Kanioni i Droja, barranquisme a Albània

• Activitat: Barranquisme a Albània
• Altres toponímies: Krujë Canyon, Gryka e Vajës
• Punt de sortida: Sortida de Krujë
• Població més propera: Krujë
• Combinació de cotxes: Possible (4x4) 3km.
• Temps aproximació: 45'
• Temps de descens: 2h
• Temps de retorn: 35'
• Dificultat: v3-a4-III
• Ràpel més llarg: 15 mts.
  
• Cartografia:
  • Soviet Military ~ 1980 - 1:50.000
• Bibliografia:
  • Canyonisme en Albanie - Guillaume Coquin
• Corda: 2x20
  
• Observacions: Instal·lacions d'absoluta aventura. Preveure material per instal·lar.

Des de la vila de Krujë, que creuarem, ens dirigirem a Noje, atents a la part alta, ja a la sortida del poble, on després d’una corba molt forta a la dreta veurem a l’esquerra un terraplè i abocador alhora, punt on s’obre la vall del Droja i on també deixarem el cotxe.

APROXIMACIÓ AL DROJA

Seguirem la carretera a peu per a l’aproximació al barranc, sempre amb compte amb l’anar i venir de cotxes, doncs la carretera és estreta i en algunes corbes no hi ha massa visibilitat.

Si veiem passar alguna furgoneta, podem provar de fer dit!

Superat tot el tram de carretera que veiem des de l’aparcament, la carretera tomba a la dreta i segueix planejant, serà aquí on restarem atents, doncs al cap d’uns 500 metres surt una pista pavimentada en sentit descendent (la primera i única que trobem).

Seguirem aquesta pista més que evident fins al riu, un pont sobre l’entrada de la gorja del Droja ens indica el punt d’entrada, nosaltres hem cercat un rastre de sender, una desena de metres passat el pont, i que baixa buscant ficar-se sota el pont, però que acaba de baixar abans a un dels tres torrents que alimenten el Droja.

EL DESCENS AL DROJA CANYON

Un cop equipats comencem el barranc fent un petit tobogan que ens posa sota el pont de ferro i fusta que corona l’entrada a l’espectacular gorja d’inici del Droja i que no ens suposa més que una marxa per l’aigua gaudint de les formes d’aquest engorjat.

Sortim de la gorja per creuar un breu caos de blocs on trobem un cotxe accidentat i uns tres ressalts ens separen d’un nou engorjament, el darrer dels quals, just a l’entrada de la següent gorja, forma un tobogan que és millor desgrimpar amb compte, doncs una llosa a la recepció fa que no sigui ben net del tot, tenint també la possibilitat de desgrimpar per la dreta.

Just en sortir del toll d’aigua a la base del ressalt, trobem un rapel a l’esquerra, instal·lat en un multimonti rovellat, clarament equipament d’obertura del barranc, però que encara ha aguantat el nostre pas.

El barranc s’obre de nou i arribem a la surgència dreta que indica la topo de la guia, que no és pas que brolli massa generosa.

Caminarem breument fins a trobar un nou ressalt, que ens fa dubtar si es pot saltar o no, sembla la C8 que s’indica a la topo, rapelable des dels arbres de l’esquerra del torrent, accedint-hi, això si, amb compte a les relliscades.

La topo indica que ens espera una nova cascada de 4 metres, que dubtem no sigui la que acabem de superar (C8), doncs superat el ràpel des dels arbres trobem una nova surgència a la dreta i fem una petita marxa d’uns minuts per arribar a un nou obstacle, un preciós rapel de 8 metres, equipat de nou amb equipament d’obertura a l’esquerra i que ens permet baixar a un bonic passadís d’aigua. A la base del ràpel hi ha una petita cavitat que ens deixa estar darrere el salt d’aigua.

Sortirem nedant d’aquest passadís, a la sortida del qual el Droja ens guarda una nova sorpresa, un espectacular i enorme bloc encastat forma una espècie de cavitat a la penombra sobre un toll d’aigua on cau l’aigua per una cascada de 12 metres, equipada, altre cop a l’esquerra amb material d’obertura.

Aparentment, es pot saltar, però no ho hem fet doncs els vestits secs que duem no semblen amics de salts tant alts. De les instal·lacions d’obertura que hem utilitzat, aquesta és la que caldria substituir, doncs les conseqüències d’una ruptura de la instal·lació sí que són importants.

Seguidament, ens espera una llarga marxa, indicada amb 10 minuts a la topo, però que ben bé ens deu haver ocupat mitja hora, superarem alguns ressalts, i veurem com de forma molt evident, l'afluent sec esquerra ha portat dins el riu totes les escombraries que durant anys s’hi havia abocat a la capçalera des de la carretera (ho haurem pogut observar en l’aproximació).

Trobarem una petita represa artificial, amb rocs i plàstics, després de la qual trobarem el ressalt de 13 metres amb la punta rocosa evident que s’indica a la topo, la superarem per la dreta retornant a l’aigua amb un salt d’uns 2 o 3 metres com a màxim.

Veurem que a poc a poc ens apropem a una nova gorja i passarem per sota un bloc que amb cabal alt, segons la topo, sifona (evitable per la dreta).

Després del bloc, arribem a un ràpel impressionant que ens endinsa a una estreta i obscura gorja, i no podria ser més espectacular! El trobarem instal·lat a la dreta en un parabolt, o si el cabal no ens permet davallar, seguirem per la lleixa de roca a l’esquerra, al final de la qual hi trobem una instal·lació d’obertura amb la qual podem evitar l’actiu.

Val la pena si podem baixar per l’actiu, doncs l’aigua hi fa un parell de vires, i s’endinsa a aquest tall a la roca tan bonic.

Seguirem per la gorja, per un tram no massa llarg on haurem de combinar caminar amb natació, sempre en aquest ambient de profunda gorja tan agradable.

Sortirem de l’engorjat, i de quina manera, el riu guanya terreny de forma generosa, ampliant la seva conca de sobremanera. Caminarem uns minuts pel riu, buscant superar la carena rocosa que baixa per l’esquerra, i darrere la qual s’amaga un preciós cultiu d’oliveres, les primeres les veurem a la dreta, i un cop ben superada la carena esquerra, intuirem les de l’esquerra.

Un plataner a la llera del riu ens pot servir per identificar el camí de sortida a l’esquerra, que a tocar del riu és molt poc evident, però que guanya importància a mesura que ens allunyem del Droja.

Retorn del barranc del Vajës Canyon

El camí de sortida ens duu a transitar erràticament, però sempre en sentit ascendent per una preciosa plantació d’oliveres ja grans, els camins es bifurquen i unifiquen en diverses ocasions a causa del bestiar que hi pastura. Seguirem remuntant el vessant de la muntanya buscant una mena de pista, molt amunt, i que duu al carrer que alhora mena a la carretera que puja de Krujë i que si prenem a l’esquerra, reconeixerem de seguida per ser la que hem resseguit amb cotxe per arribar a l’aparcament.

Trobareu el croquis del Kanioni Droja al llibre-guia de barrancs Canyonisme en Albanie, de Guillaume Coquin, un imprescindible per tenir uns mínims de referències durant el vostre viatge barranquista a Albània.