/60mts
  
• Cordes: 2x65
• Cartografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
• Bibliografia:
  • Laberints de Roca i Aigua - Barranquisme pel Pirineu i les Comarques de Lleida - Xavi Culleré
• Material recomanable:
  • Material per re-instal·lar.
  • També és molt recomanable dur tisores de podar/serra de mà per a netejar el pas.
    

Accés a la zona:
Com que ignorem l'estat de les instal·lacions, i si el fregament de cordes ens permetrà o no remuntar la darrera vertical, la de l'espluga de Pixavaques, optem per la combinada de cotxes, deixant-ne un al trencant que baixa a la presa (està prohibit accedir-hi amb cotxe, i hem d'aparcar sempre evitant obstruïr el pas). Amb el segon cotxe, seguirem la carretera en direcció Sant Llorenç, creuant la presa del pantà de la Llosa del Cavall i prenent un trencant a mà dreta que hi ha uns centenars de metres després del túnel posterior a la presa. Aquesta pista forestal, és recomanable fer-la amb un cotxe tot terreny, malgrat que amb un turisme hem pogut arribar fins la barraca de Peumul, a un quilòmetre d'on hem deixat el tot terreny, just en una curva d'esquerres, amb un planell a l'interior, i una antena que dóna senyal a la presa de la Llosa del Cavall, punt on deixem el cotxe d'aproximació.
Alternativament, podem deixar el cotxe uns metres després del trencant, i fer aquesta pujada a peu, en cas que no disposéssim de tot terreny, la caminada serà d'uns dos quilòmetres, més o menys.

EL TORRENT DE PIXAVAQUES

Del planell on hem aparcat el cotxe d'aproximació estant ja veiem la rasa que forma el Torrent de Pixavaques, i hi saltem de dret, a través d'un bosquet no pas espès, que encara ens permet avançar amb força comoditat.

Algun dels primers ressalts, els podríem rapelar d'algun arbre, però no ho fem per tal de conservar material per a possibles instal·lacions en mal estat més endavant, així que els evitarem.
Possiblement ens en deixem algun, doncs la memòria ens falla una mica, però abans de la primera gran vertical, trobarem un ressalt sense equipar que es pot evitar per l'esquerra, i els següents, ja els trobarem equipats.

Sense complicacions arribarem a la primera de les dues grans verticals que formen el torrent, un bonic circ penjat a molta alçada respecte el riu Cardener.

A la dreta, hem desbrossat un pas que porta a una alzina sana, a la qual hi hem traslladat al instal·lació original, que penjava d'un pi ara mort.
També al mig del curs habitual de l'aigua hi trobarem dos spits, sense les xapes, per si es volen equipar de nou i davallar d'aquesta instal·lació.
Aquesta primera vertical doncs penja d'una alzina, a uns 5 metres de la vertical, així que el fregament serà un factor a tenir molt en compte, així com la recuperació, malgrat haver desbrossat, han quedat "soques" de petits arbustos a terra on se'ns pot enganxar la corda. Qui sap, si en una pròxima visita podem equipar bé la vertical, directa i sense fregaments alhora de recuperar, utilitzant així l'alzina únicament per a apropar-nos a la capçalera del rapel.

No hem estat gaire precisos alhora de mesurar les alçades, però podem dir que aquesta primera vertical són uns 40/45 metres d'alçada, en un circ rocós ben bonic. Als nostres peus, una feixa ampla i boscosa, que haurem de creuar per arribar a la segona i última vertical.

Entre les dues verticals, trobarem tots els ràpels equipats, tots ells amb espits i les xapes posades, algunes d'elles enmig del curs habitual de l'aigua, tot i que no sembla que cap crescuda n'hagi malmès cap. Francament, però, no recordem quants rapels hi ha entre una i altra vertical, uns tres potser; sigui com sigui, cap d'elles ens consumirà més corda que les grans verticals, així que no hem de tenir-hi cap mena de problema. Si que cal destacar que en un d'ells ens és difícil de recuperar la corda (instal·lació a la dreta del que seria l'actiu), el reconeixereu perquè a mig rapel té una llastra esquerdada amb un boix que creix dins, més o menys a l'alçada de mija paret.

També és destacable que a mitja feixa, trobarem un corriol que creua el torrent, ben fressat, que si prenem a la dreta (hidrogràfica) ens retorna a la presa de la Llosa del Cavall, a la banda de Sant Llorenç de Morunys, per entendre'ns.
Aquest fet fa interessant la idea d'instal·lar la darrera vertical evitant qualsevol fregament, per poder deixar les cordes fixes, podent-les remuntar i sortir per aquest camí, fent el retorn menys feixuc.

Un cop arribem a la segona vertical, en vistes a bona part de la presa de la Llosa del Cavall, hem de buscar a la banda dreta del torrent, on en un arbre hi ha una cadena, que tot sigui dit de passada ja comença a escanyar-lo. Se'ns ha fet tard i no la canviarem, l'estat de la cadena (inox) és impecable, i l'alzina encara està sana.

Despenjant-nos d'aquí, uns metres més avall en unes alzines que creixen ja a la vertical de l'espluga de Pixavaques, hi trobarem un generós cadenat, en molt bon estat on instal·larem la corda per baixar a l'espluga. Sóm ja al vistós saltant que observem quan sóm a punt de creuar la presa de la Llosa del Cavall.

Instal·lem les cordes en una única tirada, directa fins baix, per bé que en una feixa intermitja hi trobem una baga i un maillon en una sabina, no és que inspiri gaire confiança encarar el darrer tram de ràpel volat penjats d'aquí.

El ràpel de l'espluga de Pixavaques és ben vistós, aeri, i ens deixa, malhauradament damunt dels arbres i arbustos que hi ha a la base.
Hem emprat una corda de 100 i una de 30 per arribar a baix, calculem però que el ràpel és d'uns 55/60 mts.

Anem amb el rellotge en contra, així que no ens encantem gaire més a desbrossar el torrent, a la dreta hidrogràfica d'on ens deixa el ràpel, hi trobem una ampla carbonera abandonada, a l'esquerra de la qual obrim un petit caminet entre les bardisses per a tornar al torrent, que a partir d'aquí és força embrossat i es torna en un relatiu caos de blocs que amb més o menys riscos anirem desgrimpant fins a arribar al riu Cardener, creuant-lo gairebé als peus de la presa del pantà de la Llosa del Cavall.

No ens encantem gaire en aquest punt, doncs tenim dubtes de si ens hi podem estar o no, a la base d'una presa, i enfilem la carretera de servei que ens duu al punt on hem deixat el cotxe de retorn.

El barranc, per la seva orientació, és ideal per a fer-lo un calorós matí d'estiu, com ha estat el nostre cas, tot i que ens queda l'espineta encara de fer-lo un dia d'abundants pluges, amb el torrent plè d'aigua, i re-ubicar o instal·lar de nou algunes capçaleres per a fer-lo més divertit.
En la darrera vertical, hi veiem a la dreta hidrogràfica una visera interessant, fóra un bon punt per a instal·lar-la de manera que ofereixi la possibilitat de remuntar les cordes i tornar a la presa de la Llosa del Cavall, tal i com hem comentat abans.

Un barranc per tornar a visitar, el de l'espluga de Pixavaques.