Barranc de Can Coll o del Molí

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme al Ripollès
• Altres toponímies: Barranc del Molí - de Can Coll - Torrent de les Feixes
• Punt de sortida: Cementiri de Campelles
• Població més propera: Campelles
• Combinació de cotxes: ÚTIL, estalvia 1h de caminar
• Coordenades UTM de l'entrada:
  • X: 428355
  • Y: 4682298
• Temps aproximació: 15'
• Temps de descens: 1h30'
• Temps de retorn: 5'
• Dificultat: v3-a2-I
• Ràpel més llarg: 18 mts.
  
• Cartografia:
  • Vall de Camprodon - Vall de Ribes - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Bibliografia:
  • Barrancs, Torrents, Canyons i Cavitats del Pirineu de Girona 
• Corda: 2x20
  
• Observacions: Preveure alguns cordinos de substitució. COMPTE AMB LES RELLISCADES

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de Ripoll prendrem la carretera que va a Campdevànol i més enllà a Ribes de Freser, seguint aquesta carretera, la N-152 arribarem doncs a Ribes de Freser, a l'entrada del qual hi trobem l'Estació de Tren de Ribes a l'esquerra i per damunt la carretera, a la qual s'accedeix per un trencall també a l'esquerra i que alhora duu al poble de Campelles i també al nucli del Baell.

Com que en el nostre cas hem pogut optar per la combinació de cotxes, així ho descriurem. Doncs caldrà que amb el primer vehicle prenem la carretera a Campelles, però en una corba molt marcada a la dreta ens desviem pel trencall a l'esquerra i que duu al Baell. Aquest trencall s'endinsa per la vall que forma el Torrent de les Feixes, i passat el primer quilòmetre, degudament senyalitzat, creuarem (a més d'altres afluents del barranc de Can Coll) el Torrent d'Engelats, i poc després hi trobarem a l'esquerra un espai per deixar el cotxe.

Amb el segon vehicle retrocedirem fins al trencall de la corba pronunciada que hem esmentat i seguirem carretera amunt cap a Campelles, creuarem el poble buscant el Cementiri, a la sortida d'aquest, i aparcarem aquí.

Trobareu algunes informacions que apunten que es podria trucar als propietaris del Molí per demanar permís per aparcar just a l'entrada del Barranc del Molí de Can Coll, però creiem que és innecessari destorbar-los només per evitar-nos quinze minuts de caminada descendent cap al barranc.

Així doncs, aparquem el cotxe al cementiri de Campelles i ens posem a caminar.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DE CAN COLL

Des del cementiri de Campelles començarem a caminar per la pista per la qual hem arribat en direcció al poble, i trobarem just a tocar del primer edifici, trobarem com surt a la dreta una pista pavimentada en sentit descendent i degudament marcada amb un a pintada groga de sender local. Sembla a més que aquesta pista rep el camí de carrer de Can Coll. Seguirem aquesta pista sempre pavimentada fins al pont que creua el torrent, just a tocar del Molí de Can Coll, punt on entrarem al barranc, com sempre, serem discrets i procurarem que no es noti la nostra presència per tal de conservar la calma de l'indret.

EL DESCENS DEL BARRANC DEL MOLÍ DE CAN COLL

Des del pont que creua el torrent, ens caldrà creuar uns caps en direcció al torrent i també un xic més avall, ja per sota els edificis, passar per sota un petit pont, començarem per un tram molt obert de ribera amb la possibilitat de fer un salt en una tolla prou ampla i fins passar a tocar de les restes del molí. A poc a poc, ens anirem apropant a la zona interessant del descens, bo i veient com la vegetació es va abraonant sobre els marges del barranc, conferint-li una verdor molt característica i que ens acompanyarà durant la pràctica totalitat del barranc. Superat algun ressalt, sempre amb compte a les relliscades, que també són un element molt característic d'aquest descens, trobarem un ressalt equipat amb un abalakov artificial a l'esquerra i  que ens permetrà superar amb seguretat aquest ressalt, que podria semblar un tobogan, però no té prou fondària a la recepció.

