Goles de Monclús i el Torrent de l’Ardericó

• Activitat: Barranquisme al Berguedà
• Altres toponímies:
  • Torrent de Junyent
  • Torrent d'Ardericó (és afluent)
  • Rec de la Plana (per al mateix Torrent d'Ardericó)
• Punt de sortida: Pista del monestir de Lillet a Junyent
• Població més propera: La Pobla de Lillet
• Combinació de cotxes: no (possible amb 4x4)
• Coordenades UTM de l'entrada*:
  • X: 414939
  • Y: 4673322
    *Comptant que entrem pel Torrent d'Ardericó

• Temps amb un sol cotxe:
  • Temps aproximació: 1h 30'
    • 2h si hi comptem el Torrent d'Ardericó
  • Temps de descens: 2h
  • Temps de retorn: 5'
• Dificultat: v2-a2-II
• Ràpel més llarg: 12 metres
• Cordes: 2x20
• Cartografia:
  
  • Canyons i Cavitats de l'Alt Berguedà - 1:50.000 (Ed. Piolet)
  • Catllaràs - Picancel - 1:25.000 (Ed. Alpina)
• Observacions:
  • Guanya interès després de fortes pluges

Una vegada estiguem situades o situats al poble de la Pobla de Lillet, seguirem la carretera B-402 en direcció a Gombrèn i Campdevànol i deixarem l'enorme cementiri municipal a l'esquerra. Dues corbes més enllà i al final d'una curta recta, trobarem un trencall a la dreta on s'hi conserva una senyalització que, en castellà, indica el "Monasterio Sta. Maria de Lillet".

Seguirem aquesta pista, en el seu tram inicial pavimentada i creuarem l'Arija, i ja per pista de terra, remuntarem cap a vorejar el Monestir de Santa Maria de Lillet per arribar a una cruïlla a la cantonada d'aquest, que prendrem a l'esquerra bo i vorejant el conjunt arquitectònic per damunt, amb la petita església de Sant Miquel de Lillet damunt nostre i a la qual es dirigeix el rastre de pista de més a la dreta de la següent cruïlla.

A nosaltres ens interessa prendre la del mig, la més evident i transitable amb cotxe, i la seguirem mantenint-nos sempre a la vall del torrent de Junyent, que creuarem en dues ocasions. Just passada la segona, la pista enfila costes amunt, i dibuixa una essa, aparcarem a la primera de les corbes, molt tancada a la dreta.

Aproximació a les Goles de Monclús:

Seguirem la pista en sentit ascenddent, sempre per la principal, si ho volem, podem retallar lleugerament a la primera bifurcació, bo i dirigint-nos a la dreta enlloc de seguir la psita principal, en havent arribat a les runes de la casa de Junyent, passarem per l'esquerra del cobert, que a 2023 encara es manté d'empeus, i buscarem els passos més fàcils per remuntar les margeres i reprendre de nou la pista, que seguirem sense ja deixar-la.

(Atravessat el camp Gran, sota la casa d'Arderiu, podriem sortir just abans de la corba molt pronunciada que tomba cap a la dreta per un viarany que baixa a cercar el Torrent de la Font de l'Arengada i remunta cap a la Collada d'Arderiu, un camí dret, però més directe.)

Passada per damunt la casa d'Arderiu, ens resta alguna corba fins passada una cadena trobar la pista que puja del Xalet del Catllaràs, vestigi d'una època més o menys esplendorosa d'un indret que ara, resta oblidat a la majoria. Prendrem aquesta pista a l'esquerra, i farem una forta corba cap a l'esquerra, per al seguent trencall, prendre la pista a l'esquerra cap a la Collada d'Arderiu i el Refugi d'Ardericó.

Passarem la collada d'Arderiu, i ja en sentit descendent ens dirigirem al refugi d'Ardericó, on ja en vistes de l'edifici, observarem a la nostra esquerra uns grans planells escalonats i el tall evident que forma el Rec de la Plana o torrent de l'Ardericó. Amb respecte pels prats i el bestiar que hi pugui pasturar, i amb tanta discreció com ens sigui possible, ens dirigirem al dit rec, creuant les successives i àmplies feixes.

NOTA: malgrat que podríem progressar pel torrent, considerem que el tram descrit a continuació fins a la confluència amb el torrent de Monclús o de Junyent, és també aproximació.

Un cop arribats a tocar del curs del Torrent d'Ardericó podem optar per posar-nos-hi, havent de superar alguns ressalts sense massa dificultats, o bé també podem anar cercant el pas per la vora, altres vegades pel llit del torrent, fins a trobar el caminet que ens acabarà deixant en una pista, i més enllà, a la confluència amb el torrent de Junyent o Monclús, punt d'inici del descens i habitualment sec per complet, just abans de la confluència, el torrent d'Ardericó conforma una breu gorja, ben definida, això si.

DESCENS DEL BARRANC DE LES GOLES DE MONCLÚS

Iniciem el nostre descens superant un primer ressalt des d'un pi a l'esquerra sense equipar, davallarem uns 8 metres acabant en un volat sense dificultat de cap mena. Caminarem pel barranc, inicialment sec fins que l'aigua farà acte de presència, omplint els tolls i fent del descens ja quelcom refrescant per bé que aguantem sense posar-nos el neoprè fins arribar a la primera i petita gorja on trobem un altre ràpel, equipat amb un doble abalakov a l'esquerra. Una desena de metres més avall, potser dotze, ens reb un toll poc profund d'aigua ben freda, i la gorja s'obre.

