SOTA L’AIGUA DEL PANTÀ DE LA LLOSA DEL CAVALL …

En aquesta entrada al blog de Relleus, us convidem a fer un petit viatge per la història recent de la Vall de Lord, al Solsonès, fins que les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, al 1997 començaren a anegar aquestes valls, i a deixar algunes cases, camins i ponts sota el pantà. Estem parlant, amb tota seguretat, d’un dels canvis que més ha marcat el caràcter, l’economia, les comunicacions i el paisatge de la Vall de Lord, és doncs, la construcció de la presa de la Llosa del Cavall, un dels majors impactes a la vall, donant lloc al pantà d’aigües turqueses del qual ens servim avui dia, per a navegar amb caiac.

 

Sóm l’any 1980, i a la Vall de Lord ja fa anys que sonen veus que un pantà engolirà la vall que el Cardener forma entre Sant Llorenç de Morunys, i la Casa de la Llosa del Cavall; abans això no passi, sortim a conèixer-ho !

Venint de Berga, la carretera creua el pont de Codines, passant per la casa de Codina, veient també casa Blanca i la Rajoleria, una bòvila (zona de la fàbrica Knauf)

D’aquí, la carretera fa baixada tot passant pels Estevats (ara, la nostra platja). Abans de creuar el pont del Cardener, ja sentim la flaira de porc, doncs tenim una granja a prop, i trobarem a mà dreta, una pista que ens duu a la fàbrica Tèxtil Pirenaica, i el salt d’aigua del Molí del Monegal (actual cua del pantà, on el riu Cardener alimenta la Llosa del Cavall).

Just al pont del Cardener, deixem la carretera, i seguim les aigües del riu, riu avall arribem en breu al lloc conegut com Aigüesjuntes, on confluïen el riu d’Aigua de Valls i el Cardener, just on ara trobem l’illeta.

Aquí ens aturem un moment, deixarem un moment la vall principal, la del riu Cardener per a seguir una mica el riu de Valls, remuntant les aigües d’aquest, per conèixer què amaga la que és al nostre parer, la cua més bonica del pantà de la Llosa del Cavall.

Així doncs, riu de Valls amunt, trobarem una bassa característica on la canalla del poble baixaven a banyar-se, i seguim amunt.
Enmig de pescadors passarem per cal Paella (ara sota les aigües) que ens queda a l’esquerra, seguim remuntant el riu i arribem al torrent de la Barata, que baixa de Pratformiu, i se’ns incorpora per l’esquerra, en aquesta rasa hi ha una cova on anys ençà s’hi va trobar un esquelet humà. Però tornem al riu de Valls, seguim remuntant el riu i trobem Castelltort Nou, que queda fora de terreny inundable, així que a dia d’avui encara ho podem veure.
A l’altre cantó de riu, sota la cara nord de Busa i a la falda dels Bastets, entre el tossal de la Maça i el Confús, hi trobem Castelltort Vell, on encara avui dia hi trobem les restes d’una església, una cisterna i construccions variades ja derruïdes, que diuen, servia de torre de vigilància, en època d’invasions mores, éssent part d’un sistema de torres per a comunicar-se, aquesta en concret, amb una altra a l’indret de Vilasaló.
Encara més amunt, arribarem a Cal Ballarà, amb el seu pont i l’antiga mina de ferro; arribats després, a les restes del molí del Guix, hem arribat al final del que la cua de Riu de Valls ha anegat.
Antigament, a cada peu de rasa que baixa dels Bastets, hi havia una casa habitada, actualment només en queden les runes, la majoria d’elles, fora l’aigua.

 

Tornem a Aiguesjuntes, i recuperem les aigües del Cardener, per seguir riu avall, quan passem per la ara conegudíssima Cresta del Sol, possiblement una de les rutes d’escalada més concorregudes de la Vall de Lord, i arribem a l’estret de Vallonga, indret antigament conegut per la gent de la zona com la “Força de l’Esquirol”, sens dubte un nom ben peculiar del que no coneixem l’orígen, aquí hi havia un medidor del cabal del riu Cardener.
També en aquest indret, els ajuntaments de la Vall, reclamaven que s’hi instal·lés una represa, que mantingués sempre el nivell d’aigua alt, per tal que les vistes des dels pobles fós sempre la d’un llac plè, i no la d’un pantà, el nivell del qual va fluctuant.

Riu avall creuarem per sota el pont de Vallonga o Vall-Llonga, un pont romànic, tant alt, tant, que a alguns els fa dubtar del seu orígen romànic, però… només dubta qui no coneixia l’indret, i la força amb que podía arribar a baixar l’aigua del Cardener en aquest punt.
Aquest, el pont de Vallonga, fa de porta als planells de la masia de Vallonga, camps rics per als cultius.
A l’esquerra, la carretera que mena a la serra de Busa amb el mític torrent de les Set Riberetes, qui sap quants cotxes han quedat també sota el pantà per culpa d’aquesta costa; i també aquí, un ariet abastia d’aigua les Cases de Posada.

