El Grau de l’Ós, una joia natural amagada a la Cerdanya

• Activitat: Senderisme a la Cerdanya
• Punt de sortida: Àrea de Servei Porta Cerdanya
• Població més propera: Riu de Cerdanya
• Distància: 12,9 quilòmetres aprox.
• Desnivell positiu: 350 metres aprox.
• Temps: 2h52' gairebé sense parades
• Dificultat: Fàcil - el pas equipat del Grau de l'Ós és l'única dificultat a considerar
• Cartografia/Bibliografia:
  • Moixeró - la Tosa (Ed. Alpina - 1:25.000)

Sigui quin sigui el nostre punt de partida, ens dirigirem a la banda nord del Túnel del Cadí, on trobarem una Àrea de Servei anomenada Porta Cerdana.

Si hem resseguit la C-16 en sentit Nord, ens serà tan fàcil com accedir a la dita estació de Servei per la sortida que trobarem alguns centenars de metres després del peatge del Túnel del Cadí. Aquesta Àrea de Servei disposa d'un ampli aparcament on podem deixar còmodament el nostre vehicle.

Si del contrari, venim en direcció Sud, ja a la C-16 i en vistes al sector de Coma Oriola de Masella i la Tossa de Das, entrarem també pel trencall de l'Àrea de Servei, però deixarem enrere la benzinera que ens quedarà a l'esquerra per seguir recte fins a trobar l'encreuament que busca el canvi de sentit, indicant Riu de Cerdanya a la dreta, i Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Andorra a l'esquerra, per on tombarem, creuant per sota la C-16 i ja a l'altre cantó veurem a sota, a la nostra esquerra, l'aparcament on deixarem el vehicle (a la dreta veiem la carretera que marxa cap a Urús, que hem d'agafar per trobar el camí d'inici).

El Grau de l'Ós de Bellver, la ruta pel Serrat de les Esposes i el poble de Canals

Bo i sortint de l'Àrea de servei prop de Riu de Cerdanya, ens dirigirem a la carretera que porta a Urús i en prendrem el primer trencall a la dreta, cal parar atenció a aquest detall doncs el segon dels trencalls ens durà a l'Ermita de Sant Grau i no pas a les instal·lacions del Túnel del Cadí, a la confluència del Torrent de la Fou amb el de les Canaletes.

Així doncs superades les instal·lacions, el nostre camí ressegueix el mur que hi ha al sud d'aquestes, delimitant els torrents fins a creuar per sota la C-16 a través d'un tub de considerables dimensions i que ens durà a trobar-nos amb el torrent del Grau de l'Ós, que prendrem a l'esquerra, en sentit ascendent, val a dir que fem la ruta un dimecres qualsevol de novembre, sota un fred moderat d'un hivern que no acaba d'arribar, i els torrents es troben ben gebrats durant tot el dia.

Un cop hem pres doncs el torrent del Grau de l'Ós, aquest ressegueix just per sota la C-16, en el seu tram més proper a la carretera totalment pavimentat, i talment com si anéssim a buscar la boca nord del túnel, fins a creuar una barrera metàl·lica i, al cap de pocs metres, entreveure el preciós inici de l'engorjat, a la dreta del qual encara penja un antic cartell d'ICONA, qui anys enrere "tenia cura" de molts dels nostres espais naturals.

Doncs bé, del torrent del Grau de l'Ós ben poc en podem descriure amb paraules, gairebé ni tan sols amb fotografies, val molt la pena destacar que, de sobte, ens endinsem en terreny totalment salvatge, on trobarem ben poques petges humanes en la pròxima hora de progressió per aquest preciós paratge, que ens farà oblidar de ben segur la remor de l'anar i venir de cotxes que ens ha acompanyat fins ara.

El llit del Grau de l'Ós és el característic d'un torrent sec, ple de còdols arrodonits i altives parets que en alguns trams mostren unes formes totalment sinuoses fruit de l'acció i la força de l'aigua durant anys i panys.

No podrem fer altra cosa que anar ascendint el torrent, així que no té pèrdua i la nostra única preocupació serà anar descobrint, ara alguna via d'escalada equipada amb parabolts, que ha de ser perfecta per escalar els dies calorosos d'estiu, però sobretot, sobretot, hem de procurar restar totalment embadalits mirant les formes i l'entorn, descobrint alguns túnels verticals formats de manera natural a les roques de les parets, també superant de tant en tant alguna grimpada molt senzilla fins a arribar al punt que rep el nom de Grau de l'Ós, un gran bloc encastat al bell mig del torrent formant dos passos molt verticals a esquerra i a dreta (en sentit ascendent).

Aquest pas es troba equipat per la dreta amb una escala que, si som una mica curts de cames, ens pot costar d'arribar al primer graó, i posteriorment amb una cadena que ens ajudarà a acabar de sortir d'aquesta mena de tub vertical pel qual no podem pas dir que ens resulti còmode de transitar, especialment ens molesta la motxilla. Pot resultar  molt pràctic ascendir amb el cos mirant al fons del forat i no pas mirant l'escala tal com ho faríem en condicions normals. No té cap complicació per a qualsevol persona que es mogui mínimament per entorns muntanyosos on sovint trobem aquestes creatives solucions per a superar passos concrets. Sí que paga la pena, però, destacar que hem de parar compte amb l'escala, doncs el pas dels anys no ha perdonat als ancoratges que la uneixen a la roca, i són pocs els que la mantenen encara adherida a la paret, i si la fem bellugar de forma brusca, podríem acabar de trencar els que queden sencers, i deixar el pas impracticable a persones amb poques nocions d'escalada.

Superat doncs el Grau de l'Ós, continuarem resseguint el torrent, de fet sense altra opció, descobrint a la nostra dreta una interessant cova alçada uns metres més enlaire de la llera del torrent, l'interior de la qual és una enorme cúpula foradada en tres punts per on entra una abundosa claror.

El torrent anirà perdent a poc a poc el seu caràcter encaixonat, tot i que recuperant-lo tímidament també de tant en tant, anirem seguint-lo en sentit ascendent força tros fins trobar a l'esquerra una paret de totxanes amb una porta, també alçada a l'esquerra del torrent (recordem que en sentit ascendent).
En algun indret hem llegit que aquesta petita bauma, que s'ha tancat i conté al seu interior encara una petita habitació, hauria pogut ésser construïda per a emmagatzemar material per a unes mines properes. Si la memòria no ens falla, ho hem llegit al bloc Engarrista, qui també descriu molt bé aquesta bonica ruta.

Passada aquesta bauma tancada artificialment, moltes descripcions donen per acabat el torrent i descriuen com al cap d'uns metres trobarem a l'esquerra un camí que surt del torrent. Aquí volem fer especial esment al fet que encara ens resta una bona tramada remuntant el torrent, que ara més que engorjat i encaixonat esdevé una riera força vestida de vegetació i a la dreta de la qual a poc a poc van fent acte de presència les altives cingleres del Serrat de les Esposes. Que ningú s'impacienti doncs buscant un corriol a l'esquerra amagat entre boixos, possiblement primer el torrent s'omplirà d'aigua, obligant-nos a fer saltirons de roc en roc per no mullar-nos els peus, i al cap de força estona, veurem de forma molt i molt evident, com de sobte el torrent s'eixampla, i la vegetació a la banda esquerra desapareix perquè l'espai l'ocupa una generosa pista que remunta a un amplíssim i preciós planell, la part baixa dels plans de Riumajor.

Així doncs i a risc de fer-nos pesats, volem remarcar que en l'ascens pel torrent no cal que estiguem pendents d'altra cosa que de restar bocabadats davant d'aquesta preciosa i amagada joia de la naturalesa que la Cerdanya, com en tantes ocasions ens brinda.

Un cop doncs haurem abandonat el torrent per la pista, aquesta ens durà a vorejar els prats de Riumajor cercant-ne la seva part alta i on encara hi veurem vestigis d'antics murs de pedra, sent-nos fàcil fer volar la imaginació al passat i veure aquests prats amagadíssims, aprofitats en forma de pastures o qui sap si també de plantacions.

Just quan estem a punt de deixar enrere els prats de Riumajor, trobarem un cartell indicador on podem prendre a la dreta el camí de Cavalls del Vent cap al Refugi del Serrat de les Esposes; a l'altre cantó de la rasa, però, veiem entre els arbres la teulada de la Barraca de Riumajor, com que és molt a prop, no perdem l'ocasió de passar-hi a donar un cop d'ull per comprovar-ne l'estat, que a novembre de 2020 és correcte, totes les finestres tenen els tancaments, i la llar de foc es manté dempeus, per bé que la darrera persona que hi passà no tingué cura de deixar llenya assecant-se per a la propera persona que hi pogués passar buscant aixopluc.

Retornarem però al camí de Cavalls del Vent, degudament senyalitzat amb uns punts de pintura taronja i que en poca estona i suaument ens remunta fins al preciós indret on trobem el Refugi del Serrat de les Esposes i on arriba una pista en molt bones condicions per al trànsit de vehicles que puja des de Riu.

Com que en aquesta ocasió ens trobem en un dimecres qualsevol en plena pandèmia no veiem activitat al refugi, així que ni tan sols hi parem i seguim amb el nostre camí, ara ja de retorn, però que abans ens durà al poble abandonat de Canals, passant per una bonica font de pedra amb uns abeuradors per les vaques i eugues que encara pasturen aquestes contrades, coneguda com la font de la Mollera, tot i que al refer la font per a abeurar el bestiar, la mollera ha desaparegut en bona mesura (i passarem sense mullar-nos els peus).

Passarem doncs per sota del petit poble abandonat de Canals, del qual en resten amb prou feines quatre parets d'algunes cases i els bancals o feixes per al cultiu, i seguirem davallant per un camí ben ample, que sembla que anys enrere hauría estat el camí de ferradura per accedir al poble de Canals, doncs en el seu tram més sinuós encara conserva alguna paret ben alta que evita que s'esllavissi alguna de les pronunciades corbes que va fent el tortuós camí que ens baixa de nou al torrent del Grau de l'Ós, a tocar de la boca nord del Túnel del Cadí.

Des d'aquí, poc més a descriure, tornarem a endinsar-nos en un entorn terriblement humanitzat, però amb el preciós record a la retina del nostre pas pel Grau de l'Ós, aquest feréstec i preciós racó, com tants en té la gran comarca de la Cerdanya, esperant a qui sap buscar-los, trobar-los i respectar-los pel bé de totes i tots els qui hi arribaran darrere nostre.

ATENCIÓ: Parts del tram han estat corregides sobre mapa degut als errors de la senyal GPS per la proximitat de cingleres, parets, o zones enclotades.