Ciolesan, barranquisme a Itàlia

• Activitat: Barranquisme a Itàlia
• Altres toponímies: Rio Val
• Punt de sortida: Àrea Recreativa (Plan del Muscul)
• Població més propera: Lesis
• Combinació de cotxes: NO
• Temps aproximació: 1h10'
• Temps de descens: 2h
• Temps de retorn: 10'
• Dificultat: v4a3III
• Ràpel més llarg: 24 mts.
  
• Cartografia:
  • Dolomiti Friulane e d'Oltre Piave (021) - Ed. Tabacco 1:25.000
• Bibliografia:
  • Le Tour de l'Europe en Canyon - T1
• Corda: 2x30
  
• Observacions: Instal·lacions correctes.

Des de Belluno, ens dirigirem a Longarone, ubicat al nord d’aquesta, i seguirem les indicacions a la Presa de Vajont, escenari del qual es considera el tsunami artificial més gran de la història i que resultà en una gran catàstrofe en gairebé 2000 morts a Longarone, en podeu trobar molta informació online.

Reprenent les nostres indicacions cap al Barranc “Forra Torrente Ciolesan”, arribarem a la localitat d’Erto, on creuarem el famosíssim Val Zemola seguint cap a la petita vila de Cimolais. Passat Cimolais restarem atents al trencall cap a Claut, que creuarem i seguirem remuntant la vall del Torrente Cellina fins a arribar al darrer nucli, Lesis, on un antic pont creua el Cellina per arribar a un gran aparcament a tocar d’una àrea de pícnic, també enorme.

APROXIMACIÓ AL CIOLESAN

Descriure l’aproximació és cosa més fumuda, si més no en les condicions que ens hem trobat nosaltres a primers d’octubre, amb l’herba ja un xic crescuda.

L’inici, molt evident busca creuar el Torrente Cellina pel pont que hi ha al final del pàrquing, just creuat el pont, en veurem un altre, que obviarem, perquè el camí segueix recte, començant a remuntar la llera dreta del Torrente Ciolesan.

Ben aviat arribarem a una bifurcació, on el camí de sota és el de retorn, i nosaltres tombarem a la dreta, fent una llarga diagonal fins a unes edificacions que deixarem a la nostra dreta, buscant creuar en diagonal els camps de damunt del camí pel qual hem arribat fins a trobar un bosc d’avellaners, enmig dels quals intuirem el camí que remunta la muntanya, camí al qual, tot sigui dit de passada, no li podem treure la vista de sobre, ja que en alguns moments sembla voler-se camuflar amb l’herba, deixant-nos sense una referència clara.

Seguirem pujant sense massa descans, fins a creuar una tartera, i intuint que anem arribant a la part alta del camí. Res més lluny de la realitat, ens espera seguir guanyant alçada per interessantíssims graus que semblen excavats a la roca, doncs a cada un d’ells ens ben sembla que sigui impossible continuar avançant.

Guanyada la cota més alta del nostre camí d’aproximació, vorejarem la muntanya, veient com puja un antic cable d’un carregador, i es desvia cap a un destí compartit.

En una obaga poblada per una preciosa fageda, el camí es bifurca, i nosaltres prendrem el que descendeix, per seguir fins al que ja s’intueix, és el que podríem anomenar “l’estació de dalt” del carregador, on trobarem un curiós “pessebre” de cables, politges mig engolides pels trocs dels faigs que creixen sense parar, una moto sense rodes, i una barraca.

Havent pres el camí de baix doncs, entrarem dos ràpels abans de la confluència amb el Torrente Ciolesan per un camí molt costerut, equipat amb cordes fixes, altrament, si en la darrera bifurcació descrita, agafem el camí ascendent, entrarem afluent amunt, afegint prop d’una hora al descens, a més d’elevar el ràpel més alt, dels 16 als 24 metres.

En el nostre cas, accedim pel camí de baix, que ens deixa on la ressenya de la guia indica “Accès ou Echapp. G”.

EL DESCENS DEL BARRANC CIOLESAN

NOTA: El descens aquí descrit s’ha fet amb un cabal que permetia accedir a les capçaleres sense la pressió de l’aigua que empeny, tingueu present que amb un cabal superior el descens i la manera d’afrontar-lo poden canviar per complet.

Amb els nervis de qui se sap lluny de casa a flor de pell, i la Glòria amb poques ganes de barrancs engorjats com els dolomítics, ens equipem just davant la primera cascada, en un petit replà on ens toca el sol.