Riu avall, (actualment més o menys a 75 metres de fondaria de les aigües del pantà), hi ha el pont que els pren el nom, el pont de les Cases de Posada, que unia les cases amb el Santuari de Lord i la casa de Sallort.
Les Cases de Posada, situades en un indret on el relleu de la vall s’amorosia lleugerament, són actualment un indret de parada obligatòria si es visita la part mitja del pantà de la Llosa del Cavall; és un clàssic fer fotografíes a les vaques banyant-se i abeurant-se on els planells de les Cases de Posada es fonen amb les aigües del pantà de la Llosa del Cavall.

En aquest indret, el riu forma un important engorjat, al qual s’incorpora per la dreta e Clot de l’Infern o Rasa de Torroella, que en l’època en que visitem la vall, els anys 80, era un barranc prou interessant per a la pràctica d’un esport llavors força desconegut encara a Catalunya, el barranquisme.
Seguidament, aigües avall, trobarem un altre cua a la dreta, l’entrada a Vilamala on hi trobem el clot i la bauma de la Bonica, que durant anys va ser habitada per un grup de gent gallega, treballadors del carbó vegetal que s’explotava al Clot de Vilamala fins a finals dels cinquanta, havent canviat per complet la fesomia de l’indret de Vilamala, deixant el clot pelat, i farcit de camins i passarel·les artificials per a treure’n el profitós carbó vegetal.

Si seguim riu avall, a pocs metres, just abans de l’indret de la casa de la Llosa del Cavall, ens trobem amb l’estret on ara hi ha la presa de la Llosa del Cavall, indret del qual se’n conserva alguna fotografia, com la que il·lustra la capçalera d’aquesta publicació al blog de Relleus, una fotografia divulgada gràcies a l’Associació Cultural de la Vall de Lord.

 

Hem parlat de ponts.
Dels pons sota les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, n’hi ha poca informació a les xarxes, i igualment n’hem pogut reunir poca cosa fora d’aquestes.

Sobre el pont de Vallonga, hi ha un extracte d’un article de Manel Riu, publicat a la revista Cardener, i publicat al web del CEIP Vall de Lord, amb algunes fotos que hem reproduït en aquesta pàgina, així com també la seva pàgina corresponent a la Viquipèdia.
Un fet curiós sobre el pont de Vallonga, és que va ser l’únic que es va salvar de ser engolit per les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, de fet, aquest pont va ser traslladat pedra a pedra en un nou emplaçament, a la sortida del poble de Sant Llorenç de Morunys, en direcció a La Coma i La Pedra.

El pont de Vallonga, l’any 1976, abans de ser restaurat

 

Vídeo d’Isidre Blanc, del pont de Vallonga sobre el riu Cardener

 

Del pont de les Cases de Posada, poc n’hem trobat, més enllà de la pàgina a la Viquipèdia, i un parell de fotos que l’associació Canalda1100 va compartir a instagram, que també reproduïm aquí.
Aquest, de tant aigües endins que es troba, difícilment el tornarem a veure doncs com ja hem dit, es troba més de 70 metres sota les aigües del pantà i és una llàstima, perquè el pont, era molt més espectacular que, per exemple, el pont de Vallonga. A més a més, és curiosa la coincidència d’ambdós ponts, tant aprop, separats només per encara no dos quilòmetres.

foto del pont de les Cases, als anys 90, de @canalda1100 a instagram

 

el pont de les cases als 90, foto de @canalda1100 a instagram

L’altre pont que les aigües de la Llosa del Cavall han amagat, o almenys amaguen sovint, és el que es deixa veure més freqüentment, quan les aigües escassegen al pantà de la Llosa del Cavall, el pont de cal Ballarà, que encara es manté d’empeus, i el podem visitar en èpoques de relativa secada, quan el pantà es troba menys abastit d’aigua i ens permet creuar d’una banda a l’altra del riu de Valls. Prop d’aquest, com ja hem dit, hi ha les restes d’una antiga mina o prospecció a la recerca de ferro.

 

Doncs fins aquí el viatge, ara toca tornar als nostres temps, però abans, podem recuperar aquest fragment del telenotícies de Televisió de Catalunya, on parlaven dels treballs de construcció del que és

El telenotícies de TV3 informava dels treballs de construcció de la presa del pantà de la Llosa del Cavall

 

Fins aquí és on han arribat els nostres coneixements, ens ajudeu ampliar-ne el contingut i la memòria d’aquest indret ?
Escriviu-nos un comentari, un correu, truqueu-nos, el que us sigui més còmode !

Índex dels continguts:

el pont de Vallonga sobre el Cardener, el seu emplaçament original

masia del Cavall, indret on ara hi ha la presa, als anys 70. Foto de l'arxiu de l'Associació Cultural Vall de Lord

Activitats que també et poden interessar …

T’animem a visitar la Vall de Lord, i, si t’ha resultat útil l’article, no oblidis compartir-ho ! ?

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *