Torrent de Sant Gili, Riu Fred i Ribera Salada, sortint pel Pont del Clop
Per a ser justos hem de dir que ens ha estat necessari deixar passar uns dies abans de posar-nos a escriure la ressenya del que va ser el nostre descens del Torrent de Sant Gili.
Un dia feixuc i amb un bon constipat al damunt, i potser una progressió més lenta del que estem avesats ha fet que ens quedés un "regust" estrany d'aquest descens que, ara si, vist amb la perspectiva dels dies, podem valorar amb justícia.
A no ser que optem per a fer únicament el Torrent, i no afrontem el descens del Riu Fred i la sortida per la Ribera Salada fins al Pont del Clop, ens serà molt útil combinar vehicles, doncs el retorn se'ns farà llarg, més encara després d'aquesta activitat, que ja ho podem avançar ara, és llarga i feixuga.
El Torrent de Sant Gili és un barranc típic de la zona, al qual li costa començar i amb trams excessivament vestits, però que acaba resultant en una espectacular i estretíssima gorja per la qual ens acabarà sent fins i tot incòmode de progressar.
El Riu Fred i la Ribera Salada, al seu torn, presenten un llarg tram de trekking aquàtic, amb certament moltíssims paratges d'una bellesa incommensurable, però que també presenten llargues discontinuïtats que ens desconnecten de l'activitat, i a estones ens fan somiar amb arribar al cotxe.
Però no ens desanimem i sortim a descobrir-ho per nosaltres mateixos, que si per alguna cosa ens agrada l'aventura, és per aquest tipus de descensos de barrancs.
Índex dels continguts:
Fitxa tècnica del Torrent de Sant Gili
- Activitat: Barranquisme al Solsonès
- Punt de sortida: Montpol
- Població més propera: Solsona
- Combinació de cotxes: Si
- Temps aproximació: 20'
- Temps dels descensos:
- Sant Gili: 2h
- Riu Fred: 1h
- Ribera Salada: 1h
- Temps de retorn: Immediat
- Dificultat: v2-a4-III
- Ràpel més llarg: 7 mts
- Cartografia:
- Muntanya d'Alinyà - Serres d'Aubenç i de Turp - 1:25.000 (Ed. Alpina)
- Bibliografia (descatalogada):
- Descenso de Cañones - Lleida II (Eduardo Gómez)
- Barrancs del Solsonès - Gorgs 2011
- Corda: 2x20
- Observacions:
- En aquest descens ens penjarem sempre de monopunts, sent absolutament necessari dur material per equipar, en una vertical hi manca equipament i hem baixat d'un arbre mort, en estat avançat de descomposició, alerta en aquest punt en especial, però en la resta també.
- Portar sempre tisores i podall, ajudem entre totes i tots mantenir el pas net.
- Valoreu molt bé, el cabal del Riu Fred i molt en especial la Ribera Salada, doncs en alguns punts es poden formar moviments d'aigua perillosos.
Accés i aproximació la Torrent de Sant Gili
Des de Solsona, agafarem la C-26 que va cap a Basella i uns quilòmetres enllà, passada una corba a la dreta hi trobarem un ample trencall, on comença la LV-4011, indicant Cirera.
Prendrem aquesta carretera sense agafar cap trencall ni desviació, i ens durà al Pont del Clop, creuant el punt de sortida del nostre descens ja superat l'últim engorjat de la Ribera Salada.
Passada la rasa, quan la carretera comença a pujar hi trobarem un aparcament habilitat on aparcarem el primer vehicle.
Amb el segon, seguirem carretera amunt fins a la Rectoria de Montpol, en una corba a l'esquerra.
La rectoria bonament ha senyalitzat uns espais d'aparcament que hem de respectar religiosament, i mai millor dit, doncs com sempre i arreu, el nostre comportament s'ha de caracteritzar per un respecte absolut per la gent que viu i treballa al territori.
Aparcat el segon vehicle retrocedirem fins a la corba que uneix la rectoria i el cementiri, d'on surt una pista ascendent, no pas massa evident al principi, tot i que molt fàcil de seguir i que ens durà molt aviat al Mas Roquer, del qual se'n conserva només el Mas amb la teulada reformada ben bé perquè no caigui.
Passarem entre el Mas i les runes d'uns antics coberts per buscar els marges de darrere que anirem baixant com poguem, fins trobar una pista que ens duu a travessar el Torrent de Sant Gili.
EL DESCENS DEL TORRENT DE SANT GILI
Certament és en el moment de descriure'n el descens del Torrent de Sant Gili, on voldríem poder-vos-ho explicar amb detall, quan se'ns fa més palès que haver deixat passar uns dies ens permet jutjar millor aquest descens, però ens juga en contra d'una descripció ben acurada del descens.