Davallar aquesta cascada no serà gens complicat, aquí el cabal encara és baix, l’alçada no sembla arribar de tros als deu metres, i la recepció no pot ser millor, un toll profund que sembla que es pugui saltar, però tan lluny de casa, i amb més de quatre setmanes de viatge per endavant, no ens la jugarem pas!

Seguit ens topem amb un nou ressalt, equipat a la dreta i d’uns deu metres escassos, també, però que ara si, ens condueix a una bona vertical d’uns 15 metres (16 segons ressenya), prèvia a la confluència amb el Ciolesan i el primer encaixonament important del torrent.

El primer obstacle a superar després de la confluència del torrent d’entrada amb la Forra Ciolesan, és un estrany tobogan d'aquells que els guies europeus dirien que és un "tobogan violent", que a nosaltres no ens ha donat problema de baixar sense corda, però que amb cabal considerable pot ser un inconvenient seriós. De fet, no acabàvem d’entendre’l a la ressenya de la guia, doncs l’indica com a “PiT 12”.

Un cop dins al Forra Torrente Ciolesan, la cosa es posa interessant i ens segueix recargolant els nervis, un nou engorjat amb el primer passamà, ja instal·lat en fix, com serà la tònica durant tot el barranc. El ràpel, indicat com a C7 a la ressenya de la guia i amb indicacions de parar atenció al cabal, no pot ser més estètic, i sospitem que pot fer un xic més de 7 metres. Amb tot, la vertical cau parets avall cap a un toll allargassat del que sortirem nedant, al fons, preveiem una corba en el barranc.

El següent obstacle se’ns fa ben estrany, un ràpel/tobogan d’uns 12/15 metres instal·lat com a passamà en fixe, ens porta a passar per damunt un arbre encastat, i davallar un segon ressalt, amb una corda penjada del que anteriorment s’hauria emprat com a desviador. El tram és molt estret i estètic.

Superat aquest obstacle, uns pocs metres més de passadís ens duen a una nova vertical de vuit metres que ens duu a un toll gran i ample, el barranc ens deixa respirar uns moments, però no aconseguim treure’ns la tensió del damunt, i això que som dins un barranc considerat d’iniciació!

Amb un petit salt i algun altre ressalt arribem a un gran bloc encastat al mig del barranc, a la dreta del qual hi trobem una instal·lació doble, ja força envellida, però que davalla a tocar del salt d’aigua.

També hi ha una instal·lació sobre un monopunt al centre del gran bloc, però genera fregaments innecessaris. (No hem comprovat si hi havia instal·lacions en sec per l’esquerra).

Més endavant, l’aigua caurà en forma de essa per una gran rampa allargada i que patina molt, on trobarem un petit passamà a l’esquerra que ens permet d’accedir a la capçalera del ràpel, amb plena visió de la recepció i que segueix aprofundint en la ferida que el barranc ha provocat a la terra.

D’aquest punt en endavant, un ambient més o menys estret segons la zona, marcarà, a més d’un caràcter aquàtic i de petits ressalts, el caràcter del tram final del barranc, succeint-se importants estretors, amb rapels de no més de 5 metres, algun tobogan molt evident i un parell de vires molt i molt marcades del barranc, la primera a la dreta, i la segona a l’esquerra.

Intuirem que estem arribant al final del descens de la Forra Torrente Ciolesan, quan havent creuat nedant per sota un gran bloc encastat, trobem una enorme i llarga cortina d’aigua cau des d’una surgència a un toll d’aigua també allargassat.

Observarem com la vegetació s’apropa a la llera del riu, i ja només, un petit ràpel de no més de 6 metres ens conduirà a l’obertura del barranc, on les parets se separen, perden alçada, i guanya protagonisme un caos de blocs; no gaires metres més endavant, els blocs van creixent d’envergadura, i observem una captació d’aigua d’una surgència a l’esquerra de la qual surt un tub penjant per damunt del barranc, aquí el torrent gira a la dreta, i no ens caldrà ser massa vius per veure el camí de sortida, a l’esquerra.

Retorn del barranc Ciolesan

El camí de retorn al cotxe busca trobar-se amb la mànega de captació d’aigua per seguir-la una bona estona fins a retrobar-se amb el camí d’ascens, des d’aquest punt, no ens queda més complicació que seguir camí avall fins a l’aparcament on tenim el cotxe.

Podeu trobar un croquis o topografia del barranc Ciolesan a la fantàstica guia d'en Stéphane Coté, Le Tour de l'Europe en Canyon - T1