Barranc del Rierol de Pratformiu

CLICA PER CONTRACTAR UN GUIA DE BARRANCS

• Activitat: Barranquisme a la Vall de Lord - Solsonès
• Altres toponímies: Barranc o Rierol de Pratformiu, Torrent de la Barata
• Punt de sortida: Sant Lleïr
• Població més propera: Sant Llorenç de Morunys
• Combinació de cotxes: Obligat 4x4 si es vol fer
• Temps aproximació: 1h
• Temps de descens: 1h15'
• Temps de retorn: 25'
• Dificultat: v3-a1-II
• Ràpel més llarg: 32 mts.
  
• Cartografia:
  • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
• Corda: 2x40
  
• Observacions: Compte amb l'aproximació, encreuaments poc evidents si no coneixem bé l'entorn.

VOLS FER BARRANQUISME AMB UN GUIA DE BARRANCS?

Des de Sant Llorenç de Morunys prendrem la carretera LV-4241 en direcció a Berga, creuarem l'embassament de la Llosa del Cavall i passarem per davant de la fàbrica Knauuf, serà en aquesta gran rotonda de la qual surt una pista sense asfaltar cap al Nord i que puja força dreta.

En general tota mena de vehicles poden transitar-hi, ja que sempre acostuma a estar en bon estat. Circularem amb el màxim de respecte perquè és una pista que és d'ús veïnal.

Arribats sota l'ermita de Sant Lleïr deixarem el cotxe a la corba, amb molt de compte que aquest no destorbi el pas dels veïns i veïnes.

APROXIMACIÓ AL BARRANC DEL RIEROL DE PRATFORMIU

Malgrat que la majoria de ressenyes aconsellen prendre el GR1, nosaltres sempre hem optat per ascendir per la llera dreta del torrent de la Barata, tot i que potser un xic menys evident, és més directe i ens permet gaudir i molt del patrimoni natural i sobretot històric de l'entorn.

És molt aconsellable seguir el track amb un aparell de GPS, i fins i tot dur un mapa de la zona per a seguir correctament aquesta aproximació, que comença prenent la pista que duu a Casabella, però enfilant-nos cap al nord fins a arribar a una corba molt tancada a l'esquerra de la qual surt una pista que continua recta cap al nord creuant alguns afluents del Riuet de Pratformiu.

Just abans que aquesta pista creui de forma molt evident el Rierol de Pratformiu cercarem un sender que pot costar-nos de veure que surt per l'esquerra de la pista i que comença a remuntar cap a la casa en runes dels Forats, molt a tocar del barranc. Seguirem el camí per arribar a la bonica bauma de la Cigrona, antigament habitada i on fa uns anys s'hi restaurà el forn.

Passada la bauma, seguirem remuntant muntanya amunt, obviant algun sender que baixa al barranc fins que de forma inevitable el camí creua el barranc i segueix remuntant-lo ara pel seu marge dret. En sortir del bosquet pel qual hem estat remuntant, arribarem a uns tímids planells, per sota una pista que ens ve per la dreta.

Aquí molta gent segueix fins a tocar de la casa de Ca l'Arabé, punt on s'inicia el descens del barranc tal com s'acostuma a descriure de forma majoritària. Malgrat tot, pensem que podem obviar aquest tram amb poc interès i deixar la pista per anar a buscar el Rierol per començar directament a la part més interessant del barranc.

EL DESCENS DEL BARRANC DEL RIEROL DE PRATFORMIU

Si com recomanem opteu per entrar directament al barranc sense anar fins a tocar de Ca l'Arabé, ben aviat trobareu que el llit és ben excavat a la roca formant una successió de tolles que difícilment ens obligaran a mullar-nos gaire, potser en algun d'ells deixant-nos caure l'aigua ens pugui arribar per damunt la cintura, fent sempre recomanable dur almenys la part baixa del neoprè.

Trobarem equipat un primer ràpel d'uns 6 metres, així com en el seu moment vàrem instal·lar un petit ressalt d'uns 2 o 3 metres, que habitualment es protegia instal·lant la corda en un boix molt dubtós.

Val a dir que tot i que el cabal pot arribar a variar i molt, gairebé sempre hi trobarem un fil d'aigua per petit que sigui.

Després d'un altre ressalt que podem protegir a l'esquerra, el Rierol de Pratformiu vira a l'esquerra i s'obre breument just abans de tornar-se a encaixonar i davallar per la gorja coneguda també com "la Garganta".

Passarem per la vora d'uns grans blocs cercant a la dreta el ràpel que amb només uns quatre metres ens permetrà començar-nos a endinsar a aquesta "Garganta", seguit de forma molt immediata d'un nou ràpel, equipat a l'esquerra, punt on amb cabal alt si que mullarem força.

Arribem al ràpel més llarg d'aquesta gorja, força bonic, però instal·lat de tal manera que provoca força fregaments.

Aquest ràpel supera una successió molt continuada de diferents tolls d'aigua que van caient fins a trobar-nos el camí que creua el Torrent de la Barata.

Per davant tenim un tram que consta d'un centenar de metres de barranc obert, amb alguns blocs del qual n'identificarem el final en arribar a un petit pas inferior, per sota el "pont de roca" que ens permet baixar el següent ràpel d'una desena de metres.

Una desena de metres enllà, el ràpel més alt del barranc i que més calia repensar. Un ràpel d'una trentena de metres que es feia des d'un pi mort a l'esquerra, un pi que no només és mort, sinó que ja és ben corcat i no oferia massa confiança en baixar. Així que finalment ens decidírem a equipar una nova instal·lació a la roca, just uns metres més enrere del pi, que si bé no evita els fregaments al baixar, sí que ens permet baixar amb seguretat i recuperar la corda sense problemes.

A la base d'aquest llarg i bonic ràpel podríem abandonar pel camí, tot i que no massa evident creua el barranc de Pratformiu.

Uns metres més enllà, instal·lem també un parabolt amb anella per a poder rapelar el que fins llavors s'havia ressenyat sempre com a desgrimpada delicada.

A partir d'aquí en endavant, l'interès del descens del Rierol de Pratformiu es va diluint, alhora que l'aigua escasseja més i més, així que recomanem restar mol atens al camí que creua el Torrent just a tocar de les runes dels Forats, punt on recomanem abandonar el barranc.

Altrament, si es vol, es pot seguir barranc avall fins a trobar l'últim ràpel, on si hi ha aigua fins i tot podrem fer un petit salt, i que seguidament ens abocarà a la pista forestal.

Retorn del Barranc del Rierol de Pratformiu

Si com recomanem decidim sortir a les runes de les cases dels Forats, no ens serà massa complicat de recórrer el camí que hem fet en l'aproximació, ara en sentit invers fins a retornar a l'ermita de Sant Lleïr, on tenim el nostre cotxe.