Barranc de Çarçoves, barranquisme a Albània

• Activitat: Barranquisme a Albània
• Altres toponímies: Leskovik Canyon
• Punt de sortida: Carretera de Çarçove a Leskovik (SH75, km 9 aprox)
• Població més propera: Çarçove
• Combinació de cotxes: Innecessària
• Temps aproximació: 10'
• Temps de descens: 2h30'
• Temps de retorn: 35'
• Dificultat: v3-a3-IV (v3a3III en la guia)
• Ràpel més llarg: 30/35 mts. segons cabal
  
• Cartografia:
  • Soviet Military ~ 1980 - 1:50.000
• Bibliografia:
  • Canyonisme en Albanie - Guillaume Coquin
• Corda: 2x40
  
• Observacions: Instal·lacions en bon estat, parabolts amb anella. Tot monopunts a excepció dels ràpels de 30/35. Preveure material de recanvi.

Del poble de Përmet ens dirigirem a Çarçovë per la carretera que duu a Korça i també a Grècia.

Quan arribem a Çarçove, prendrem el trencall a la dreta en direcció a Leskovik. La carretera principal està en procés de pavimentació, i és de preveure que estigui acabada en breu. La pista que duu a Leskovik, en canvi, a 2021 seguia pavimentada amb el característic asfalt Albanès, amb alguns sots a la carretera, però que ens permet circular tranquil·lament amb la nostra furgoneta.

Circularem uns 9 quilòmetres per la pista asfaltada, tal com diu la guia, i deixarem el cotxe als peus d’una gran torre elèctrica.

Per a més referències, des de la torre elèctrica on hem d’aparcar veurem també una gran bauma a la dreta de la carretera, un xic més endavant, i al fons, carretera enllà, una altra torre de la llum, punt on després cercarem el camí de baixada al barranc.

Si ens hi fixem també, des de l’aparcament podem observar l’inici del ràpel de 35 (ara també 30) i els grans blocs encastats que formen els petits foscos del barranc.

NOTA: Noves construccions hidroelèctriques pràcticament prenen tot el cabal al barranc, és molt recomanable apropar-nos a la captació aigües amunt (podem baixar-hi a peu des de la carretera) i buscar a tocar de la captació, o dins la caseta de la turbina que hi ha per sobre d’aquesta, el simpàtic guarda que viu a l’indret per preguntar-li si hi ha prevista alguna maniobra que pugui comprometre la nostra seguretat. El noi que hi hem trobat nosaltres és molt amable, però no parla anglès, així que amb el Google Translate ens hem pogut entendre, sobretot a la pregunta: A nuk do të hapin portat e vërshimit?

APROXIMACIÓ AL ÇARÇOVËS CANYON

Poc evident, i gens recomanable de seguir el nostre track en la seva part baixa.

De l’aparcament seguirem la carretera passant per sota la gran bauma i dirigint-nos a Leskovik, arribarem a la segona gran torre elèctrica que veiem des del cotxe. Aquí veurem com alguns camins de cabra baixen al barranc. Si els prenem a la dreta, sense massa pressa per baixar al riu, acabarem arribant a la llera del barranc de Çarçovës o riu de Leskovik per un camí que pot costar un xic de seguir doncs a voltes es perd entre els matolls. Una mica d’orientació i sentit comú ens serà d’ajuda.

EL DESCENS DEL ÇARÇOVË CANYON

Comencem el barranc en la confluència del riu de Leskovik, que duu les aigües del barranc de Çarçovës, i un altre torrent que també porta un xic d’aigua.

Davant nostre, una gorja de calcari blanc que es va estrenyent a poc a poc sobre la qual podem veure un petit pont de fusta en molt mal estat. Al qual arribem superant un primer ressalt sense dificultats, i un segon, també fàcil, però un xic més alt.

Passarem caminant per sota aquest pont i el barranc de Çarçovë girarà lleugerament a la dreta. Trobarem la primera instal·lació a l’esquerra, amb un parabolt amb anella gràcies al qual podrem baixar aquests escassos cinc metres.

Caminarem pel barranc unes desenes de metres, primer farem un petit gir a l’esquerra, i al següent, quan el barranc s’encara a la dreta, i el sol hi penetra una mica, cercarem a l’esquerra la següent instal·lació, que amb uns 15 metres ens permetrà baixar la següent vertical.

De dalt estant, pot semblar que hem d’arribar amb la corda fins a l’aigua, però uns dos metres per damunt d’aquesta, i sota nostre, hi ha una petita cavitat on arribarem bé. Igualment, però, la recuperació de la corda és molt més còmode un cop a l’aigua del toll que veiem des de la capçalera del ràpel. Amb la mica de sol que entra al barranc, les aigües prenen un to turquesa meravellós.

El barranc segueix, i no sense nedar un xic, mostra de com n’és d’aquàtic aquest barranc, arribarem al següent ràpel, de nou a l’esquerra,  i d’uns sis metres, que semblaria factible de saltar. Sortirem nedant de l’aigua, i ja immediatament ens toparem amb la gran vertical del barranc de Çarçovës, el ràpel de 35 metres, equipat a la paret esquerra molt enlaire (tant que gairebé costa de trobar) i per fora de l’actiu.

