Descens del Salto del Nervión (222 mts.)

• Activitat: Barranquisme a Euskal Herria
• Altres toponímies: Nacedero del Nervión, Nerbioi
• Punt de sortida: Delika
• Població més propera: Delika
• Combinació de cotxes: si, 15 km (aquí es descriu el descens sense fer-la)
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 501563
  • Y: 4754026
• Temps d'Aproximació: 1h30'
• Temps de descens: 2h o més segons grup i experiència
• Temps de retorn: 1h 15'
• Dificultat: v6 a1 III
• Ràpel més llarg: 160mts
• Cartografia:
  • Geo Euskadi
  • IGN
• Bibliografia:
  • No en coneixem cap, ens en podeu recomanar als comentaris
• Cordes:
  • 1*200 + 2*60
    • Amb el 200 podem fer els 4 fraccionaments per accedir al ràpel volat + el propi ràpel de 160mts. sobradament.
• Material recomanable:
  • 3 Protectors de corda
  • 6/8 mosquetons simètrics per la capçalera
  • Guants per no cremar-vos
  • Cordinos de substitució
  • Material per equipar en cas de manca d'ancoratges.

CONTRACTA UN GUIA DE BARRANCS

NOTA: El plantejament per a fer aquest descens va ser, primer, pujar amb cotxe i apropar-nos al salto del Nervión per amagar-hi el material necessari per, després, tornar a baixar a Delika, pujar a peu per fer el descens, i en acabat, tornar de nou amb cotxe a la capçalera per recuperar la corda del ràpel principal des de dalt.

Així que aquí hi trobareu descrits dos accessos, i dues aproximacions diferents per cadascun dels moments de l'activitat, preparació, descens i retirada de material.

ACCÉS A DELIKA: En el nostre cas veníem de Vitoria-Gasteiz en direcció nord per la carretera N-622 i prendrem la sortida 22 cap a Orduña per la A-2521.

Aquesta carretera ens durà a la ciutat d'Urduña o Orduña en castellà baixant un petit port de muntanya, veient ja si som observadors el Salto del Nervión a la nostra esquerra. Arribats entre grans plataners a la rotonda a tocar del poble, tombarem a l'esquerra en direcció a Burgos per arribar un centenar de metres enllà ja circulant per la BI-625 tombarem cap a Delika per la BI-4906.

Arribats dins el bonic poblet de Delika, ens trobarem una bifurcació que prendrem a la dreta tot creuant el riu dirigint-nos al popular Restaurant El Infierno; a la següent, tombarem altre cop a l'esquerra i més enllà, en una placeta on hi ha un petit parc infantil, a la dreta creuant per sota la via del tren just abans d'una pujada. En acabar la pujada, i abans de començar a baixar ja cap al Restaurante El Infierno, aparcarem a l'esquerra amb compte de no molestar, i just on retorna la via verda de Delika, camí que ens servirà de retorn.

ACCÉS A LA CAPÇALERA AMB COTXE: Per accedir el més aprop possible a la capçalera a fi de deixar-hi el material per l'endemà ens dirigirem a Urduña i prendrem la carretera A-2521 en direcció a Burgos i corba rere corba remuntarem cap al Puerto de Urduña. Ja a l'altiplà la carretera esdevé la BU-556 i hi trobarem, a l'esquerra, l'aparcament del Salto del Nervión. Com que hi anem entre setmana o fora de temporada, suposem, la barrera és oberta i podem apropar-nos encara més al Salto del Nervión per una pista pavimentada a trossos i amb força forats, fins a la Casa del Parque del Monte Santiago i el tercer parquing del Salto del Nervión, a 1,8 km del Salto del Nervión.

APROXIMACIÓ AL SALTO DEL NERVIÓN

APROXIMACIÓ DES DEL PÀRKING DEL SALTO DEL NERVIÓN: Per a deixar amagat el material per a fer el descens, o per, en acabat el descens, accedir de nou a la capçalera per recuperar la corda del ràpel principal, des del darrer aparcament del Salto del Nervión prendrem la pista que surt cap a l'est entre la Casa del Parque i l'aparcament en direcció al Mirador del Salto del Nervión i el propi Salto del Nervión. El camí és una pista forestal ampla i en bon estat, i trobarem algunes marquesines com si fossin parades d'autobús. Arribant a tocar de la llera del Riu Delika trobarem una estàtua a la dreta, i un mur que custodia el camí a banda i banda. Depassat el mur, la darrera marquesina de bus.