Caminarem novament, superant alguns ressalts, algun d'ells equipats per quan el barranc és ben sec i que rellisquen moltíssim fins a topar-nos amb un bloc gegant al mig del curs del barranc. El vorejarem cap a la dreta per cercar la instal·lació a l'aresta del bloc, dos parabolts units per cadena i anelles ens permeten d'instal·lar el següent ràpel, dels llargs, malgrat ser només de dotze metres bo i superant una rampa allargassada i damunt la qual en alguns moments costa de mantenir-se drets de tant com rellisca.

Tímidament, torna a formar-se una gorja, generosament ampla, i de poca profunditat i on, havent superat alguns ressalts, trobarem el que a parer nostre és dels ràpels més interessats, a la vegada que pitjor instal·lat.
I és que, arribats a la part superior d'un caos de blocs que conformen sota seu una bonica cavitat amb dos orificis d'entrada superior, la temptació que tenim és de cercar una instal·lació a la paret de la dreta i entrar per l'orifici dret, on cau l'aigua i sembla el ràpel més interessant. Res més lluny de la realitat, per molt que cerquem, rasquem i retirem la fullaraca de la paret, no trobem cap instal·lació, i l'Oriol descobreix un pont de roca a l'esquerra que provoca força fregament i ens obliga a davallar per l'orifici de l'esquerra, en sec.

Estranyats per l'equipament, seguim el nostre descens de les Goles de Monclús, per una gorja, ara més estreta i marcada que durarà poc. El barranc s'obrirà de nou, i seguirem progressant sense més a destacar fins topar-nos amb un altre caos de grans blocs que formen dos passos inferiors, dels quals, el de l'esquerra ens ha semblat el més segur de desgrimpar. Ho fem, i superem per sota aquest caos de blocs, sortint per un toll d'aigua.

De nou en un espai obert, seguim progressant pel torrent o Goles de Monclús superant alguns ressalts punyeters on un s'hi juga un xic el físic, trobant algun altre pas per sota de grans blocs i sense massa més a destacar fins que toparem amb el següent i curiós caos de blocs, al qual arribem de nou per la part superior.

Si, com és el cas, fem el barranc en època humida o de pluges, identificarem l'espai per trobar-nos damunt del caos de blocs, però identificant perfectament com el toll inferior es troba plenament inundat d'aigua. Amb compte, saltarem de bloc en bloc, per superar aquest espai per damunt i sense problemes més enllà de procurar no caure i seguirem, altre cop, progressant per un ample torrent amb el bosc de ribera ben present.

L'aigua, a poc a poc torna a guanyar més protagonisme amb l'aparició d'unes surgències a l'esquerra, i malgrat que no hi ha verticalitat, al toll de després d'aquestes surgències podrem fer un petit salt per refrescar-nos a plaer de la calor de tant caminar en aquest tram que bé, s'arriba a fer un xic monòton.

Seguirem el nostre descens, topant amb alguns petits caos de blocs que no presenten més dificultat que algun ressalt, i en un petit passadís, podrem saltar des de la dreta al toll generós que hi ha a la base, procurant, això si, d'arronsar-nos, ja que tocarem a terra. Continuarem fins a descobrir un tobogan gens vertical i allargassat on convé no deixar-nos caure massa de pressa ni saltar, doncs hi ha un bloc submergit al toll de recepció, pensem que prou evident perquè tothom l'identifiqui.

Malgrat no ser gens engorjat, aquest tram també és preciós, ja que esdevé lleugerament aquàtic, on cal nedar en alguns tolls, deixar-nos caure en d'altres, i també un salt evident i generós des d'una ampla cascada d'uns tres metres d'alçada, tot plegat, servit enmig d'un entorn bucòlic, gairebé de conte de fades, i és que ens trobem dins un bosc d'un verd exuberant i en plè esclat primaveral després de les pluges abundoses de les darreres setmanes.

Continuarem, ara a peu per un altre tram de riera per trobar-nos amb un nou ràpel, d'uns 10 metres i del qual ens pot costar trobar la instal·lació, ja que és a terra, a la banda esquerra, i pot estar enterrada per les fulles que abunden a l'indret. El rapel vist des de baix és preciós, però cal parar atenció, doncs en la transició cap al petit espai volat que té enmig, la tosca es trenca, podent caure de forma descontrolada i provocar un fregament important amb les cordes.

El tram que segueix, francament és ben monòton i no presenta cap dificultat ni interès més enllà del preciós bosc de ribera, del qual a aquestes alçades un ja n'està embafat. Arribarem a un ressalt on trobarem una corda a l'esquerra per ajudar-nos a desgrimpar i ja no hi ha res més a destacar fins al final del descens, que identificarem plenament per ser un espai molt obert entre els arbres, amb un camí molt evident que creua d'esquerra a dreta el torrent de les Goles de Monclús.

Retorn del Barranc de les Goles de Monclús

En aquest punt tant evident, ja veurem el nostre vehicle a l'esquerra, així que només cal prendre el camí que hi duu. Des del camí observarem que hi ha encara alguns tolls bonics al descens, però allargassen innecessàriament l'horari tant de descens com també ho hauria fet en l'aproximació.

No n'existeix cap, o bé no l'hem sabuda trobar.