Barranc de les Bassotes

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Altres toponímies: Canal de les Bassotes
• Punt de sortida: Gresolet
• Població més propera: Saldes (el Berguedà)
• Combinació de cotxes: Molt recomanable
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 392408
  • Y: 4679981
• Horaris amb dos cotxes:
  • Temps aproximació: 5'
  • Temps de descens: 3h (parant a renovar força instal·lacions)
  • Temps de retorn: 35'
• Dificultat: v3-a1-III
• Ràpel més llarg: 30 mts.
  
• Corda: 2x30
• Cartografia:
  • Serra del Cadí - Pedraforca - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Espeleo & Canyons - Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:50.000 (Ed. Piolet)
• Bibliografia:
  • No en coneixem, ens en podeu recomanar als comentaris
    
• Observacions o material recomanable:
  • Cordinos de reposició obligats*

* Només hem renovat els cordinos que ens han semblat imprescindibles, n'hi resten molts de molt envellits i amb poques garanties de seguretat. De molts naturals hem optat per rapelar directament del boix o arbre perquè no és un barranc molt repetit, però no hem retirat cap anella, així que a priori només portant cordinos o cordes, si ho creieu necessari, podreu rapelar sempre d'anelles amb una instal·lació desembragable.

BUSQUES UN GUIA DE BARRANCS?

Accedirem fins al Santuari de Gresolet per la pista, que es troba en un bon estat general, però que millor evitar amb cotxes exageradament baixos, més encara comptant amb els trenca-aigües que trobarem a la fageda de Gresolet.

Aquesta pista la prendrem des de la B-400, que uneix la C-16 amb els pobles de Saldes i Gósol. El trencall el trobarem passada la benzinera de Saldes (i única de la zona), just abans del pont en forma corbada cap a la dreta i que enfila cap al nucli de Saldes. Allí, hi trobarem un rètol indicant GRESOLET.

No correu, i gaudiu de la pista, ja que l'indret és espectacular i sobretot quan passeu per l'estret de Moronta, la bellesa de l'indret se us farà més que evident.

COTXE 1: Arribant a Gresolet, just sota les edificacions i quan la pista tomba fort a la dreta per una corba pavimentada, just després d'un trencall cap a una pista en mal estat, veurem un espai molt generós on deixar el primer cotxe.

COTXE 2: Amb el segon cotxe seguirem pujant, passant per la Casa Refugi de Gresolet i el Santuari de la Mare de Déu de Gresolet per immediatament, enfilar corba rere corba per la fageda de Gresolet i cap al Coll de la Bauma. Arribats al coll, tombarem a l'esquerra, xino-xano, que les vistes se'ns aniran fent més i més espatarrants a mesura que remuntem per aquesta part del vessant sud de la Serra del Cadí. Seguirem, i farem el tram zigzaguejant damunt del Clot de la Jaça, que identificarem més encara per la barraca de pastor que hi ha i la pleta just dessota aquesta.

Unes corbes més amunt, se'ns farà evident que hem guanyat la Collada de la Jaça deixant a la nostra esquerra el torrent de Paller. Seguirem fins a Coll del Torn, i per la pista vorejarem el cap de "la Bola" cap al Coll de les Bassotes. En una corba de 90 graus cap a l'esquerra deixarem el cotxe aparcat en uns xaragalls a la base d'una petita torrentera on caben un parell de cotxes sense estorbar el pas per la pista.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE LES BASSOTES

Des del cotxe, començarem a davallar cap al torrent que se'ns fa evident per sota els prats i l'embut damunt del qual ens trobem.

Primer caminarem per prats amb prou pendent, per, de mica en mica anar-se aplanant a la capçalera, fins que s'anirà formant el torrent, a poc a poc, i amb una bona successió de ressalts abans de començar amb la seva verticalitat.

DESCRIPCIÓ DEL DESCENS DEL BARRANC DE LES BASSOTES:

Sorprenentment, no hem sabut trobar cap ressenya o piada de ningú que hagi fet el Barranc de les Bassotes, no així amb els seus veïns, el més popular Olla de la Mel i el torrent de Paller. Amb tot, considerem que és el segon quant a interès dels tres que cauen de la cinglera de Gresolet.

