Ruta als tres cims de la Serra del Verd

• Activitat: Senderisme a la serra del Verd
• Punt de sortida: Coll de Mola
• Població més propera: Gósol i Tuixén
• Distància: 16,1 quilòmetres aprox.
• Desnivell positiu: 1.570 metres aprox.
• Temps: 4h34'
• Dificultat: Baixa/Mitja*
• Cartografia/Bibliografia:
  • Serra del Cadí - Pedraforca (Ed. Alpina - 1:25.000)
  • Vall de Lord - Port del Comte - Serra del Verd (Ed. Alpina - 1:25.000)

*  Malgrat que la ruta no presenta dificultats, sí que requereix certa orientació entre el Cap d'Urdet i la Serra del Gall així com en el camí de tornada, doncs són poc evidents en alguns trams.

Al nord del massís de la Serra del Verd hi trobarem el Coll de Mola, al que podem arribar tant des de Gósol com des dels afores del nucli de Tuixén per una pista forestal en un estat de conservació més que acceptable, tot i que ja ho sabem, aquestes coses poden canviar amb el temps.

El dia en què hem fet la ruta, nosaltres hi hem pogut accedir amb un turisme sense cap mena de problema, i arribats al Coll de Mola, hem pogut aparcar prop de la línia elèctrica que creua el coll sense que el cotxe entorpeixi la circulació.

L'excursió als tres cims principals de la Serra del Verd:

Deixem enrere el cotxe quan el sol fa estona que amenaça de deixar pas a la companyia de la lluna i la negra nit, així que sense badar gaire sortim en direcció Sud pel que comença sent una pista forestal i que deixarem en arribar a la primera corba que tomba bruscament a la dreta, aquí, un ròssec obert per a l'explotació forestal dels boscos del Verd, acompanyat d'unes marques grogues menudes, ens enfilarem força directes cap al Serrat dels Botons on pararem atenció, perquè al bell mig d'uns prats inclinats, el camí es torna poc evident, nosaltres fem un gir a la dreta i el reprenem un tros més amunt, on, ara si, recuperem un sender ben marcat, segurament més pel pas de les vaques que dels senderistes, i arribarem amb vistes a la Barraca del Verd, on perdem uns minuts abans d'acabar d'arribar-hi bo i observant un grup d'una vintena llarga d'isards que hi pasturen tranquils, sense encara haver-se adonat de la nostra presència.

Arribem a la barraca del Verd just a temps per contemplar l'espectacle de veure com el dia dóna pas a la nit i gaudir de les tonalitats rogenques dels capvespres d'hivern sobre el Pedraforca i la Serra d'Ensija. Val la pena destacar el bon estat de conservació de la Barraca del Verd, i insistir com sempre en el respecte que cal tenir per l'indret i les persones que vindran darrere nostre, així doncs, passem una estona abans de sopar buscant llenya prop de la barraca perquè en quedi per qui vingui després, la tallem amb el serrutxo que portem i així de passada ens escalfem sense haver de fer foc!

L'endemà ens llevem sense presses, sabent que tenim tot el dia per endavant i que ningú ens empaita esmorzem tranquil·lament i gaudint d'un moment ben plaent. Acabats d'esmorzar, agafem tots els trastos i sortim a buscar aigua a la Font del Verd, que més que font, és una mina d'aigua, on podrem omplir la cantimplora si aquesta ens passa entre la reixa que tanca la mina. Una tassa ens és també molt útil si la cantimplora no ens passés per la reixa.

La ruta segueix, pujant xino-xano cap al Planell de la Font, on hi ha una bifurcació de camins on tornarem més tard. De moment però, seguim remuntant costes amunt fins davallar lleugerament cap a la Collada dels Belitres, una altra bifurcació generosa on seguim en direcció sud sense adonar-nos que deixem enrere el camí poc evident que puja al Cap d'Urdet, així que quan ens sembla que som més o menys a l'alçada del Cap d'Urdet, hi fem cap de forma més o menys directa bosc a través, que tot sigui dit de passada té un sotabosc de bon transitar gràcies a la pastura.

La vessant est puja sense treva, però tampoc exigint-nos cap esforç titànic, i xerrant xerrant arribem al Cap d'Urdet.

Des d'aquí, resseguirem la carena per on en principi també segueix el camí que porta a la Serra del Gall, tot i que en molts moments cal fer servir la imaginació per veure-hi camí. Amb tot, n'hi ha prou amb no deixar la carena, que ja hi arribarem.

Com que sóm poc de repetir camins, segurament és a partir de la Serra del Gall on cal parar més atenció, doncs hem de seguir cap a l'oest, baixar fins al Prat Agre, que forma un ample coll, i cercar el camí que ens tornarà a la Collada dels Belitres per la vessant nord de la Serra del Gall i del Cap d'Urdet.

Diem que cal parar atenció aquí, perquè és en aquest punt on l'inici del camí és poc o gens evident, i quan ens sembla que el trobem és perquè veiem davant nostre una munió de camins fressats pel pas de les vaques. Així doncs el més recomanable és tombar cap al Nord-oest, o l'Oest més ben dit, i procurar perdre alçada poc a poc, i així trobarem el camí que més endavant si que resulta un xic més evident fins la Collada de la Font d'Urdet, on repetirem l'operació per reprendre el camí i seguir ja menys pendents del camí fins la Collada de Belitres.

Hem de dir que al nostre pas topem amb les fonts del Gall i de la Moneda, totes dues força perdudes, on l'aigua s'escola entre els rocs de terra, i és difícil collir-ne aigua.

Des de la Collada, travessarem els amples prats que coronen les alçades de la Serra del Verd per dirigir-nos al seu cim principal, el Cap del Verd. Hi pugem ben despreocupats i sense parar gens ni mica d'atenció per si anem pel camí, o seguim el caminar d'una o mil vaques, doncs pujarem al Cap del Verd per la seva vessant Est, ampla, plaent de pujar, i on un no té cap mena de dubte de cap on dirigeix els seus passos sense fer altra cosa que gaudir del moment i l'indret.

Tenim la sort d'arribar al Cap del Verd en un dia clar i de bonança, podem restar l'estona que ens plagui a l'ample cim de la Serra del Verd, on les vistes sens dubte ens conviden a seure, badar, i xerrar bo intentant endevinar tants cims com la vista ens regala de veure.

Per baixar, i també per variar un xic, ens dirigirem cap al Nord buscant un rastre de pista que baixa i reprèn el sender que connecta la Collada dels Belitres amb el Planell de la Font. Aquí decidim de nou no repetir camí per al nostre retorn al Coll de Mola, així que tombem a l'esquerra, seguint la rasa que ens du al Clot de Prat Salvatge i d'aquí tombant cap al Portell de l'Ós i resseguir el Cul del Verd per la seva part baixa fins a arribar a la Baga de Mola, i d'aquí fins al Coll.

Podríem haver-ne fet una altra, però ha estat aquesta la ruta que el cap ha ordenat de seguir a les cames. La Serra del Verd permet molts d'itineraris, la majoria d'ells, activitats per fer amb nens per mica que siguin de bon caminar, doncs el relleu del massís de la Serra del Verd ofereix un caminar molt i molt agradable.

Imprecisions en l'altimetria fins al p.k. 3,2