Estret de Vilella

• Activitat: Barranquisme
• Altres toponímies: Torrent de Vilella
• Punt de sortida: el Molí Vell
• Població més propera: Gisclareny
• Combinació de cotxes: NO
• Distància d'aproximació: 400 mts.
• Longitud del barranc: 200 mts. aprox
• Temps aproximació: 10'
• Temps de descens: 30'
• Temps de retorn: 20'
• Dificultat: v2-a2-I
• Ràpel més llarg: 12 mts
  
• Cartografia:
  • Moixeró - La Tosa - 1:25.000 (Ed. Alpina)
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:50.000 (Ed. Piolet)
• Corda: 2x15 (no les hem utilitzades)
  
• Observacions: Poc interès esportiu, però alt valor paisatgístic, grans quantitats de pedra tosca molt delicada.

Per accedir al barranc que davalla per l'Estret de Vilella ens hem de dirigir a Bagà i després cap a Gisclareny, passat el Coll de l'Escriga i baixant cap al poble més petit de Catalunya trobarem a l'esquerra un primer trencant que duu a Sant Miquel de Turbians i al Mirador Albert Arilla, aquest no és el nostre trencall, doncs hem de cercar el següent, també a l'esquerra i que baixa al Raval de Vilella. La pista, en general en un estat acceptable baixa seguint el Torrent de Gisclareny, passa per sota Sant Miquel de turbians i acaba a Vilella, punt on segueix una pista en pitjor estat, tot i que en el nostra cas vàrem poder passar amb una furgoneta, i que ens permet d'arribar fins al Molí Vell.

Aparcarem en el punt on la pista mor, deixant sempre espai suficient perquè els altres vehicles puguin maniobrar.

Un cop equipats, començarem l'aproximació, no massa evident de trobar d'entrada. Ens dirigirem a la rasa, per creuar-la cap a uns horts oberts entre els quals una pista baixa directa al torrent de Vilella, punt on de seguida trobarem el primer ressalt o ràpel. També hi observarem el camí de retorn, que enfila cap a un pas excavat a la roca.

DESCRIPCIÓ DEL BARRANC DE L'ESTRET DE VILELLA

D'entrada cal dir que aquest és un descens que ens podríem haver estalviat, però encesos per poder encadenar un quart descens Berguedà en una sola jornada hem decidit de visitar. És més que remarcable la delicadesa d'aquest indret, doncs ja en l'aproximació haurem observat algun salt d'aigua amb tosca delicada, una tosca que alhora, li confereix tot el valor paisatgístic a aquest estret.

Així doncs, i bo i havent vist que al nostre pas hem deixat un rastre desagradable en aquesta tosca tant fràgil, sumat al fet que la nostra experiència ha estat que ni tant sols ens ha fet falta fer ús de la corda per a superar els ressalts, pensem que el descens d'aquest tram de barranc és massa perjudicial per l'entorn i en cap cas el seu interès esportiu en justifica el descens. A més, podem observar la totalitat del descens per fora, tot pujant pel camí de retorn.

El descens compta amb un total de cinc o sis ressalts, éssent considerats com a ràpels el primer, que dóna pas a l'entrada de l'estret, i el darrer abans de la presa abandonada als peus del riu Saldes.

Tots els ressalts els hem pogut desgrimpar amb compte, del primer a l'últim sense haver de fer ús de la corda. El primer potser ha estat el més delicat de desgrimpar, i és recomanable d'assegurar amb corda si no som prou àgils.

Tots els ressalts es troben coberts en major o menor mesura per tosca molt delicada, i les instal·lacions presenten un estat força degradat.

Poca cosa més podem dir d'aquest descens que duu aigua durant tot l'any.

Retorn del barranc de l'Estret de Vilella

Al final del descens hi trobarem una presa abandonada i molt malmesa, després de tafanejar un xic l'indret, que és prou ben curiós, remuntarem una cinquantena de metres el riu Saldes per buscar al seu marge esquerre (la nostra dreta, doncs anem en sentit ascendent), el camí que ens retornarà a l'inici a través d'un bonic pas guanyat a la roca. Un retorn curt, fàcil i amè per un descens igual de curt, fàcil i amè.