La Cresta de Peguera, el Berguedà

• Activitat: Senderisme / Escalada
• Punt de sortida: Coll de Peguera
• Població més propera: Fígols
• Distància: 1,54 quilòmetres
• Desnivell positiu: 162 metres aprox.
• Temps: una hora anant per feina
• Dificultat: Fàcil Només un pas de IV cap al final de la cresta, ja molt "sobat" ens dificultarà moderadament la progressió.
• Cartografia:
  • Rasos de Peguera - Serra d'Ensija (Ed. Alpina 1:25.000)
• Material recomanable: En la nostra darrera visita, la reunió del IV d'escalada es trobava bandalitzada. Dur una cinta per assegurar des del pi que hi ha a la capçalera.

Bo i prenent Berga com a punt de partida, tenim dues opcions, si duem un vehicle tot terreny, pot ser una bonica excusa per pujar a l'estació de Rasos de Peguera i de l'aparcament d'aquesta, prendre la pista que baixa cap al poble abandonat de Peguera, darrere del qual veurem de forma molt evident la cresta que formen els Cingles de Griell.

Si del contrari, tenim un cotxe de ciutat, prendrem la C-16 fins a just passada la ja tancada Central Tèrmica de Cercs, prendre el trencall cap a Sant Corneli i Fígols. Una bonica i revirada carretera ens durà a recórrer alguns dels vestigis més importants de la mineria al Berguedà. Seguirem aquesta carretera bo i creuant algunes colònies mineres seguint sempre en direcció Fumanya i Peguera. Quan en una recta de la carretera enmig d'un planell trobem el desviament a l'esquerra on el senyal únicament indica el poble abandonat de Peguera, nosaltres seguirem per la pista asfaltada per creuar la rasa de l'Aimada de Cal Manuel, resseguint els cingles de Griell per baix i remuntar lleugerament fins a  deixar el cotxe just abans d'una corba molt tancada i que tomba a la dreta, just a la punta dels cingles de Griell.

Aproximació a la Cresta de Peguera

Si hem deixat el vehicle al poble de Peguera, només hem de creuar per l'esquerra del gran roc que custodia el poble abandonat de Peguera per, un cop a l'altra banda, trobar-nos de cara amb la cresta de Peguera.

Si d'altra banda, hem deixat el cotxe al Coll de Peguera, a la vora de la pista asfaltada que va a Rasos de Peguera, sortirem de la carretera per l'aresta de la corba, o baixarem un tros més la pista per deixar-la a l'esquerra, bo i resseguint la cresta per sota, sense camí massa evident, estant sempre alerta a mà esquerra de trobar el moment que ens sembli més indicat per pujar al llom de la cresta de Peguera.

Seran moltes les ocasions que ens oferirà la cresta per pujar-hi, però recomanem allargar fins a força enllà, així no escurçarem massa l'activitat, que ja de per si no és gaire llarga.

Descripció de l'escalada de la Cresta de Peguera

La pràctica totalitat de la cresta de Peguera no ens demana altra forma de progressar que senzillament caminar pel seu llom, llevat d'algunes grimpades molt puntuals i petits trams de cresta, alguns d'ells equipats amb parabolts per ser assegurats malgrat que alguns parabolts ja han estat bandalitzats, tot i això tots els trams de cresta són evitables, i si tenim algun problema, la Cresta de Peguera ens permet múltiples escapatòries a la nostra esquerra.

Així doncs, la cresta de Peguera és una bona excusa per sortir a passar un matí divertit, sense patir per les dificultats tècniques, amb un xic de sensació d'aventura però amb un compromís baix en cas de tenir algun tipus de problema.

Com hem dit bona part del temps i molt en especial al començament de la cresta de Peguera únicament caminarem per damunt d'aquesta fins que a mesura que anem avançant per la seva carena, aquesta s'anirà estrenyent sota nostre a més de tornar-se un ambient més aeri, ja que en alguns trams veiem a la nostra dreta tota la timba als nostres peus.

Arribats al punt culminant de la cresta trobarem a la dreta una instal·lació de ràpel, que ens permet baixar amb seguretat els 10 metres aproximadament de desnivell que tenim davant nostre, tot i que es pot desgrimpar amb compte, com que portem la corda, no dubtem en fer-la servir per a baixar amb tota seguretat fins al primer dels tallants que fa la cresta. A partir d'aquí la cresta manté de forma més o menys continuada un caràcter irregular, amb trams més tècnics i distrets, la roca calcària aflora arreu formant agulles i bretxes que es van alternant obligant-nos ara a grimpar, ara a desgrimpar sense massa inconvenient, tret d'algun passet de III però que no resulta problemàtic.

En un punt de la cresta, la desgrimpada la farem amb certa tendència a la dreta i arribarem a un grau ple de boixos a l'altra banda del qual veurem l'evident xemeneia que amaga el pas d'escalada de IV grau, força gastat ja, francament no el recordàvem així de quan anys enrere freqüentàvem la cresta més sovint.
Aquesta escalada es troba equipada amb dos tensors químics per assegurar-la, i un espàrrec de parabolt, ara sense xapa a la capçalera que permetia assegurar al segon o segona escaladora. A dia d'avui es pot fer sense problemes des d'un petit pi que hi ha a la sortida de l'estreta xemeneia.

La cresta segueix, vorejarem la roca amb tendència a la dreta per enfilar de nou la cresta i arribar així al següent ràpel, també opcional doncs es pot desgrimpar per la dreta si es va amb compte, al nostre parer és més fàcil de desgrimpar aquest que no pas el primer dels ràpels.

Amb tot, aquest ràpel d'uns 15 metres d'alçada com a molt té una sortida molt dolenta doncs tendeix a fer-nos fer un pèndol per sortir de la reunió.

Superat aquest ràpel, arribem de nou a una bretxa que ens permet deixar la cresta a l'esquerra per sortir a uns preciosos planells plens de boixos, o enfrontar-nos, a la banda dreta de l'enorme gendarme que tenim davant, on trobarem una escalada d'uns 8 metres i IV+ de grau, també instal·lat amb químics i que ens permet pujar dalt del gendarme per, des de la mateixa reunió de l'escalada, fer el ràpel. Cal anar amb compte en aquesta part, doncs no hi ha molt d'espai al punt culminant de l'agulla.

Superat el ràpel final de 15 metres quedem a la base de la darrera agulla, de nou als planells plens de boixos que hem esmentat abans, i on podem trobar diverses vies molt mal equipades que escalen el vessant solei de la cresta de Peguera.

Per a retornar al cotxe, només haurem de buscar entre els boixos un petit camí que segueix la mateixa direcció que la cresta per arribar al Coll de Peguera on tenim el cotxe.

En resum la Cresta de Peguera és una activitat molt divertida, més encara per a qui no està avesat a aquest tipus de terrenys i resulta excel·lent per a iniciar-se o sortir a practicar tècniques de progressió en crestes. A més pot resultar interessant per a fer-la amb canalla.

Si creiem que aquesta activitat se'ns farà curta, o bé volem acabar d'arrodonir el dia, podem entretenir-nos encara més recorrent els carrerons del poble abandonat de Peguera, i fins i tot enfilar-nos al roc de Peguera. També podem allargar el dia, si tenim prou temps i pujar a la Serra d'Ensija que ens ha custodiat en tot moment, pel curiós però perdedor camí que remunta la rasa de les Pedregoses, que surt dels Pedregassos amunt cap al coll que hi ha entre el Pla de les Tores i la Creu de Ferro.

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

ALERTA: El track ha estat modificat per tal d'eliminar punts errants.