Dit això, pensem que el barranc té dos trams ben diferenciats, el primer, més obert i lleugerament vestit, i el segon, quan ens endinsarem dins d'una important esquerda i estretor a la muntanya, on a més, el barranc pren més verticalitat. A més, val a dir que tot i que l'inici del descens és prou tediós com en l'Olla de la Mel, un cop iniciem el que podríem considerar el tram esportiu, l'interès i la successió de ràpels són prou mantingudes, més que el de Paller per descomptat, i és clar, impossible de superar en continuïtat l'Olla de la Mel, on gairebé ni arribarem a ensacar la corda entre cap dels seus ràpels.

Així doncs i com hem dit iniciarem el descens del Barranc de les Bassotes superant diversos ressalts sense res a destacar fins a arribar a la primera vertical, que trobarem instal·lada i com serà la tònica de tot el barranc, en un espit i un parabolt amb anella units per una corda molt envellida. El parabolt, però, es veu ferm com la roca que el sustenta, així que tirem avall i superem sense problemes aquest primer ràpel d'uns disset metres segons la ressenya que disposem. A aquest ràpel el segueix un altre de forma ben immediata, però que es pot desgrimpar sense necessitat de ser gaire hàbil.

Caminarem breument i arribarem a una "rampa" de roques que ens conduirà al següent ràpel, equipat a l'esquerra i que davalla a un petit circ de roca, on hi destaca una gran soca d'un arbre mort a la base.

Superat un petit ressalt, trobarem un gran faig al centreesquerra del barranc on hi ha la següent instal·lació, que renovem, malgrat tractar-se d'un ràpel senzill, pensem que és bo poder alçar la instal·lació de la corda amb la finalitat de recuperar millor.

Superats els 14 metres més aviat de rampa d'aquest ràpel caminarem no pas massa estona, fins a topar-nos de nou amb una rampa rocosa d'uns vuit metres, molt semblant a l'anterior i on trobarem, a la roca de la dreta la següent instal·lació, d'on rapelarem els següents 14 metres d'alçada. El punt és molt característic i us serà fàcilment identificable, doncs la roca de la dreta forma una visera d'un parell de metres de profunditat.

No tardarem gens a topar-nos el següent ràpel, instal·lat a l'esquerra en un natural que no hem renovat però on trobareu l'anella per si creieu necessari d'emprarla, renovant és clar la corda. Nosaltres hem optat per desgrimpar aquest ràpel, ja que és ben factible i segur.

De mica en mica comencem a entreveure com el barranc s'encaixona i la roca va guanyant encara més presència, superarem un ressalt i arribarem al ràpel de nou metres instal·lat a l'esquerra en un natural, de nou, deixem la instal·lació tal com l'hem trobada, doncs es pot rapelar sense cap dificultat. De forma immediata, ja veieu que en el descens del Barranc de les Bassotes no es perd el temps, trobarem en un bloc al centre la instal·lació per baixar els següents 15 metres de barranc, el barranc s'engorja un xic més, per obrir-se lleument al següent ràpel, instal·lat d'un sol punt a la dreta.

Comencen les sorpreses, i és que poc ens esperàvem que a partir d'aquí, entraríem en un preciós estret, que procurarem de descriure amb detall.

Just superat el ràpel de nou metres que acabem de comentar, ens dirigirem cap a la dreta, on, amb un accés molt exposat a la vertical de 21 metres que ens pertoca de superar, observarem una lleixa de roca molt còmoda on, penjant d'uns boixos trobarem la instal·lació. Podria ser recomanable assegurar d'alguna manera l'accés a aquesta repisa de roca, ja que no ofereix marge d'error, i una caiguda pot ser fatal.

El ràpel és molt bonic, i l'estret en el qual ens trobem ens sorprèn enormement, per bé que el millor, per sorpresa nostra encara està per venir, i és que no caminarem pas massa, per arribar al següent ràpel.

