Barranquisme al Solsonès, rasa del Saltant o barranc de cal Fité

Després d'un estiu i entrada de tardor terriblement secs i càlids, per fi han arribat les pluges i el fred a la Vall de Lord.
Havíem quedat per a fer el Vilacireres, segurament l'estrella de la Vall, doncs amb les últimes pluges segur que s'ha refet un xic, però el fred ens ha acabat fent desdir, avui, talment com si fóssim gats, la mullena ens feia mandra, molta mandra, així que hem acabat optant per anar a fer l'integral dels barrancs de cal Fité, o rasa del Saltant.

Farem doncs un barranc que, per no dur aigua gairebé mai serà considerat de col·leccionista, però bé que val la pena descobrir els racons que amaguen en les seves entranyes.

Fitxa

  • Activitat: Barranquisme
  • Punt de sortida: Dipòsit de bombers km 37/38
  • Població més propera: La Coma i la Pedra
  • Combinació de cotxes: molt útil
  • Distància d'aproximació: 2,45km
  • Longitud del barranc: 512 sup. + 220 inf.
  • Temps aproximació: 35'
  • Temps de descens: 2h28'
  • Temps de retorn: pràcticament immediat
  • Temps total emprat: 3h3'
  • Dificultat: Dificultat mitja
  • Ràpel més llarg: +/- 35mts
  • Cartografia:
    • Vall de Lord - Port del Comte - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Bibliografia:
    • Gorgs 2011 - Barrancs del Solsonès (descatalogat)
  • Material recomanable: 2 cordes de 40mts
  • Observacions: com s'estila a la zona, tots els ràpels curts són d'un únic parabolt

Punts de referència

Punt de referència Temps parcial Temps total km
Dipòsit 00:00 00:00 0
Entrada Barranc 35' 35' 2'45
Sortida tram superior 1h14' 1h49' 3'1
Entrada tram inferior 6'  1h55' 3'46
Cotxe 1h8'  3h3' 4'12

Descripció de la ruta

Combinada de cotxes:
Ens dirigirem des del nucli de la Coma en direcció a coll de Port, passat el quilòmetre 31, en una corba d'esquerres on ja veurem el barranc de cal Fité i la pista de retorn a la nostra dreta, deixarem el primer cotxe en un petit aparcament que hi ha a mà esquerra.

Amb el segon cotxe, seguirem la carretera, i contràriament al que diu la guia, no ens dirigirem a la casa de cal Fité, sinó que seguirem amunt fins passar el quilòmetre 37, en una corba molt tancada d'esquerres i de la qual surt una pista forestal a la dreta. Prendrem aquesta pista, i al cap d'uns centenars de metres arribarem a un planell amb un dipòsit de bombers on deixarem el segon cotxe.

Aproximació:
Des del planell del dipòsit de bombers, prendrem el camí que surt per la vora del dipòsit, en direcció Est i que puja sense miraments costes amunt.
El seguirem una mica contrariats per la sensació que el camí tomba en la direcció oposada a la del barranc.
Aviat però, el camí corregeix la seva direcció i creuarem una barrera  que impedeix el pas dels cotxes bo i avançant en direcció clara i evident cap a un coll perfectament visible.
Després d'una bona i llarga pujada, acabarem arribant a un primer collet, on trobarem un rètol. Seguirem recte, avançant cap a un altre coll que veiem amb claredat, on, un cop hi serem arribats, deixarem la pista, que tomba lleugerament a l'esquerra, per endinsar-nos bosc endins per un antic ròssec de llenya, que baixa ben evident directe cap a la rasa passant primer per una gran coma on tombarem a la dreta.

Quan veurem que la roca vivia aflora en el torrent, el seguirem per la seva dreta hidrogràfica fins topar-nos amb un primer engorjat molt evident, on ens endinsarem al barranc.

EL BARRANC DE CAL FITÉ O LA RASA DEL SALTANT

El primer tram comença fort i interessant, amb una successió de ràpels força encaixonats, alguns d'ells desgrimpables amb compte.
El ràpel més destacable és el de 22mts. que hem fet amb una corda de 40 doblada, amb la que hem patit una mica per si arribàvem a terra o no (vegeu fotos). Podríem descriure aquest ràpel com l'indret on, o bé ens unim a una altra rasa, o la nostra gira bruscament a la dreta, en un racó ben encaixonat a la roca de la muntanya. S'arriba a la capçalera del ràpel per un passamà terriblement precari, al que hem preferit no unir-nos, i passar directament del parabolt d'inici a la reunió.

A la base d'aquest ràpel s'inicia una petita estretor amb dos ràpels que podem desgrimpar, el segon d'ells amb compte, fins a arribar a un tercer ràpel, que ens deixa a l'inici del tram menys interessant d'aquesta primera part de barranc. Caminarem una bona estona per un tram vestit però sense que resulti incòmode d'avançar pel llit.