Els ressalts es seguiran succeint sense massa importància ni res destacable pel que fa a la dificultat, només ens queda restar embadalits per la bellesa del lloc, i arribarem a un característic i estret passadís, amb parets d'uns dos metres a banda i banda.

Ben aviat arribarem a un preciós ràpel, força alt i amb un bon tram desplomat, que trobarem equipat en un bloc al centre/dreta on hi trobarem de nou un abalakov que ens permetrà baixar gaudint d'un bon raig d'aigua.

Seguirem progressant pel barranc fins a trobar-nos amb una rampa difícil de superar amb seguretat sense corda i on descobrim un pont de roca instal·lat al bloc de dimensions mitjanes al centre del barranc.

Una nova successió de ressalts ens separa del següent i penúltim ràpel, instal·lat en dos espits força rovellats a l'esquerra del barranc, el trobarem després d'un característic bloc de considerables dimensions que hi ha a la banda esquerra del barranc. Aquest ràpel, ens endinsa en una petita gorja amb dues verticals ben diferenciades, la segona de les quals és possibles de fer com a tobogan, amb compte, ja que l'aigua no ens acaba de cobrir. Tot i que s'hi arriba sense problemes, per accedir a la capçalera d'aquest ràpel trobarem un cordino amb un maillon de grans dimensions que ens permetria assegurar-nos per accedir al ràpel.

El barranc continua, encara més bonic en un entorn on abunda la molsa i la humitat que facilita que brolli la verdor arreu, a més també de gaudir de la companyia de roca mare als nostres peus, els ressalts s'aniran succeint, podent fer un petit tobogan si en comprovem la fondària, passarem per sota l'edificació que havia acollit l'antiga central hidroelèctrica que havia abastit Campelles, davant la qual, un veí, a la sortida ens ha dit que hi podríem haver vist i visitat una cova on s'amagaren els Maquis a la seva època.

Al cap d'uns centenars de metres caminant, en una vira, veurem al final el pont de la carretera que porta al Baell, punt on sortirem per l'esquerra i sortirem a la carretera. A l'altra banda del pont, a la banda dreta del torrent hi brolla una font d'aigua bona i fresca, on hi hem trobat el veí del Baell que ens ha explicat la cova dels Maquis, i que ens ha assegurat que mai, mai, ha trobat la font seca.

NOTA: Volem deixar dit que la ressenya que trobarem al llibre del qual hem extret la informació per fer el barranc conté moltes inexactituds, que a parer nostre no coincideixen en absolut amb el barranc del molí de Can Coll. No hi apareixen els abalakovs que hem trobat, ni tan sols el primer dels quals és ressenyat com a possible ràpel, formant part dels primers ressalts del barranc. El segon, en canvi, creiem que es pot correspondre amb el R7 centre que indica que està equipat amb un espit i un parabolt, que o bé no hi són, o no els hem sabut veure.

Igualment, tampoc hem sabut veure la instal·lació natural del segon ràpel ressenyat com a R6 esquerra, però sí que hem trobat el bloc encastat formant un pont de roca, al centre.

Altre cop, el ràpel R18 centre indicat que està equipat amb un espit i un parabolt, només consta de dos químics en un estat regular. A més, l'arbre encastat ja es troba barranc avall.

I per acabar, no hem sabut trobar o veure l'últim ràpel d'un natural, ressenyat com a R8 esquerre. Això si, hem fet 4 ràpels igualment, tal com marca la ressenya.

Retorn del Barranc del Molí de Can Coll

Seguirem la carretera en direcció a la bifurcació que ens permet anar a Campelles o baixar a Ribes de Freser per trobar al cotxe al cap d'escassos cinc minuts de caminar.