La instal·lació original es trobava en un arbre a l'esquerra, però ens ha semblat que podia comportar problemes de recuperació, i davallant un parell de metres amb compte, trobarem una lleixa a l'esquerra amb l'espai just pels nostres peus, aquí, còmodament podrem passar la corda que hem muntat d'un boix. Si algú no veiés clar l'accés a aquesta repisa de roca, es pot emprar l'arbre de la instal·lació original per a fer un passamà. Del nou emplaçament del ràpel estant, es baixa i es recupera la corda perfectament.

I el que ve ara, és la cirereta del pastís. Compte, però, que hi ha detalls a tenir ben presents.

Progressant per l'esquerra d'un bloc encastat, veurem com, damunt d'un altre bloc encastat ens podrem situar còmodament per treballar amb la instal·lació del següent ràpel, que també veurem a la paret esquerra. Compte però al baixar cap sobre aquest bloc encastat, ja que hi ha un forat per on podríem caure, detall a tenir present, ja que fàcilment pot quedar tapat amb alguna branca i fulles, o amb l'heura que hi creix.

Com la resta d'instal·lacions artificials, un espit, i un parabolt amb anella, en aquest cas, però, optem per renovar la corda que els uneix, ja que tant la corda, com el parabolt mostren signes evidents d'haver rebut l'impacte d'una roca i a més, el parabolt balla una mica, i per més que hem intentat de collar-lo, la xapa es mou lleugerament, potser pel fet d'estar blegada per l'impacte. Si algú ho cregués convenient, encara es podria reforçar tot plegat reenviant cap a un arbre molt proper.

Malgrat que la ressenya original indica menys metres, hem mesurat la corda que hem emprat, i ben bé fa trenta metres aquest ràpel.

L'entorn és senzillament bonic, una estretor considerable, custodiada per altives parets ens deixa embadalits. Seguint per l'estretor no tardarem gens a trobar el següent ràpel a mà esquerra, la verticalitat s'ha acabat, i no ens resta cap ràpel que depassi la desena de metres. Encara dins l'estretor, un nou ràpel, de només quatre metres i d'un únic punt a la dreta, un espit amb la xapa orientada en la direcció absolutament oposada a la que li pertocaria. Malhauradament no duem clau allen, que és la que cal per als espits del Barranc de les Bassotes i no ho hem pogut rectificar.

Anirem sortint a poc a poc del bonic estret, superant un gran arbre tombat amb l'escorça molt rebregada, una cosa ben curiosa. Algun ressaltet més, i un nou ràpel, ara a la dreta i d'un sol punt, un ràpel amb un final prou punyetero.

El barranc es va acabant, superarem un llarg ressalt per trobar els dos darrers ràpels molt seguits, ambdós de naturals i a l'esquerra. No en renovem cap dels dos, ja que es pot rapelar perfectament del boix sense problemes de fregament, i veiem perfectament la corda arribant a la base.

Podem plegar la corda, doncs una successió de ressalts, algun d'ells amb un bonic pas interior, ens conduiran al camí de retorn, que de forma inconfusible creua el barranc.

RETORN DEL BARRANC DE LES BASSOTES

Prendrem el camí cap a l'esquerra, i al cap d'uns centenars de metres ens incorporarem a una antiga pista, trobarem una bifurcació i seguirem sempre en sentit descendent i en el marge esquerre de la rasa que anirem seguint. Finalment ens abocarà a una pista en millor estat i seguirem descendint per passar per la sortida del Torrent de Paller, i d'aquí, en uns escassos vint minuts arribarem al cotxe a la pista de Gresolet.

Hem procurat d'actualitzar alguns detalls per ajustar la topografia existent a la seva situació actual.

ATENCIÓ: El track original contempla només l'aproximació i el retorn, el tram corresponent al descens del tram equipat del barranc ha estat modificat per a eliminar-ne punts erràtics deguts a la manca de senyal de GPS dins de l'engorjat.