Al final d'aquest tram, el barranc tornarà a fer un tomb a la dreta, on torna a aparèixer la codina viva de la muntanya, així com també guanyem vistes al massís del Port del Comte (i tornem a tenir cobertura); uns ràpels més tard, arribarem al darrer ràpel d'aquest tram superior del barranc de cal Fité.
Aquest darrer ràpel es caracteritza perquè clarament la rasa s'obre, uns 35 metres sota els nostres peus. Amb una base de recepció una mica embardissada, però en cap cas incòmode.

Seguirem de nou per la rasa del Saltant fins que comencen a aparèixer esbarzers. Just quan la progressió se'ns comença a fer desagradable, apareix a l'esquerra un camí que agafarem i ens permetrà baixar còmodament per l'esquerra hidrogràfica de la rasa.

Estarem atents, passarem un primer trencant, on se'ns incorpora un camí per la dreta, uns metres més avall, entreveurem entremig dels arbres una borda a l'altra banda de la rasa, i arribarem a un segon trencall, on se'ns incorpora un altre camí per la dreta. Serà just en aquest punt on ens llançarem costes avall cercant el camí més còmode i recte per tornar a accedir a la rasa.

Iniciarem doncs el tram inferior de la rasa del Saltant, o barranc de cal Fité, amb una primera secció de rasa oberta enmig del bosc fins a arribar a l'engorjat.
Aquest tram inferior, és curt, però bonic, així que ens el prendrem amb calma.

En destacarem d'aquest tram el ràpel més llarg de 24 metres, en vista a la carretera, i mantenint el seu caràcter encaixonat.
També el darrer ràpel, de 17 metres, on veurem dues petites acumulacions d'aigua a la seva base, i que ens deixa en un bonic i petit sector d'escalada.

Com la majoria de barrancs, hi trobarem algunes traces de l'ús que s'ha fet al llarg dels temps de les rases, ja sigui per aprofitar-ne l'aigua, o per a recollir fruits que la riques que l'aigua genera fa que hi abundin. A la base d'un dels ràpels, trobareu una corretja nusada, per baixar o pujar fins a una petita lleixa penjada a mitja cinglera, que es coneix que hi ha estat sempre posada (la corretja), quedarà com a un misteri, i excusa per a fer córrer la imaginació el perquè d'aquesta corretja, i què anaven a cercar en aquesta lleixa.

Retorn:
Un cop acabats tots els ràpels i arribats al sector d'escalada, seguirem rasa avall fins trobar a la dreta una pista forestal molt evident que ens baixarà a la carretera d'una manera pràcticament immediata.

 

Acabada la integral del barranc de cal Fité, o rasa del Saltant, que inclou els trams superior i inferior d'aquest, veiem evident que el tram més interessant és l'inferior, si bé no paga la pena fer-los per separat, doncs esmerçarem més temps en combinacions de cotxes i aproximacions que no pas si dediquem un matí a fer l'integral, combinar el tram superior i inferior fan que el barranc guanyi en interès, malgrat els trams de bosc intermitjos.
De les instal·lacions, només se'n pot dir que com és habitual a la zona, els ràpels més curts només es troben equipats amb un únic parabolt, tots en perfecte estat, i que en aquest barranc en concret, les ubicacions de les instal·lacions estan pensades per al seu descens en sec (el més habitual). És desaconsellable fer-lo en plena torrentada per la gran quantitat de rocs que hi ha al llarg del barranc, i perquè moltes instal·lacions poden tenir un accés compromès, o trobar-se ubicades al bell mig de l'actiu, situacions que, dit sigui de passada, ens seran pràcticament impossibles de trobar en aquest barranc.

Croquis

Font: Gorgs 2011 (descatalogat)
Font: Llibre Gorgs 2011 (descatalogat)

Mapa i track per a GPS

Arxius de descàrrega

ATENCIÓ: El track original contempla només l'aproximació i el retorn, el barranc ha estat traçat sobre mapa.

Descarrega el track fent click dret i seleccionant  aquí "Guardar com"
Format GPX

 

 

La Coma i la Pedra

Partirem per l'esquerra del dipòsit per a començar l'aproximació

Primer dels dos colls que ens serveixen de referència per l'aproximació

Entrada al barranc

El primer tram és prou ben bonic i encaixonat

Alerta amb el passamà del ràpel de 24, material de ferreteria i en estat precari

Tot i que amb 40 mts de corda hem patit, el ràpel més llarg d'aquest tram superior difícilment fa més de 22 mts.

Un petit ràpel ens aboca al tram de barranc més vestit de vegetació

El tram superior torna a guanyar interès quan ens encarem al massís del Port del Comte

El tram superior del barranc acaba en un ràpel de 34 metres d'alçada

El tram inferior forma una gorja ben maca

Algun dels ràpels té una sortida un xic malxinada

Un ràpel curt ens deixa a la capçalera del ràpel de 24mts, on farem una pausa

Comencem a baixar el ràpel de 24

L'últim ràpel des de la seva base

El barranc vist des de la carretera, just a l'indret on ens deixa la pista de retorn i tenim el primer cotxe

0 Comentaris

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *