Santa Cruz Trek

• Activitat: Senderisme al P.N. de Huascaran
• Punt de sortida: Vaquería
• Població més propera: Yungay
• Distància: 47 quilòmetres aprox.
• Desnivell positiu: 1050 metres aprox.
• Temps: 4 dies 3 nits comptant el primer dia fent Laguna 69
• Dificultat: Baixa/Mitja*
• Cartografia:
  • Cordillera Blanca Nord (Perú) - 1:100.000 (0/3a Alpenvereinskarte) 
  • APP Maps.ME
• Bibliografia:
  • Perú, 15 Trekkings y 45 Ascensiones - David Taurà (Ed. Desnivel)
• Època recomanable: mesos d'abril a octubre (època seca)

*  És importantíssima una bona aclimatació prèvia a l'alçada, ja que durant tota la ruta estarem rondant els 4000 metres, arribant a 4750.

En el nostre cas, hem aprofitat la primera de quatre jornades per a fer l'excursió a la Laguna 69 i així aclimatar un xic més abans de passar més dies en alçada.

Podeu llegir la crònica de la Laguna 69 aquí.

Per arribar al punt d'inici anirem ben d'hora, a les 6 del matí al Puente Quillcay de Huaraz d'on surten els "colectivos" a Caraz. Pararem a Yungay (ens costarà uns 8 soles i tardarem una hora i mitja), on hi ha una petita terminal de busos, dins la terminal buscarem el que es dirigeixi a Vaquería a la part alta de la terminal.
L'anada fins a Cebollapampa hauria de rondar els 15 soles i ens hauria d'ocupar més o menys una hora de trajecte en vehicle.

NOTA: Cal també tenir present que si no hem comprat el tiquet d'accés al Parque Natural de Huascaran, durant el trajecte fins a Cebollapampa, pararem a l'oficina de control i haurem d'abonar els 30 soles que val l'entrada per un dia, més encara, si com és el cas també anem a fer el trekking del Santa Cruz, podem pagar per un "boleto" de 4 dies o més de validesa, que costa 150€, així estalviem diners.

Fent la Laguna 69 de camí a Vaquería hem de tenir molt present que és vital llevar-se d'hora, sortint a tot estirar a les 6 del matí de Huaraz, només així, podrem pujar a la Laguna 69 i tornar a ser a Cebollapampa entre les 14 i les 15 hores, moment en què passa el darrer colectivo a Vaquería. Altrament, haurem de fer nit a Cebollapampa o en algun dels campaments propers.

Després, doncs, de fer la Laguna 69 i arribar de nou a Cebollapampa, veiem pujar el penúltim colectivo, un xic atapeïts acabarem d'arribar a Vaquería fent tres hores més de cotxe i pagar 30 soles més.

Santa Cruz Trek, etapa 1:

Unim en la descripció de la primera etapa els primers 30' fins a Collo per fer nit i la que és pròpiament la primera etapa, en la que caminarem unes 4h30' més.

Després d'haver passat el matí fent l'excursió a la Laguna 69 i sobretot recorrent la tediosa pista que creua el Portachuelo de Llanganuco fins a Vaquería, i havent parat ja en aquest darrer llogaret, trobarem davant les primeres cases el camí per on comença el Santa Cruz Trek.

Malgrat que la nostra intenció era arribar a dormir al primer campament de Huaripampa i així començar la ruta l'endemà, a Collo, però, el nucli que hi ha uns dos escassos quilòmetres camí enllà des de Vaquería, coneixem la senyora Júlia, que amb el seu castellà amb accent anglès d'haver estudiat a Estats Units ens explica que no trobarem cap campament a Huaripampa fins passades dues hores més de camí, i ens convida a acampar a la seva finca on ens ofereix aigua, una latrina i ens cuina un deliciós arròs amb carn i verdures.

L'endemà, després d'una primera nit on la pluja ha estat protagonista, ens llevem ben d'hora i ens acomiadem de la senyora Júlia, de qui ens endurem un gran record. No tardarà gaire a començar a plovisquejar de nou; nosaltres seguim una pista que sense senyals de la ruta de Santa Cruz enfila en direcció Huaripampa, un poblet que passem sense entrar-hi, ja direcció a Llumpa, vall amunt i on just per damunt la seva església, la pista que seguim esdevé sender. Al cap de poc, arribarem al primer campament, i punt on cal registrar-se al parc i registre de senderistes.

Seguint el sender, ens anem endinsant a una vall preciosa, custodiada per altes muntanyes, però amb abundants pastures i molleres a la base on també trobarem restes d'antics campaments oficials ara abandonats, molts dels quals han acabat acumulant grans quantitats d'escombraries dins els forats de les antigues latrines.

Remuntant la vall i creuant les enormes pastures on s'alimenten tant vaques, com cavalls i llames, acabarem arribant a Paria, campament més habitual per la primera nit quan es fa el trekking amb agència, i punt on la vall es bifurca i la ruta pren la vall de la dreta remuntant progressivament una vall glacial molt evident. Arribarem a una bifurcació degudament indicada on tombarem a l'esquerra per remuntar la morrena lateral d'aquesta preciosa vall glacial.

Damunt la morrena, uns planells generosos, seguirem camí enllà per trobar un altre planell on a la dreta i a recer de dues roques hi descobrirem un espai perfecte per plantar la tenda. A tocar, un rierol que brogeix, però que costa de veure d'amagat com és dins la terra ens permetrà agafar aigua per cuinar i passar la nit.

Com que arribem d'hora, podem descansar i eixugar la roba al sol que surt durant una bona estona fins que a mesura que s'apropa la nit, el cel es tornarà a tapar per donar pas a la pluja, una pluja que ens acompanyarà tota la nit i fins i tot la neu, a estones amb força ganes.

