Barranco de Viandico
Per accedir al punt on deixar el primer cotxe, el de retorn, ens hem de dirigir a l'aparcament d'accés a San Urbez. Ho farem epr la carretera HU-631, ja sigui des de Sarvisé o Escalona, podent ser necessari voltar per Buerba, si venim d'Escalona, doncs la HU-631 es troba tallada en moltíssimes ocasions en el seu tram entre "la Fuente de los Baños" i el dit aparcament de San Urbez en trobar-se dins l'àmbit del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido.
Un cop hàgim aparcat el vehicle de retorn, reprendrem la carretera HU-631, ara si, en direcció Nerín, Fanlo i Sarvisé, passant el parquing de La Tella on s'incorpora per la nostra esquerra la carretera esmentada que vé de Buerba. Seguirem recte i en una corba molt marcada a la dreta se'ns farà evident que estem creuant el barranco de Flagueta, amb amples espais a banda i banda per deixar el cotxe.
APROXIMACIÓ AL BARRANCO DE VIANDICO
Un cop aparcat el cotxe d'aproximació, podríem decidir de davallar cap al barranco de Viandico tot recorrent el Barranco de Flagueta o Flagueto (sec), del qual reproduïm el croquis a continuació.
Nosaltres, però, prendrem el sender que passat el barranc surt en sentit descendent amb un rètol que indica Sercué i que en pocs minuts davalla cap al Puente de las Espuciallas (o de Sercué), a tocar d'una bauma amb una curiosa i ben antiga inscripció gravada a la pedra.
Just passat el pont, en el punt on hi ha aquesta bauma, el camí tomba fort a l'esquerra, i uns metres, no gaires, més enllà, observarem un pas que permet davallar al barranc amb una corda fixa al final.
EL DESCENS DEL BARRANCO DE VIANDICO
He de reconèixer que vaig entrar al barranco de Viandico a desgana i sort de la companyia de l'Òscar, si no, hauria marxat sense gaudir d'aquest descens, i és que a la part inicial, que habitual és sempre seca, es trobava amb molts dels tolls plens d'aigua en procés de podriment, i, com que no coneixíem el barranc, no venia gens de gust trobar un toll on s'hagués de nadar en aquella aigua.
Res més lluny de la realitat, vàrem seguir progressant pel barranc un centenar de metres per passadissos i trams de badines que amb més o menys traça vàrem poder anar evitant, endinsant-nos cada vegada més en un ambient vestit d'un verd i vegetació ben frondosa, amb un aire gairebé fantasmagòric per una boirina d'humitat sempre present a l'ambient.
En alguns punts concrets, sembla que l'aigua encara corre una mica per la superfície, abans no sigui engolida pel sistema càrstic de la zona i retornada per alguna de les surgències, barranc avall.
No tardarem en arribar al primer ràpel obligat, que ofereix dues opcions, la primera i més evident, seguint el curs del barranc, equipat a l'esquerra i caient a un toll que, podrit, es va buidant i on observem un bonic pont de roca per on arriba la segona opció de ràpel, sortint abans del curs del barranc, cercant una lleixa de roca a la dreta, baixarem una espècie de canaló cilíndric que ens deixa darrere el dit pont de roca, el qual si hi hagués molta aigua potser podríem creuar mig sifonat per sota, ho desconeixem.
Seguirem progressant per un barranc molt humit, però sec, havent vist la boca d'algunes surgències seques, fins a sentir, també amb molta alegria, no ens n'amaguem, un rugit del brollar de l'aigua.
Ens trobem ja a la surgència principal del Viandico, que avui brolla amb força, aportant un autèntic riu d'aigua al barranc, observant que aquesta aigua depassa per un pam la marca del cabal "habitual".
Aquesta gran quantitat d'aigua no és en absolut problemàtica, ja que el següent tram de barranc alterna lleixes de roca a esquerra i a dreta d'aquest, oferint la possibilitat de bonics salts a una aigua que és freda com una mala cosa. Seguirem progressant, caminant i a voltes també nedant per llargs tolls d'aigua turquesa cercant salts i passos sense complicacions tècniques, fins, després d'un punt on trobem paret només a la dreta, i bosc a l'esquerra, tombem cap a la nostra esquerra per observar com el barranc s'obre i, al fons, el pont que duu al pàrquing.
Abans d'aquest, però seguint la lleixa de roca de l'esquerra, superada la cascada, podem cercar les instal·lacions a diferents distàncies de l'aigua, segons el cabal, per on baixar i fer el darrer ràpel.
Uns ressalts i un salt final ens conduiran inequívocament al camí que per la dreta ens retorna a l'aparcament de San Urbez.
RETORN DEL BARRANCO DE VIANDICO
Com ja hem dit, després del salt amb el característic bloc encastat, sortirem a la dreta fins al cotxe.
No seguir pel riu, ja que entrarem dins el Parc Nacional.
Trobareu instal·lats els ràpels en ancoratges artificials, la ressenya aquí exposada ha quedat obsoleta en aquest sentit.
ATENCIÓ: El tram de barranc així com el de retorn, han estat modificats sobre mapa per eliminar els punts errants per falta de senyal de GPS. Preneu-lo com a mera referència per a la localització del barranc, l'aproximació, sí que ha estat enregistrada amb GPS afegint algunes correccions sobre mapa.
0 Comentaris