Circular Canalda 360 – Baumes i passos equipats feréstecs

• Activitat: Senderisme al Solsonès
• Punt de sortida: Aparcament LV-4241
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
• Distància: 14 quilòmetres aprox.
• Desnivell positiu: 1.240 metres aprox.
• Temps: 5h 20'
• Dificultats:
  • Molt exigent (Escala SENDIF)
    • Caiguda de pedres
    • Exposició al Buit
    • Trams equipats (precaris)
  • Coves dels Moros - Passos aeris (només línia de vida)
  • Via Ferrada Canalda K2/K3 (molt precària)
  • Pont Penjat de Canalda - Fàcil
• Cartografia/Bibliografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte (Ed. Alpina - 1:25.000)
• Material necessari:
  • Casc, arnés, baga i dissipador
  • MOLT RECOMANABLE: Material d'assegurar i autorescat per la ferrada de Canalda.

BUSQUES UN GUIA PER FER LA RUTA?

Des de Sant Llorenç de Morunys, prendrem la carretera LV-4241 en direcció a Port del Comte, passarem de llarg el trencant que duu a l'estació d'esquí i arribarem a Coll de Jou, on prendrem la carretera L-401 en direcció a Cambrils, passarem de llarg el trencant de Canalda, que ens quedarà a l'esquerra i també el pk. 38, després d'un parell de corbes, al final d'una recta sense arbres que ens impedeixin de gaudir de les vistes, trobarem un espai per aparcar just després d'un trencant a l'esquerra. Deixarem aquí el cotxe, tot i que si volguéssiu, podríem deixar-lo també al poble de Canalda.

LA RUTA CIRCULAR A CANALDA QUE SEGUEIX LES PRINCIPALS BAUMES I PASSOS EQUIPATS DE LA ZONA

Començarem caminant prenent la pista descendent que surt a l'altre cantó de la carretera, cap a la Casanova, just després d'aquesta, hi trobem uns prats, i el camí segueix descendint cap a Canalda, compte però, perquè hem de tombar a la dreta per seguir el camí del GR que ens conduirà a Ca la Rita, abans, però, haurem de deixar el GR prenent el primer trencall que trobarem a la dreta, on un antic ròssec de llenya ens puja a la carretera, tombarem a l'esquerra i caminarem unes desenes de metres per aquesta, farem una corba a la dreta, i just a l'inici d'una altra a l'esquerra trobarem un camí desdibuixat que remunta el marge dret de la carretera, directe cap a Ca la Rita (compte, però que trobarem una bifurcació on hem de tombar a la dreta).

Ca la Rita és una casa de tipus troglodític, ubicada a l'abric de la gran paret de la Roca de Canalda, antigament s'havia dit Cal Llop, passant més tard a Cal Cavallol i després d'haver-hi viscut la darrera habitant, la Rita, n'adoptà el seu nom.

Un cop al peu de la paret, seguirem el camí que la recorre cap a l'est, i a poc a poc va tombant a nord acompanyant la paret, primer, però, trobarem ca l'Andreu, una altra bauma antigament habitada, i també l'espluga Maleta. Ja gairebé al final de la paret, les coves dels Moros, primer pas equipat que trobarem al llarg de la runa, només hi trobarem una corda i cable per a la grimpada, i un cable de vida per a protegir la travessa, que a trams és molt aèria. Algun dels trams el cable és substituït per una corda, i al final de tot, un més que precari filferro. A les coves dels Moros hi trobarem restes de construcció, segons sembla, els sarraïns que van arribar a conquistar les terres més al nord, el Solsonès, van habitar en aquestes coves.

Retornats al camí, continuarem resseguint la Roca de Canalda fins a trobar-nos una pista que vé d'on tenim el cotxe aparcat. Si ho volguéssim, tombant a la dreta i en sentit descendent podríem acabar la ruta aquí. En canvi, però, si volem prosseguir amb la ruta, prendrem la pista cap a l'esquerra i la seguirem cap a la Teuleria, no sense abans passar per un grau. Arribats a la Teuleria, una cruïlla de camins, tombarem per la dreta i rasa avall, sense un camí massa fressat segons l'època de l'any i l'alçada de l'herba. Si restem atents anirem trobant rastres i evidències del camí, que creua cap a l'esquerra de la rasa, i ja més fressat, va a cercar la Rasa de la Font dels Prats on una resclosa en capta aigua, just abans de la seva confluència amb el Torrent d'Urdell, on arribarem per creuar-lo. Aquí sense camí evident, tombarem un xic a la dreta fins a arribar a un ressalt que ens impedeix de seguir per la rasa, i traçarem una diagonal cap al Sud-est fins a trobar la pista que baixa a la carretera.

Un cop damunt l'asfalt, tombarem a la dreta, i al vèrtex de la corba de dretes que resseguim, observarem un ròssec que baixa per la carena del Serrat dels Abellols, creuant primer un sender, i trobant-se més enllà amb el GR1, que ample com una pista, prendrem a l'esquerra en direcció al Torrent de la Perdiu i el saltant homònim, a la fondalada i que podem anar a veure remuntant un xic la rasa.

Vist el Salt de la Perdiu, retornarem al GR fins a veure a la nostra esquerra un rastre de sender en sortir del petit bosc a peu de paret i que ens condueix inequívocament a la Via Ferrada de Puig Arnau.

Descriure aquesta ferrada no és fàcil, ja que per bé que és genial per retornar quan els barranquistes hem descendit el Saltant de la Perdiu, no és una ferrada típica de les que ens vé a la ment actualment; graons que a voltes són generosos i d'altres se separen excessivament obligant-nos a fer passos llargs, sumat a un cable que no es pot anomenar de vida, ja que les conseqüències d'una caiguda damunt d'aquest són, com a mínim, imprevisibles.

Sigui com sigui, és molt recomanable dur material per autoprotegir-nos en progressar per la ferrada de Puig Arnau.

Arribats al capdamunt d'aquesta ferrada tombarem cap a l'esquerra, cercant, a voltes fites, altres vegades rastres de camí per trobar un sender ample que prendrem a la dreta cap a Cal Pubilló.

En aquest punt, retrobarem el GR, i el prendrem a la dreta. Compte, però, dins el complex de Puig Arnau - Pubilló, el GR es torna un xic complex de seguir. El més fàcil és seguir l'asfalt fins a la cruilla de carreteretes, i prendre la carretera que va en sentit sud, i just al primer trencall a la dreta, reprendre el GR.

No cal, però tampoc està de més dir-ho, que ens trobarem dins una propietat privada que a més es dedica a l'habitatge turístic, així que el nostre comportament ha de ser el més curós i discret possible.

Seguint el GR passarem una línia elèctrica, aquí reactivarem els nostres sentits per trobar el sender que a l'esquerra mena cap a Canalda, aquest camí esdevé pista, i ens duu a una cruïlla sota una bassa i en vistes de les cases de Puig-Arnau. Prendrem la primera pista descendent a la dreta, just abans de creuar la rasa i en direcció sud, passant la Devesa i cap a la Creueta, on en una nova intersecció tombarem a la dreta resseguint la carena de la serra de Puig-Arnau.

Caminarem prestant atenció a trobar el camí que duu al Pont Penjat de Canalda, passant primer una bifurcació a l'esquerra, just després de la qual passarem una minúscula franja d'arbres per retrobar la carena oberta. Habitualment una fita indica el punt on cal mirar a la dreta per veure l'antic cartell, blanc, ja amb les lletres mig desdibuixades i que marquen l'inici del camí que baixa al Forat Negre i al Pont Penjat de Canalda.

Aquí el camí davalla cap al torrent, i a causa de l'antiguitat i la falta de manteniment cal restar atents a on posem els peus, doncs algunes travesses que féien de graons, són ben podrides i només hi resta el ferro que abans la sustentava, i ara ens podria fer mal. Amb tot, seguirem el camí i trobarem la bifurcació cap al Forat Negre, un amagatall on s'havia estat gent que no volia anar a la guerra. La instal·lació per arribar-hi és ben peculiar, però si no fem res estrany, no comporta cap mena de perill, ferros gruixuts i rovellats ens faciliten la progressió; el cable de "vida", en canvi, necessitaria un canvi, sobretot per deixar d'escanyar els arbres on són lligats.

Aquest tram és d'anada i tornada, així que haurem de tornar per on hem vingut per reprendre el camí cap al Pont Tibetà de Canalda, un camí ben bonic que ens durà a passar per una primera bauma, i una paret on si sóm observadors veurem una part conglomerada més argilosa damunt la qual reposa un conglomerat més dur, és un bon lloc per entendre com l'erosió es menja franges més dèbils i dóna pas a les baumes, tan habituals a la zona. Passarem ja cap al final per una petita i molt baixa bauma amb una portella de fusta en una paret d'argila, lloc on vàren dormir durant setmanes els equipadors del pont penjat i la ferrada del Torrent de la Perdiu. Falta poc, ben aviat arribarem a aquest interessant pas.

Segurament en veure el pont ens sobtarà la gran quantitat de cables que el sustenten!

Arribats aquí tenim diverses opcions, creuar el pont n'és una, seguir la ferrada resseguint la paret de la dreta n'és una altra, el que és obligat, quan hàgim acabat de visitar tots els racons d'aquest bonic indret, és tombar a l'esquerra en sortir a l'altre cantó del pont, resseguint el passamà fins a retrobar el camí desdibuixat a dins del bosc, que tomba per sota el Serrat del Castell i va a cercar el Torrent d'Urdell.

Creuarem el torrent i veurem (torrent amunt) un camí ben marcat que sembla voler remuntar el marge hidrogràfic dret del torrent (el marge esquerre si mirem torrent amunt). Aquest camí ens conduirà a resseguir un vailet i trobar l'antic abocador on masies de Canalda llençaven la brossa al torrent, un altre costum agradable i sortosament extint.

Seguint aquest sender remuntarem la costa cap al poble de Canalda, que travessarem, passant per davant l'ermita de Sant Julià, cap a l'Estudi de Canalda i reprendre el GR1 cap a la Casanova i per sobre d'aquesta, cap al cotxe, punt d'inici i final d'aquesta bonica i feréstega ruta.

ATENCIÓ: Parts del tram han estat corregides sobre mapa degut als errors de la senyal GPS per la proximitat de cingleres, parets, o zones enclotades.