Començarem evitant tant com podrem el curs del torrent, el pas més fàcil tal com indica la topografia és per l'esquerra, sempre amb compte que aquest conglomerat trencadís no ens provoqui un ensurt en forma de caiguda.
Així, mantenint-nos fora del torrent, però sempre en la part més baixa possible les parets que el delimiten avançarem fins que se'ns farà gairebé imprescindible rapelar, trobant un primer parabolt a l'esquerra, i davallant uns quatre o cinc metres ens situa dins el barranc, superarem un tronc encastat i de nou s'obrirà lleugerament, els ressalts se succeiran i apareixeran algunes marmites amb aigua, com també alguns trams on haurem d'evitar com puguem les bardisses, en alguns moments, de forma un xic exposada.
L'inici del barranc doncs és força penós i de mal progressar, amb algunes excepcions on ressalts bonics i passos estrets ens sorprendran. Arribarem al següent ràpel, d'uns 7 metres, on el torrent vira bruscament a la dreta a través d'un passadís del qual haurem de sortir per sota d'uns blocs que formen uns foscos, francament un passatge molt bonic.
És des d'aquí on podem dir que el barranc guanya un xic de continuïtat i interès, perquè l'engorjat cada vegada guanya més protagonisme, i les bardisses a poc a poc van perdent terreny.
Els ràpels i ressalts s'aniran succeint, amb passos terriblement estrets i amb el permís d'alguna petita pausa amb trams vestits però de bon transitar, bàsicament petites boixeres a mig torrent.
La gorja s'estrenyerà terriblement, en alguns punts amb prou feines fa tres pams d'amplada, potser fins i tot dos! Fet que provocarà que hàgim d'encarar el ràpel de cara o d'esquena de bon principi segons preveiem que ens convindrà, doncs a mig fer ens serà impossible de canviar la nostra posició.
D'ara fins al final, la gorja serà la nostra única companyia, a voltes més ampla i de bon transitar, altres, trams terriblement estrets on haurem de pensar bé com ens hi posarem per a no tenir problemes per sortir-nos-en. Realment el paisatge del barranc de Sant Gili en aquest punt és impressionant, en alguns moments les parets no presenten grans alçades, però en altres ens trobem en una gorja profunda que ens pot recordar vagament el famós Torrent de Fontanella.
Convé destacar, com ja s'ha dit, un punt on arribem al punt previ a dues marmites que conserven aigua, almenys al moment del nostre descens, on hi trobarem un gran arbre encastat, ja molt podrit, i moltíssima orella d'ós a la paret de la dreta. Nosaltres no hi hem sabut veure instal·lació, i com que anàvem força lents, hem pres la mala decisió i ens hem despenjat directament (i al nostre risc) de l'arbre podrit, que no sembla estar per gaires sotracs. Qui sap si és el "gran tronco" que ja s'hi ressenyà a principis dels noranta.
El tram que ens resta, molt més profund i de força més bon transitar ens durà a la sortida i final del Torrent de Sant Gili, on aquest desemboca per la dreta al Riu Fred.
Un cop al Riu Fred, seguirem el riu si el cabal ens ho permet, per creuar una primera palanca que ens permetria prendre el camí a la dreta per sortir si el cabal és excessiu, en cas contrari, com és el cas, podem seguir i encarar aquest llarg trekking aquàtic, que amb força trams de natació, però també amb forces caminades per terreny ple de còdols se'ns acabarà fent llarg, per bé, però que el paisatge és en algun dels seus trams espectacular.
Arribarem a Aigües Juntes, on el Riu Fred s'incorpora per la dreta de la Ribera Salada, també força cabalosa, aquí en podríem escapar per l'esquerra on una pista en surt, però nosaltres seguirem a la dreta el curs de les aigües, amb una primera i llarga caminada fins que a poc a poc i després de passar algunes escapatòries, arribarem a un meandre que tomba a l'esquerra, punt on serem a prop de la gorja final i que desemboca al Pont del Clop, sent aquest darrer tram el que pot presentar majors complicacions en cas de cabal elevat.
Arribats al Pont del Clop, arribar al cotxe depèn més de les ganes que tinguem de banyar-nos al riu després de tanta estona, que del tros que ens queda, doncs sortint pel marge dret, unes desenes de metres ens en separen.
Croquis o topografia del Torrent de Sant Gili
Mapa i track per a GPS
Arxius de descàrrega
ATENCIÓ: L'únic tram enregistrat amb GPS ha estat l'aproximació a l'inici del Torrent de Sant Gili, la resta ha estat traçat sobre mapa com a referència visual.
Descarrega el track fent clic dret i seleccionant aquí "Guardar com"
Descarregueu el track Format GPX
0 Comentaris