Santa Cruz Trek, etapa 2:

En aquesta etapa caminarem unes 5 hores, superant uns 580 metres de desnivell positiu.

El matí es lleva pletòric, el cel es destapa ràpid a mesura que surt el sol, i ens regala precioses vistes a muntanyes tant característiques com el Nevado Chacraraju i el seu Pico Este d'uns 6000 metres.

Així doncs, recollim les nostres coses, comprovem que no ens deixem cap objecte personal ni tampoc brossa i comencem el que ben segur és l'etapa que més ens agrada del trekking de Santa Cruz. El camí inicia una pujada suau i progressiva cap a uns amples planells ocupats per petites llacunes fins a la base de la "muralla" rocosa per on remuntarem cap a Punta Unión recorrent un antic i enginyós camí que busca els passos més evidents, malgrat que a trams es perd o desdibuixa damunt la roca i cal fixar-se bé en pedres que anys enrere haurien format part de petits murs que assentaven el camí, o les petites cavitats picades a la pedra per ajudar a mantenir aquestes pedres a lloc.

Seguint amb més o menys encert l'antic camí empedrat, a poc a poc anirem veient quin és el pas de Punta Unión, un fet que també ajudarà a orientar-nos. A mesura que ens hi apropem descobrirem també la construcció de pedra, els murs bàsicament que de fa qui sap quants anys sostenen el camí cap a l'estret pas de Punta Unión a 4700 metres d'alçada.

La sorpresa que suposa arribar a Punta Unión és majúscula, ja que les vistes que s'obren a l'altra banda són tant o més boniques que les que ens han acompanyat fins ara, això malgrat la boira que amb prou feines ens deixa entreveure cims tan característics com l'Alpamayo o també durant la jornada el Nevado Artesonraju, conegut popularment com el Paramount Picture, per haver-ne inspirat el logotip.

La baixada des de Punta Unión comença fort, directe cap a una vall on trobarem més vida i pastors cuidant d'alguns animals. Tot fent zig-zag per l'antic camí a estones empedrat, d'altres moments més malmès, ens dirigirem cap a les primeres planúries que intuïm des de dalt i on trobarem Taullipampa, el primer campament "habilitat" que hi ha passat l'imponent coll de Punta Unión i on les agències acostumen a muntar el segon campament.

Continuarem el nostre descens, ja més suau fins a trobar la bifurcació de camins a la base d'una escorrentia de terres enorme on podem prendre el que duu al Camp Base de l'Alpamayo. Nosaltres, però, com que les tardes són plujoses decidim avançar directes per recórrer el màxim tros possible abans de plantar la tenda, així passarem a tocar de la Laguna Jatuncocha, on inicialment volíem acampar, però no hem trobat un lloc que ens convencés de debò així que hem seguit fins a arribar a tocar de la següent llacuna, la Ichiccocha, força seca, on un planell generós amb les restes d'un antic campament ple de roques ens servirà per aixoplugar-nos de l'aire que, sembla, es vol aixecar. Tenim però el riu a tocar, que ens anirà perfecte per agafar aigua per cuinar i beure (caldrà filtrar-la perquè hi ha molta pastura a la zona).

En aquesta nit coincidirem també amb uns pastors que baixen una vaca cap a Cashapampa, intercanviarem una mica de menjar, on només podem oferir que menjar liofilitzat i uns ous bullits, però suficient per tenir també l'excusa de tenir una agradable conversa. Durant la nit una pluja suau regarà el terreny.

Santa Cruz Trek, etapa 3:

En l'etapa final caldrà baixar fins a Cashapampa per un camí on el descens total és de 1000 metres, que recorrerem en poc menys de quatre hores.

Un cop llevats i esmorzats ens acomiadem dels pastors, que just comencen a esmorzar i continuem el nostre camí superant l'aiguamoll de la Laguna Ichiccocha i enfilem la baixada en direcció a Llamalcorral que és el proper campament i el més habitual per passar la nit per les agències. El campament és un lloc ben bonic amb murs de pedra seca i algunes construccions que o bé són o havien estat petits refugis; un xic més enllà trobem també el campament de Jomanda, molt espaiós i més planer.

El camí baixa amb suavitat, llevat d'algun baixador puntual que de tant en tant ens comença a avisar del que ens espera. És molt recomanable tombar la vista enrere tot sovint perquè a poc a poc el paisatge ple de Nevados anirà deixant pas a un paisatge d'altes muntanyes però més àrides.

A poc a poc, ens anem acostant al final de la vall, i ho sabrem perquè la vegetació es torna més frondosa i ens apropem a les aigües del riu, on veurem també les obres de construcció d'una important captació d'aigua i la seva canalització per un tub molt vistós que de forma força matussera recorre el vessant esquerre de la vall.

També de mica en mica la baixada anirà esdevenint més pronunciada i perdrem alçada ràpidament, descobrint a mesura que baixem com l'eucaliptus recupera el seu protagonisme juntament amb altra vegetació que ens indica clarament que hem abandonat l'ambient d'alta muntanya i ens trobem indubtablement a prop de Cashapampa.

Anirem descobrint més i més captacions, i fins i tot passarem un tímid congost fins a arribar a les primeres construccions, on seguirem el canal a l'esquerra fins a Cashapampa, on una amable dona gran regenta un petit comerç on ven refrescos i menjar, i ens convida a reposar a l'ombra del seu tendall.

És en aquest mateix punt on hem d'esperar el colectivo a Caraz (7,5 soles per persona i una hora de recorregut) i un cop a Caraz preguntarem per la benzinera des d'on surten els colectivos a Huaraz (10 soles per persona i una hora i mitja de recorregut)