Aquí el camí tombarà a l'esquerra i ja veurem al fons el Mirador del Salto del Nervión, a la nostra dreta i custodiant el riu Delika una tanca de fil metàl·lic amb punxes ens ofereix dos passos habilitats per accedir a la capçalera del Salto del Nervión.

APROXIMACIÓ DES DE DELIKA PER FER EL DESCENS AMB UN SOL COTXE: Des de l'aparcament descrit a l'accés a Delika, retrocedirem de nou passant per sota les vies del tren i arribats a la placeta tombarem a la dreta i obviarem el primer trencall per anar a creuar de nou les vies del tren pel carrer que caminem. Aquesta pista o carrer fa un zig-zag entre dues cases i puja cap a una tercera en una corba a l'esquerra molt allargassada, ja als afores del poble. Ja acabant aquesta corba trobem a la dreta una pista que duu a un cobert, per sota d'aquest, però, una pista segueix per l'esquerra, havent de creuar una porta que procurarem deixar tal i com hem trobat.

D'aquí estant seguirem sempre aquesta pista que de mica en mica es va degradant, però que puja directa a buscar un pas que guanya la cinglera del Cañón del Nervión. Arribats a l'altiplà, veurem a la nostra esquerra el poblet d'Untzaga, i nosaltres prendrem la pista cap a la dreta en direcció al Salto del Nervión, durant tot el nostre camí per l'altiplà un vent suau de sud ens ha estat bufant de cara pràcticament de forma continuada.

És important seguir la pista fins al Salto, doncs si la deixem per recórrer el fil de la cinglera farem més distància de tan sinuosa com és. Un cop arribem al salto, cercarem altre cop la millor manera de superar la tanca amb fil de punxes per arribar de nou a la capçalera, ara ja, a punt per a fer el descens.

EL DESCENS DEL SALTO DEL NERVIÓN

Ja equipats i amb els nervis a flor de pell per l'alçada que tenim per endavant, buscarem a la dreta hidrogràfica, i a terra, la instal·lació que amb un parabolt i un químic ens permet, amb un vuit de doble orella instal·lar la nostra corda per començar l'accés a la darrera lleixa de roca que ens permetrà fer el ràpel volat sense patir per fregaments de corda.

Així doncs, instal·lada la corda a la capçalera, baixarem d'esquena al salt del Nervión i baixarem a una lleixa de roca ben ampla, on de seguida trobarem, uns dos metres escassos per sota, un primer parabolt amb anella on fraccionar. Compte, doncs entre la capçalera i aquest parabolt ja es produeix un fregament important, tot i que no sembla crític i es pot gestionar amb un protector, o fins i tot tenint cura tant en el descens com en l'ascens, ja que no cal traccionar amb molta força de la corda, ja que la lleixa és prou còmoda de caminar-hi.

Un cop fet aquest fraccionament, farem el següent, sempre tendint a la dreta hidrogràfica uns cinc metres i altre cop en un parabolt amb anella, en una minúscula lleixa que ja comença a penjar sobre la gran vertical, les emocions es desboquen, i ens hem de contenir tant els nervis per l'alçada, com la felicitat de poder fer aquestes activitats. Seguirem, descendint buscant la lleixa més ampla i còmode que tenim uns dos metres per sota nostra, on trobarem una reunió de dos punts amb anella, units per cordino. Comença el descens, aquest és el penúltim fraccionament, ja que ens resta encara de baixar uns quatre metres, en una minúscula repisa, uns quatre metres per sota, on un parabolt amb anella, amb un segon parabolt per damunt per si volem reforçar el fraccionament, ens situa ja al punt on hem de llençar ben bé 150 o 160 metres de corda per fer el ràpel llarg del Salto del Nervión.

Compte però perquè entre aquest darrer fraccionament, i la reunió anterior, s'hi produeix el fregament més important de tota la capçalera, i cal protegir la corda de la forma adequada, així que si només teniu un protector de corda, reserveu-lo per aquesta part de l'accés al ràpel del Salto del Nervión.