Com que portem material per instal·lar, decidim instal·lar una nova capçalera al centre del barranc, en un gran bloc molt evident i l’accés al qual no és comprometedor, resultant amb un nou ràpel d’uns 30 metres per l’actiu.

A partir d’aquest punt, les coses canvien molt, el barranc s’engorja moltíssim, i pren un ambient molt i molt aquàtic. I per postres, ja no veurem el sol fins a la sortida. Aquest fet ens farà imprimir un ritme de progressió molt alt, que junt amb el fred causat pel contacte continuat amb l’aigua ens desgastarà físicament i psíquicament tot i fer el descens amb un vestit sec.

Sortint del gran toll d’aigua a la base del ràpel de 30 metres, un salt de tres metres ens posa just a sota els grans blocs encastats a l’aire que enfosqueixen el barranc, i el segueix un preciós ràpel d’uns deu metres, equipat a la dreta. Tot i el fred que passem, és impossible no aixecar la vista i restar bocabadat per l’increïble entorn on ens trobem.

Seguim pel barranc, accelerant el nostre ritme de progressió i superem una nova cascada d’uns 10 metres segons la topo de la guia Canyonisme en Albnie, però que potser és un xic més baixa. Sigui com sigui, la trobarem equipada a la dreta.

Ràpidament sortirem de l’aigua i seguirem progressant sense perdre massa el temps per trobar una nova instal·lació a la dreta per superar els 10 metres que ens segueixen endinsant en aquesta ferida a la roca, i que de nou, ens deixen en un toll d’aigua del que cal sortir nedant.

Algun ressalt malxinat, i com no, també algun petit tram de natació, ens separen del darrer ràpel que trobem equipat en aquest preciós i fred barranc.

Una rampa a l’esquerra per on baixa l’aigua té un parabolt inservible, i en una marmita seca a la dreta hi trobarem una instal·lació per superar aquest obstacle amb seguretat.

Altre cop acabarem sortint de l’aigua nedant, per sortir de l’indret per un llarg passadís de parets inclinades cap a l’esquerra. Caminarem una mica fins a arribar en un punt molt vistós, on hi ha nombroses cavitats, algunes d’elles connectades entre si, a la paret esquerra del barranc.

Aquí se succeiran les desgrimpades i trams de natació, fins i tot un forat a la roca per on s’escola l’aigua, i que en cas de cabal alt pot ser perillós, ja que serà succionador i a l’altra banda la caiguda tot i que no supera els dos metres és important. En les condicions actuals no ens és cap problema desgrimpar per la dreta.

Seguirem un tram generós quant a desgrimpades, petits salts i tobogans, i alguns tolls d’aigua dels quals pot costar un xic de sortir, fins a un llarg passadís, per on nadarem i amb una mica de traça podem cercar la part poc profunda a l’esquerra per a sortir-ne caminant.

Al final d’aquest, la presa inservible i malmesa per alguna crescuda, la sortida del barranc i el sol, l’escalfor del qual tant i tant ens convé. Per damunt del passadís, el pont de fusta i grava que ens ha de servir per prendre el camí de retorn.

Retorn del barranc del Çarçovë o canyon de Leskovik

Refets del fred que hem passat, sortirem per la dreta de la presa, i tenim dues opcions per a cercar el camí de retorn. La més segura és remuntar la pista que per la dreta de la presa remunta el marge dret del riu de Leskovik en direcció aigües avall. De seguida hi trobarem un trencall a la dreta, que marxa seguint ascendint. Al cap d’una desena de metres, restarem atents a la dreta de la pista, ja que hi marxa un sender que ens durà a una tartera, que davallarem per trobar el camí que va cap al pont que creua el barranc de Çarçovës.

Altrament, i més ràpid, per bé que també exposat a un bon cop de cul, a la dreta de la presa, i immediatament on prendríem la pista que hem esmentat a la primera opció, veurem una esllavissada amb un rastre molt poc o gens evident que condueix a un clar entre els arbres a la part alta de l’esllavissada. Aquest clar entre els arbres, és l’inici del camí que duu al pont, punt on enllaça amb el camí de la primera opció.

En el track doncs, hi trobareu enregistrada aquesta segona opció, la que remunta per l’esllavissada dreta, més directa. Arribats al pont el creuarem i seguirem sempre el camí més evident que ens remunta a la carretera.

Val a dir que en general el camí està molt fressat, tot i que per algun motiu que desconeixem, en alguns punts concrets algú ha llençat tot de brancada al mig del pas, temptant-nos de creure que allò no és el camí, i cercar-ne la continuïtat del camí entre la malesa i els matolls.

En tots i cadascun d’aquests indrets, el més recomanable és caminar amb compte per damunt la brancada i cercar la continuació del camí a l’altra banda, en tots els casos ha estat la millor opció.

El camí doncs remunta sense massa treves cap a la carretera, que prendrem a l’esquerra per retornar al cotxe.

Trobareu el croquis del barranc del ÇARÇOVËS al llibre-guia de barrancs Canyonisme en Albanie, de Guillaume Coquin, un imprescindible per tenir uns mínims de referències durant el vostre viatge barranquista a Albània.