Instal·lada la corda (amb el nostre 200 hem pogut instal·lar la capçalera i el ràpel, i ens ha sobrat corda a la base), començarem a poc a poc a fer els prop de 160 metres de ràpel volats que conformen la part alta del Salto del Nervión, a poc a poc, anirem davallant, amb molt de compte de controlar la velocitat, i que el nostre descensor Stop no s'escalfi en excés. La paret s'anirà allunyant de nosaltres fins a l'extrem que podem arribar a quedar a una vintena llarga de metres de la roca, sent un impressionant rapel amb unes vistes al Cañón del Nervión espectacular. Durant el descens, serem l'atractiu principal de tothom qui s'atansa al mirador per veure el Salto del Nervión.

Ens prendrem vora deu minuts per a recórrer els 160 metres de corda fins a la gran repisa que hi ha a uns 55/60 metres per damunt del gran caos de blocs que hi ha a la base del gran Salto del Nervión.

A la lleixa reposem, i endrecem la corda sobrant del 200 per tal que no s'enganxi amb cap roca i ens pugui impossibilitar la recuperació des de dalt, l'Òscar, amb bon criteri proposa, i així ho fem, de deixar la corda sobrant ben recollida i penjant del ràpel, així, al no tocar terra, l'aire no la podrà enredar amb les roques que hi ha per tot arreu.

Amb les altres cordes, buscarem la capçalera del passamà, equipat amb dos parabolts i anella, que ens permeten superar amb seguretat una petita canal que va cap a la dreta; aquesta canal és plena de rocs inestables, així que cal avançar amb compte, i sobretot, tenir compte al recuperar la corda del passamà, doncs és fàcil que s'enganxi entre blocs.

Al final del passamà una instal·lació prou precària, un spit amb maillon, i un parabolt amb anella ben oxidat ens permeten de davallar els darrers 55 o 60 metres que ens separen de la terra "ferma", i hi posem cometes, perquè ens trobarem enmig d'un gran caos de rocs i blocs caiguts del salto. Així doncs, reforcem aquesta reunió amb un cordino nou, ja que no ens fiem del que hi ha i fem aquest darrer i també bonic ràpel.

RETORN DEL SALTO DEL NERVIÓN

Ja al caos de blocs a la base del Salto del Nervión, recollirem el material que hem baixat fins aquí i ens posarem a davallar aquest imponent i vertical caos de blocs, ja procurant posar la vista a la banda dreta, doncs hi hem de trobar un petit caminet, força a la part baixa que ens permetrà de superar els dos ressalts que hi ha i que no podríem baixar desgrimpant ni molt menys caminant. Aquest caminet és poc definit al començament, però ja en retrobar-se amb el riu Delika, es torna en un sender ben fressat i que, a estones per la dreta, d'altres per l'esquerra, anirà creuant el riu Delika anant a buscar la via verda de Delika que veurem sortir en forma de pista per la dreta del riu. Nosaltres però, per descuit seguim el camí per l'esquerra, ascendint el marge esquerra, observant un avenc prou gran a tocar del camí al fons del qual s'hi pot sentir un curs d'aigua. Seguint aquest camí, arribarem també a la pista de la via verda de Delika, i que ens durà, al cap d'haver caminat una hora llarga, al cotxe que tenim a tocar del Bar Infierno, als afores del poble de Delika.

Ara només ens queda prendre el cotxe, accedir a la capçalera altre cop, però ara des de l'aparcament de la Casa del Parque, i recuperar la corda del ràpel principal, altre cop, però ja més tranquils, reviurem els nervis de primera hora del matí.

Sens dubte una activitat espectacular! Ens restarà doncs l'ocasió de tornar buscant un descens diferent al d'avui, algun dia que l'aigua del riu Delika brolli i salti amb nosaltres els 222 metres del Salto del Nervión.

Circulen per internet dos croquis diferents del Salto del Nervión, malgrat que els compartim tots dos, pensem que el més acurat, en quant a alçades, és el que es reprodueix a tot color i que xifra els rapels en 15-150-60.

ATENCIÓ: El tram de barranc ha estat modificat sobre mapa per eliminar els punts errants per falta de senyal de GPS.
Preneu-lo com a mera referència per a la localització del barranc, l'aproximació i retorn, si que han estat enregistrades amb GPS afegint algunes correccions sobre mapa en el primer tram del retorn a causa de la manca de senyal.

Observareu que el track no inclou l'accés al Salto del Nervión des del pàrquing de dalt, hem pensat que de tant indicat com està, a ningú li caldrà la companyia d'un GPS per trobar-ho.